Els cristians i l’Església en general hem de recuperar amb més intensitat el profetisme. El temps de Quaresma ens convida a la conversió, a revisar si el que fem és coherent amb la voluntat de Déu. Cada persona, i la comunitat de creients, ha de ser veu profètica denunciant qualsevol forma de deshumanització o atac a la dignitat humana. Els cristians hem de ser la veu dels desesperats, dels que no tenen veu o el seu rostre està desfigurat per la indignitat. “Us dic amb tot veritat, no hi ha cap profeta que sigui ben rebut al seu país natal” (Lc 4, 24)
Tinc la sensació que, en general, les persones tenim molts dificultats en perdonar als que han ofès. Hem de saber perdonar. ¿Quantes vegades? Les que faci falta Hem de perdonar de tot cor.. Ningú admet tenir rancúnia, però hi ha actitud que, sense arribar aquesta extrem, són signes que no hem perdonat les ofenses. Són signes que evidencien que el cor guarda malvolença contra algú. Les rancúnies i les revenges ens empobreixen espiritualment El perdó és un signe de maduresa personal. “Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? Set vegades? Jesús li respon: No et dic set vegades, sinó setanta vegades set” (Mt 16,21-22
Alguns cops els esdeveniments de la vida ens trasbalsen i neguitegen. En aquests moments, agraïm trobar consol a les nostres preocupacions. És davant d’aquestes circumstàncies quan esperem sentir-nos acompanyats, compresos i acollits càlidament per asserenar l’esperit. El mateix que sentim nosaltres ho experimenten altres persones que poden passar tràngols similars. No endurim els nostres cors i estiguem amatents a acollir els altres. “Senyor, vos m’ensenyareu el camí que duu a la vida: joia i festa a desdir a la vostra presència”. (Sal 15,11)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada