Hi ha moments que els problemes ens pesen molt, els considerem un pes feixuc. Són moments carregats de pessimisme i plens de desesperança. En aquests moments, les persones necessitem consol. La vida no és sempre de colors, hi ha moments plens foscors que enterboleixen la mirada. És en aquests moments quan necessitem la mà amiga que ens acull i ens fa descansar en les tribulacions. Però, per fer-ho possible, cal confiar i deixar-se acompanyar. Llavors, cal alçar la mirada i trobar consol en la confiança que ens dona sentir-nos estimats i acompanyats, perquè sempre hi ha persones disposades a donar-nos el seu amor. “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, jo us faré reposar” (Mt 11,28)
Confessar creure és una afirmació que desborda la racionalitat i s'endinsa en l'experiència vital. Les raons de la fe parteixen dels dons interiors que situen la fe en l'àmbit dels fets vitals experimentals. La cultura ajuda a expressar la creença, però no l'explica. La joia de creure és una bona prova de la força interior de la fe. "M'ensenyareu el camí que duu a la vida: joia i festa a desdir a la vostra presència, al costat vostre, delícies per sempre" (Salm 16(15),11)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada