Al llarg de l'existència, sovint ens trobem davant l'interrogant sobre el sentit de tot plegat, una qüestió que té la capacitat d'ocupar bona part del nostre temps i que, depenent de les respostes que anem descobrint, ens pot arribar a deixar profundament desencantats. Davant d'aquest buit, estimar a fons sorgeix com una via poderosa per resoldre el dilema, ja que potser, si ens plantegem aquestes mateixes preguntes mentre estimem, descobrirem que cada resposta adquireix un sentit completament nou i transformador. “En vós, Senyor, hi ha la font de la vida, i veiem la llum en la vostra llum” (Salm 36,10)
Hem de viure la vida a mans plenes. Hem de ser testimonis de vida, no hem d’estar entristits o amargats per la duresa dels infortunis. No hauríem d’estar atrapats per les dificultats que la vida ens presenta. Reconèixer-les no significa quedar-nos posseïts per elles. En nosaltres mateixos hi ha els recursos que ens permeten ser lliures i dominar els problemes que ens neguitegen. No podem renunciar a gaudir de la joia de viure i hem de facilitar als altres que també ho puguin fer. En tot moment hem de saber triar allò que és fonamental perquè la vida tingui plenitud i sentit. “Jo he vingut perquè tingueu vida i en tingueu a desdir” (Jn 10,10)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada