La saviesa no depèn de la raó de les persones que nosaltres identifiquem com a persones llestes i intel·ligents perquè tenen una raó privilegiada. Les persones verdaderament sàvies tenen la saviesa en la senzillesa del seu esperit. És una lucidesa que neix del cor i ens ajuda a comprendre el sentit de la vida. “Has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos” (Mt 11,25)
En aquest món ple de falsedats, de mentides que esdevenen veritats reivindico
la qualitat de la sinceritat. Ser sincer és una virtut a conrear. Ser sincer és
dir el que sentit o pensat realment. Una persona sincera no es falsa o
dissimula la veritat. Sap ser oportú amb el que diu i esculla adequadament el
moment, però no és un hipòcrita. “No hi ha cap secret que tard o d’hora no
sigui revelat, no hi ha res amagat que tard o d’hora no sigui conegut.
Estigueu-ne segurs: El que heu dit en la fosca, ho diran a plena llum; el que
heu parlat a cau d’orella en un soterrani ho proclamaran des dels terrats”.
(Lc 12, 2-3)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada