Glosses per la vida quotidiana

L’amor és gratuïtat. Hem d’estimar sense esperar res a canvi. Si cerquem la recompensa, aquesta actitud fomenta el nostre egoisme i no ajuda a purificar el nostre cor. L’amor generós, altruista i desinteressat ens salva de les temptacions de ser el centre de la vida o de l’univers. Ser despresos també en l’amor és el camí a la felicitat. “Quan facis una festa, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs. Feliç de tu, llavors, ja que ells no tenen res per a recompensar-te, i Déu t'ho recompensarà quan ressuscitin els justos!” (Lc 14, 13-14).

Els següents versets descriuen perfectament una comprensió del que vol dir estar en la vida que, en bona part és la meva. Seguir aquesta orientació m'ha anat bé, tot i que no sempre és del tot comprensible `per altres persones. Hem de ser senzills de cor i d’estil de vida. No hem d’ambicionar guanys impropis que facin perdre la tranquil·litat de la pau interior, perquè allí on hi ha els diners és probable que hi posem el cor.

"El meu cor no és ambiciós, Senyor,
no són altius els meus ulls;
visc sense pretensions de grandeses,
o de coses massa altes per a mi.
Em mantinc en una pau tranquil·la,
com un nen a la falda de la mare,
tot esperant els vostres dons"
(Salm 131 (130),1-2)

Només es pot entendre Déu a partir de l'amor als altres. Gràcies a l'amor Déu es fa comprensible, perquè Déu és amor. La idolatria és adorar tot allò que ens priva d'aquesta comprensió de l'essència divina. La llei més gran és l’amor als altres. Si no hi ha amor, tota la resta no té sentit. No es pot estimar a Déu que no es veu, si no s’estima als germans com ens estimem a nosaltres mateixos. La clau de volta del sentit de les creences cristianes és l’amor compassiu i misericordiós al proïsme. “Estima als altres com a tu mateix. Qui estima no fa cap mal als altres. Estimar és tota la llei” (Rm 13,10)