El sentit de la vida, allò que esdevé l’ànima de l’existència, es destil·la través de la pròpia experiència vital. Existeixen uns referents bàsics que ens sostenen en la quotidianitat del viure. En aquest saviesa del dia a dia, el transcendent es fa comprensible. “La saviesa és resplendent i no s’apaga mai. Els qui l’estimen arriben fàcilment a contemplar-la, i la troben els qui la cerquen”. (Sv 6,12)
Hem sentit molts cops l’expressió benaurats els justos. És cert, les persones justes són dignes de tota admiració i elogi. Cal treballar a favor de fer justícia a tots nivells. Hi ha necessitat de justícia en l’àmbit social, però també hi ha moments per ser justos en les relacions quotidianes: en la família, en la feina, amb els veïns, els companys. En definitiva, la vida ofereix molts àmbits on les persones hem d’actuar amb justícia.
“Decanta’t del mal i fes el béi tindràs una casa per sempre,perquè el Senyor estima la justíciai mai no desempara els seus fidels”.(Salm 37(36),27-28)
L’Antic Testament ens recorda sovint la necessitat de ser justos en les nostres relacions humanes, especialment la importància de no explotar els treballadors i pagar un salari just per tal de viure en dignitat. Així, qui es digui cristià ha de ser coherent amb aquests principis pràctics de l’amor universal. “No explotis un jornaler pobre i necessitat, tant si és un germà teu israelita com si és un immigrant que viu en una ciutat del teu país. Paga-li el jornal aquell mateix dia; que no se li pongui el sol sense haver cobrat, perquè aquell home és pobre i necessita el seu jornal per a viure. Així no clamarà al Senyor contra tu i no seràs culpable d'un pecat” (Dt 24,14-15)
“Oferir un sacrifici amb els béns robats als pobres és com sacrificar un fill en presència del seu pare. El pobre necessita un tros de pa per a viure; qui l'en priva és un criminal. Prendre al proïsme els mitjans de subsistència és matar-lo, i privar del sou un treballador és assassinar-lo” (Sir 34,25-27)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada