El que importa són les obres, elles ens identifiquen i per elles serem jutjats. Més que paraules, que també, el que calen són obres, actuacions concretes que demostrin el que diem. Tenir fe comporta un compromís a fons amb la vida. Creure no és només fer afirmacions doctrinals o realitzar pràctiques religioses. Tot això ajuda o complementa el que és important: tenir fe és practicar l'amor. Tenir fe és treballar a favor de la justícia. “Germans meus, de què servirà que algú digui que té fe si no ho demostra amb les obres? ¿Pot salvar-lo, potser, aquesta fe? Si un germà o una germana no tenen vestits i els falta l'aliment de cada dia, i algú de vosaltres els diu: «Aneu-vos-en en pau, abrigueu-vos bé i alimenteu-vos», però no els dona allò que necessiten, de què serviran aquestes paraules? Així passa també amb la fe: si no es demostra amb les obres, la fe tota sola és morta” (Jm 2,14-17)
Les persones som contradictòries i ens hem d’acceptar-nos així. Hi ha coses que podem canviar per millorar, i així ho hem de fer obrint el cor a acceptar l’ajut d’altres persones que ens estimen. Assumir que som limitats ens ajuda a madurar la personalitat i reconèixer que necessitem l’amor dels altres per seguir el nostre itinerari vital. Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi. (Mt 16,24)
Obrim el cors, obrim-nos a les paraules assenyades que donen vida i ens ajuden a estimar als altres. No tanquem les nostres orelles al clam que demana justícia. Estiguem atents als marges de la societat des d'on se'ns recorda que tots som germans. "Com pedres vives, deixeu que Déu faci de vosaltres un temple espiritual" (1Pe 2,5)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada