El cristianisme és una experiència vital que transforma profundament l’existència. Les persones són transformades de moltes maneres i dimensions. Els valors i les virtuts cristianes atorguen finor espiritual i són principis de saviesa. Amb aquest bagatge, els cristians podem expressar-nos amb convicció i fermesa, donant testimoni de l’esperança que ens fa ser constants en l’amor als altres. "El fa parlar enmig del poble reunit, l'omple de saviesa i d'intel·ligència, el cobreix amb vestits de glòria" Sir 15,5
Hem de ser misericordiosos. És un mot que sembla antic, com beat i per això no aixeca passions. Penso que cal tornar a recuperar el seu sentit profund que té. Ser misericordiós vol dir obrir el cor a acollir al cor els altres amb totes les seves misèries, mancances i limitacions. És la donació màxima plena d’amor als altres. És estimar desinteressadament, sense esperar res a canvi i sense seleccionar a qui estimes. Per ser misericordiós, cal haver experimentat en un mateix l’experiència misericòrdia. Déu es fa comprensible a través d’aquest amor incondicional.
“Compadiu-vos de mi, Déu meu,Compadiu-vos de mi.Em vos trobo refugi,m’acullo a l’ombra de les vostres ales,fis que passen aquests mals”Salm 57(56),2
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada