Glosses per la vida quotidiana

Estimar als enemics costa, és fa difícil. Vivim en una societat orientada a aplicar amb educació la llei del talió. Però el cristianisme proposa una relació d’amor als enemics. Estimar-los vol dir saber perdonar, però també vol dir combatre contra les circumstàncies que fa que hagin esdevingut els nostres enemics. L’amor i el perdó són dos distintius de la vida cristiana. La pràctica de l’amor i el perdó obren el cor de les persones al sentit de la vida. El Déu de l’amor sens límits també és el Déu que perdona en escreix. Amor i perdó van de la ma. “Estimeu els vostres enemics, feu bé als qui us odien, 28 beneïu els qui us maleeixen, pregueu pels qui us calumnien” (Lc 6,27-28)

 

Sovint actuem com els hipòcrites. Critiquem escrupolosament el que fan les altres persones i no ens adonem que nosaltres ens comportem igual o pitjor. Sovint ens dediquem a escampar xafardeigs, murmurem i traiem els defectes dels altres i som indulgents amb nosaltres mateixos. Tota l’energia que gastem en malmetre contra els altres la podríem emprar per millor els nostres comportaments. “Per què, doncs, veus l'estella dintre l'ull del teu germà, i no t'adones de la biga que tens dintre el teu ull? Com li pots dir: "Germà, deixa'm, que et trauré aquesta estella de l'ull" si tu no veus la biga en el teu? Hipòcrita, treu-te primer la biga del teu ull, i llavors t'hi veuràs per poder treure l'estella de l'ull del teu germà” (Lc 6,41-42)

Glosses per la vida quotidiana

Les persones hem de tenir normes i regles per ordenar-nos la vida, però no hem de quedar mai presoner de les nostres pròpies normes. Només hi ha una sola norma que ho condiciona tot: fer el bé. El respecte ha de ser sempre l'amor al proïsme, tot el demés està condicionat a aquest precepte. "Els fariseus i els mestres de la llei esperaven a veure si Jesús curava en dissabte (...) Us pregunto: ¿quin és el nostre deure en dissabte, fer el bé o deixar-lo, salvar una vida o deixar-la perdre" (Lc 6,7.9)

 

Els creients cristians confessem un Déu que viu en la història de la humanitat estimant a les persones. En altres religions la idea de la divinitat és tot una altra. El Déu cristià és una divinitat encarnada, que pren la condició humana assumint la seva naturalesa. Déu és amb nosaltres i per això nosaltres estem en Déu. “La verge tindrà un fill, i li posaran Emmanuel, que vol dir Déu-és-amb-nosaltres” (Is 7,17)

Pels cristians, els pobres són una opció preferencial. Ells han de rebre tota la nostra atenció en la lluita per fer un món més just i habitable. Els exclosos i marginats socialment, juntament amb les persones que pateixen qualsevol mena de tipus de pobresa espiritual són els estimats de Déu. “Feliços els pobres: el Regne de Déu és per a vosaltres”. (Lc 6,20)

Glosses per la vida quotidiana

La vida mundana no aporta els tots els principis que donen el ple sentit de la vida. Més aviat, en més d’una ocasió, percebem que els valors del món ens fan insensibles a l’amor que hem de tenir per les altres persones. La renúncia a la mundanitat ens ha d’ajudar a estimar amb més intensitat al altres. “Que ningú no s'enganyi a si mateix! Si entre vosaltres algú es té per savi en les coses d'aquest món, que es faci ignorant, per tal d'arribar a ser realment savi” (1Co 3,18).

Moltes persones tenen tendència a conservar immutables els seus criteris, les actituds o comportaments. Consideren que si les coses s’han fet sempre d’una determinada manera ¿per què canviar-les? Però molts cops les circumstàncies exigeixen canviar la manera de pensar i adoptar noves maneres de fer. Hem de saber tenir la ment oberta sense aferrar-nos al passat, que pot empresonar-nos més que fer-nos lliures. “Ningú no talla un pedaç d'un vestit nou i el posa en un vestit vell: si ho fes així, hauria esquinçat el vestit nou, i el pedaç tret del nou no s'avindria amb el vell. I ningú no posa vi nou en bots vells: si ho fes així, el vi nou rebentaria els bots i es vessaria, i els bots es farien malbé. El vi nou s'ha de posar en bots nous” (Lc 5,36-38)

Glosses per la vida quotidiana

En les societats actuals hi ha molta preocupació pel poder i poc interès per l'autoritat. Sembla que el poder dona el domini de les persones, sense adonar-se que el cor es guanya per l'autoritat, la saviesa i la integritat moral. "A Cafar-Naüm Jesús anà en dissabte a la sinagoga i ensenyava. La gent s'estranyava de la seva manera d'ensenyar, perquè no ho feia com els mestres de la Llei, sinó amb autoritat" (Lc 4, 31-32)

Viure és estimar i estimant, vivim. El camí a la felicitat és l’amor. Gràcies a l’amor descobrim que la vida ens transcendeix. Serem feliços si procurem la felicitat dels demés. Estimar-los vol dir també lluitar a favor de retornar-los l’esperança, restituint-los la dignitat negada i fent-los els destinataris de la igualtat i la justícia social. "Feliços els qui posen pau: Déu els reconeixerà coma fills. Feliços els perseguits pel fet de ser justos: el Regne del cel és per a ells" (Mt 5,9-10)

Glosses per la vida quotidiana

No podem ser manipuladors de les mentides o els enganys. La sinceritat en les relacions humanes ens allibera interiorment, ens apropa al misteri dels altres i fa sentir-nos germans en un món que és la casa comuna de la creació. “La proclamació de la veritat ens fes néixer a la vida, perquè fóssim com un primer fruit de tot el que ha creat” (Jm 1,18)

Viure és estimar. Estimant, vivim. El camí a la felicitat és l’amor. Gràcies a l’amor descobrim que la vida ens transcendeix. Serem feliços si procurem la felicitat dels demés. La vida és alegria si sortim de les aparents tranquil·les seguretats personals i ens situem a l’encontre de les altres persones, especialment aquelles que creuen que no hi ha motius d’esperança o que la injustícia els angoixa o els manlleva la felicitat. Estimar-los vol dir també lluitar a favor de retornar-los l’esperança, restituint-los la dignitat negada i fent-los els destinataris de la igualtat i la justícia social. “Feliços els compassius: Déu els compadirà. Feliços els nets de cor: són ells els qui veuran Déu”. (Mt 5,7-8)

La nostra societat ha banalitzat la mort fins el punt que ja no infon respecte fins que es mor alguna persona del nostre entorn. Llavors tot són preguntes sense massa resposta. Quan passa això ens envaeix la tristor i ens sentim desvalguts. Cal trobar el sentit, més enllà de la circumstància concreta d’un fet que aparentment que ens sembla totalment irreparable. Quin sentit té la resurrecció de Jesús, el Crist? “Jo soc la resurrecció i la vida, diu el Senyor, els qui creuen en mi, encara que morin, viuran, i tots els que creuen en mi, no moriran mai més. Ho creus això?” (Jn 11, 25-26)

Amb aquestes notes de final del mes s’acaben les sabatines que es reprendran al proper mes de setembre. Bones vacances.

Glosses per vida quotidiana

Les nostres obres són la nostra senyal d’identitat. Elles evidencien el que som i donen testimoni de quins són els referents vitals que ens sostenen en la vida. Cada dia tenim oportunitat d’afirmar davant els altres quines són les raons de la nostra esperança. “Aquell qui està en mi i jo en ell, dóna molt de fruit, perquè sense mi no podeu fer res. Si algú se separa de mi, és llençat fora i s'asseca com les sarments” (Jn 15,5-6)

Cal ser més pacients del que habitualment acostumen ser. La impaciència ens esborra sovint l’enteniment. Hem de saber practicar la perseverança com a virtut que ens permet tenir la persistència per aconseguir en alguna cosa empresa. L’esforç continuat dona els seus fruits. “Feliços els qui amb cor bo i dòcil guarden la paraula de Déu i donen fruit amb perseverança” (Lc 8,15)

Glosses per la vida quotidiana

La vida s’obre davant nostre com un llibre obert. Cada dia ens trobem interpel·lats por diversos esdeveniments que ens parlen directament al cor. Són moments que hem de saber discernir per interpretar el que volen dir-nos i el que hem de fer. Per entendre aquests moments cal saber escoltar per entendre com Déu ens parla a través d’ells. “No enduriu, avui, els vostre cors; escolteu la veu de Déu” (Salm 95(94)8).

Els cristians ens distingim, com es deia en temps antics, perquè en estimen. Som persones que practiquen l'amor com a regle de vida. Per això, hauria de ser fàcil identificar els cristians entre altres persones, especialment perquè som persones solidàries. "Qui m'estima farà cas del que jo dic; el meu Pare l'estimarà i vindrem a viure amb ell” (Jn 14,23)

L’experiència cristiana pot resultar incomprensible per moltes persones. Inclús, en més d´una ocasió nosaltres mateixos en podem dubtar. Busquem respostes a unes preguntes sense adonar-nos que no són les adequades perquè ens situem en la perspectiva d’una determinada lògica que no és l’apropiada per comprendre el sentit de la vivència de la fe cristiana. Tot el que era antic ha caducat i ha començat un món nou. “Dona, per què plores?. Ella els respon: «S'han endut el meu Senyor i no sé on l'han posat» Així que acabà de dir aquestes paraules, es girà enrere i veié Jesús allà dret, però no s'adonava que fos ell. Jesús li diu: «Dona, per què plores? Qui busques?» Ella, pensant-se que era l'hortolà, li respon: «Si te l'has emportat tu, digues-me on l'has posat, i jo mateixa me l'enduré» Li diu Jesús:«Maria!» Ella es gira i li diu en la llengua dels hebreus: «Rabuni» —que vol dir «mestre».” (Jo 20,11-16)

Glosses per la vida quotidiana

La vida te el seu tràfec i sovint ens hi sentim com atrapats i dominats per situacions que ens empresonen. La fe aporta acolliment càlid per poder experimentar la joia de viure. L’accés a això és la pregària, el treball de l'esperit i l'obertura als demés que dona l'amor, vèncer les rancúnies amb el perdó. "Veniu a mi, tots els qui esteu cansats i afeixugats, jo us faré reposar. Accepteu el meu jou, feu-vos deixebles meus, que jo sóc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs que tant desitjàveu, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega lleugera". (Mt 11, 28-30)

Importa més l’esperit i l’amor que posem en cada gest de la nostra vida l’observança escrupolosa de qualsevol precepte. Si la norma és l’única referència de la nostra vida, viurem ofegant l’esperit d’amor que brolla del cor. Viure obsessionats per l’acompliment del precepte anul·la la capacitat de compassió i misericòrdia, valors que ens humanitzen i donen rostre a l’amor. “Doncs jo us dic que aquí hi ha alguna cosa més gran que el temple. Si haguéssiu entès què vol dir allò de: El que jo vull és amor, i no sacrificis , no hauríeu condemnat uns homes que no tenen culpa” (Mt 12,6-7)

Glosses per la vida quotidiana

Ser cristià és seguir la causa de Jesús. Això comporta estar disposat a renunciar al que podríem anomenar valors de la mundanitat i acceptar una altra escala de valors. Això té les seves dificultats. També vol dir assumir les contradiccions personals, les qual no ha de representar cap dificultat per defensar aquesta causa. Ningú és perfecte. La creu és també motiu d’esperança, perquè d’ella neix l’esperança definitiva i també perquè des d’ella podem entendre les creus dels altres. “Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi”. (Mt 16,24)

L’amor, expressat en forma d’estimació entre les persones, hauria de ser l’eix entorn el qual s’articulessin les relacions humanes. Aquestes acostumen estar dominades per l’egoisme i els interessos particulars, als quals tot es supedita i sacrifica. Cal un canvi radical i situar en el centre d’aquestes relacions l’interès dels altres. “Tothom coneixerà> que sou deixebles meus – diu el Senyor – per l’estimació que us tindreu entre vosaltres” (Jn 13,35)

La vida està plena de misteris. Hi ha preguntes que no sabem respondre, No és el coneixement científic el que ens dona les respostes, ens cal un saber més arran de la pròpia experiència de viure. El trobament amb els altres ens ajuda a trobar aquestes respostes. Després, les vivències de sentir-nos compromesos solidàriament amb les seves esperances ens ajuden a comprendre millor el sentit de la vida. “Us enaltim, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne” (Mt 11,25)

Glosses per la vida quotidiana

L’únic poder que hem de tenir els cristians és el que es deriva de ser testimonis de la nostra fe. És bo no aferrar-se a res ni dependre de poders terrenals. Cal confiar amb la força de proclamar la força de l’amor i viure amb joia l’anunci del seguiment de Jesús que i és una bona notícia pel món. “No heu pagat res per rebre aquest poder, doneu-ho també sense pagar. No porteu diners, ni or, ni plata, ni cap moneda, no prengueu sarró per al camí, ni dos vestit, ni calçat, ni bastó” (Mt,10,9-5)

La raó ens il·lumina per comprendre moltes coses, però no tot s’explica per la raó. Hi ha una part de la vida que l’experimentem interiorment, de de la profunditat del que som. Allí descobrim la importància de la vida interior que ens infon l’alè que ens sosté. És l’esperit el que ens reconforta i ens ajuda a comprendre el sentit de la vida. “Quan vindrà l’Esperit de veritat, us guiarà cap el coneixement de la veritat sencera” (Jn 16,13)

Glosses per la vida quotidiana

La raó ens proporciona saviesa i coneixement, però el misteri de la vida es compren des del cor. A partir de la senzillesa del cor es pot descobrir el valor de la transcendència en tot allò que fem i ens passa cada dia. En cada instant de la quotidianitat és possible contemplar la revelació de l’amor que sosté i dona sentit a la vida. “Heu revelat als senzills tot això que heu amagat als savis i als entesos” (Mt 11, 25).

La pregària, els moments quotidians de silenci i repòs interior, ens ajuden a trobar el sentit del que fem. També ens permeten obrir el cor a la comprensió d’allò que la raó no pot donar-hi resposta. Les dificultats del dia a dia podem entendre’s i transformar-se a la llum de la contemplació de les paraules que són font de pau i serenor per l’esperit. "Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats; jo us faré reposar, diu el Senyor”. (Mt 11,28)

La confiança és un dels fonaments de la vida cristiana. Ella no és una paciència resignada, sinó la certesa de que la causa del just i les causes justes guanyaran i que l'amor desinteressat allibera de tot sofriment. El camí de la confiança és el coneixement de Déu, retrobar-lo en la profunditat del cor i saber fer la seva voluntat. "Tasteu, i veureu que n'és de bo, el Senyor; feliç l'home que s'hi refugia” (Salm 34/33. 9)

Glosses per la vida quotidiana

Les persones creients tenim un gran tresor en els principis i valors damunt dels quals descansa la nostra creença. Són senzills i fàcils d’entendre i explicar. Tot es pot resumir en el gran principi d’estimar als altres. Aquest amor es tradueix en buscar la justícia, la fraternitat i la igualtat per a tothom.

“Venerar el Senyor és cosa santa,
es manté per sempre;
els determinis del Senyor són ben presos,
tots són justíssims.
Són més desitjables que l'or fi,
més que l'or a mans plenes;
són més dolços que la mel
regalimant de la bresca”.
(Salm 19(18),10-11)

La fe no pot ser cega, però comporta una gran exercici de confiança a una invitació que va més enllà de la raó tot i que necessita ser raonable. Creure és una adhesió que neix en el cor, amb més convenciment que certeses. “¿Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist?” (Jn20,29)

Glosses per la vida quotidiana

Les persones creients es reuneixen en les seves respectives esglésies o agrupacions religioses. Els cristians catòlics ho fan en l’església catòlica. Tots els seus membres comparteixen uns valors i uns principis que donen testimoni de la seva fe. Cal mantenir-se fidels a aquesta testimoniatge perquè ell dóna color i densitat a les creences personals, i contribueix a sentir-nos partícips d’un projecte col·lectiu. “I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església, i les forces del reialme de la mort no la podran dominar” (Mt 16,18)

Hi ha moments que podem tenir por. Ens sentim insegurs davant les adversitats, tenim defalliments interiors que trasbalsen el cor o alguns fets ens poden neguitejar. La fe sincera ens ajuda a mantenir viva l’esperança i no defallir en el camí per superar aquests obstacles. "Senyor, salveu-nos ! Ens enfonsem! Jesús els diu "Per què us esvereu? Quina poca fe" I s'aixecà, renyà els vents i l'aigua, i seguí una gran bonança". (Mt 8, 25-26)

Hem de ser, simplement, bones persones. No he de fer el mal i hem de cerca el bé en tot moment. Hem d’apartar-nos de les males arts i dels embolics que confonen i enreden. Cal procurar ser nets de cor i transparents. L’ofici de viure és molt simple: estimar als altres, estimar-nos a nosaltres mateixos. Viure és procurar pels altres, estar atents a la bondat que dona la felicitat. Aquesta es construeix a partir de l’amor i és l’amor el que ens aporta el sentit transcendent de la vida. “Cerqueu el bé i no el mal, si voleu viure; així el Senyor, Déu de l'univers, serà amb vosaltres, tal com ara preteneu. Avorriu el mal i estimeu el bé, defenseu la justícia als tribunals” (Am 5, 14-15)

Glosses per la vida quotidiana

Si tenim creences sòlides podrem resistir els aquelles situacions que poden fer trontollar els fonaments. Tenir conviccions ens dóna saviesa i alimenta la prudència. Seguir la voluntat de Déu expressada en el sermó de la muntanya aporta els referents necessaris per edificar sòlidament l’edifici de la vida. “Per això tothom qui escolta aquestes paraules meves i les compleix és com un home prudent que ha construït la seva casa sobre la roca” (Mt 7,24)

Les persones som contradictòries i ens hem d’acceptar-nos així. Hi ha coses que podem canviar per millorar, i així ho hem de fer obrint el cor a acceptar l’ajut d’altres persones que ens estimen. Assumir que som limitats ens ajuda a madurar la personalitat i reconèixer que necessitem l’amor dels altres per seguir el nostre itinerari vital. “Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi” (Mt 16,24)

Glosses per la vida quotidiana

No hem de judicar a les persones. Sovint desconeixem les circumstàncies que condicionen els comportaments de les persones i això impedeix que les nostre apreciacions siguin justes. Més que jutjar, el que hem de fer és ajudar als altres a descobrir els obstacles que impedeixen actuar amb estimació als altres. “No judiqueu, i no sereu judicats. Perquè tal com judiqueu sereu judicats, i tal com mesureu sereu mesurats” (Mt 7,1.2)

Cada religió té una sentència que resumeix sintèticament com hauria de ser el comportament desitjable de les persones. En el cristianisme, l’amor als altres sintetitza s la gran síntesi. ¿Com ens hem de comportar amb els altres? ¿Què hem fer? La resposta és senzilla: no fer-los el que no volem que ens facin a nosaltres. “Feu als altres tot allò que voleu que ells us facin; aquest és el resum de la Llei i els Profetes” (Mt 6, 12)

Aquests dies la llum guanya la nit. Com a creients esperem una llum que doni sentit i sadolli les esperances sostingudes des de temps. Necessitem aquesta esperança per seguir caminant en un món més desesperançat. Hem de saber ser testimonis de petites esperances en la nostra vida quotidiana. “Per l'amor entranyable del nostre Déu, ens visitarà un sol que ve del cel” (Lc 1,78)

Glosses per la vida quotidiana

La pregària forma part de la vida cristiana. Els cristians tenim una pregària que resumeix l’essència de la fe: el Pare nostre. Aquesta pregària parteix del reconeixement de la gran fraternitat universal, tots som fills d’un Pare que està en el cel. Després, la pregària demana tenir la capacitat de perdonar, vèncer el mal i les seves temptacions, així com tenir el pa necessari per viure. “Que la vostra pregària no sigui un parlar per parlar com la dels pagans; es pensen que com més parlaran, més es faran escoltar. No feu pas com ells. Abans que vosaltres li demaneu res, el vostre Pare ja sap perfectament tot el que necessiteu” (Mt 6,7-8)

 

L’afany d’acumular riqueses accentua l’egoisme, rapta el cor a la bondat. Les ganes de tenir anul·la la possibilitat de ser, de créixer com a persones i ens fa insensibles a la descobriments dels altres. La vida no és un compte corrent, sinó la riquesa que brolla d’estimar intensament i donar-se de tot cor a que les persones siguin felices. “No ompliu les arques amb coses de valor aquí a la terra, perquè a la terra les coses s’arnen, es rovellen i els lladres entren a casa i les roben. Val més que reuniu tresors al cel; aquells no s’arnen no es rovellen, allà els lladres no hi entren a robar-los. On tens els tresor, hi tindràs el cor” (Mt 6,19-21)

Glosses per la vida quotidiana

En moltes ocasions tinc la sensació que vivim en un món difícil, ple d’incerteses i de tensions incomprensibles, on sembla que no ens en sortim a l'hora de resoldre els greus problemes de la humanitat. Massa odis i insolències desfermades omplen la societat. A petita escala, les relacions personals també es poden veure contaminades per moments de manca de respecte o de perdó. Enfront d'aquesta cultura de la venjança, cal proposar la reconciliació, el perdó i l’amor. “Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra. Si algú et vol posar un plet per quedar-se el te vestit, dona-li també el mantell. Si algú t’obliga a portar una càrrega un quart d’hora de camí, porta-li mitja hora. Dona a tothom qui et demani, no et desentenguis del qui et vol manllevar”. (Mt 5, 39-42)

Estimar els enemics costa i es fa difícil. Vivim en una societat orientada a aplicar amb educació la llei del talió, però el cristianisme proposa una relació d’amor cap a ells. Estimar-los vol dir saber perdonar, però també implica combatre les circumstàncies que fan que es converteixin en els nostres enemics. “Estimeu els enemics, pregueu per aquells que us persegueixen. Així sereu fills del vostre Pare del cel, ell fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i injustos” (Mt 5,.44-45)

La discreció és una bona consellera per no alimentar la vanaglòria. Convé fer les coses pel convenciment de la seva oportunitat i justesa, i no pas per buscar l'elogi dels altres. De fet, la misericòrdia exigeix aquesta discreció pacient que actua sense esperar cap altra recompensa que el fet de saber que es fa el bé. “Mireu de no fer el bé davant de ela gent perquè ho vegin (...) Quan ajudes els altres, mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta, perquè el teu gest quedi secret. El teu Pare, que beu tot el que és secret, t’ho recompensarà” (Mt 6, 1-4)

Glosses per la vida quotidiana

Les persones hem de viure reconciliades amb els altres. No poden haver-hi rancúnies que enterboleixen les relaciones humanes. Cal esforçar-se a fer les paus i restablir els ponts de convivència. L’amabilitat és una virtut bàsica per vèncer els enutjos i els menyspreus entre les persones. Les relacions interpersonals han de ser sinceres i cordials, pacificades i amoroses. “El qui s’enfadi amb el seu germà serà reu davant el tribunal. El qui digui el seu germà una paraula de menyspreu serà reu davant el Sanedrí i el que l’insulta acabarà al foc de l’infern” (Mt 5, 22)

Tot sovint anem atabalats o capficats amb algun dels problemes que ens preocupen, fins el punt de no tenir temps per asserenar-nos i tenir capacitat per acollir als altres. Jesús ens convida a acostar-nos a ell perquè així trobarem la manera de retrobar-nos a nosaltres mateixos i obrir-nos als germans. Cal saber aturar-nos i contemplar el nostre interior. “Veniu a mi, tots els qui esteu cansats i afeixugats, jo us faré reposar. Accepteu el meu jou, feu-vos deixebles meus, que jo soc benèvol i humil de cor, i tronareu el repòs que tant desitjà-veu, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera” (Mt 11, 28-30)

Glosses per la vida quotidiana

L'anunci de la felicitat dels altres, és una crida a la seva esperança i una responsabilitat per nosaltres. Seran feliços si nosaltres ens comprometem a que ho siguin. L'esperança és una certes que reclama el nostre testimoniatge al seu favor. Estem cridats a l'esperança. No és un optimisme irreal, aquesta esperança neix del convenciment profund que l'amor tot ho pot i tot ho salva. "Feliços els qui ploren: vindrà el dia que seran consolats. Feliços els humils: ells posseiran la terra! Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: vindrà el que seran saciats". (Mt 5,4-6)

La sal té la funció de salar i potenciar el gust. Aquesta és la seva funció. Sense ella, els aliments no tenen gust. Si hem de ser sal, vol dir que hem de ser testimonis de la veritat que hi ha en la causa de Jesús. El nostre testimoni és fer el bé, testimoniar l’amor. En tot moment, hem de recordar d’on venim i on volem arribar. No podem amagar les nostres utopies. Hem de treballar activament a favor de tot això, sense amagar-nos o dissimular. Fent-ho, podem molestar i incomodar, però el nostre testimoni serveis per mantenir viva aquesta utopia que aspirem. “Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, amb què la tornaran salada?” (Mt 5,13)

Les persones som limitades, especialment alhora d’identificar les veritats orientadores del nostre comportament. Necessitem trobar aquestes veritats a partir de la interacció i el diàleg amb altres persones. Les veritats personals són la síntesi de moltes converses, lectures i reflexions. Aquesta convicció pregant per tenir obertura de pensament i de cor, i tenir disponibilitat a acollir nous consells i adoptar noves actituds per caminar per la vida. “Feu que aprengui els vostres camins, guieu-me en la vostra veritat” (Salm25/24 -4b,5a)

Glosses per la vida quotidiana

Només es pot entendre Déu a partir de l'amor als altres. Gràcies a l'amor Déu es fa comprensible, perquè Déu és amor. La idolatria és adorar tot allò que ens priva d'aquesta comprensió de l'essència divina. Només podem veure el rostre de Déu mirant la cara de les persones. El camí a Déu es fa transitant cap l’amor al proïsme. “¿Quin és el primer de tots els manaments? Jesús va respondre: «El primer és: Escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l'únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el pensament i amb totes les forces. El segon és aquest: Estima els altres com a tu mateix. No hi ha cap manament més gran que aquests»”. (Mc 12,28-31)

Hem de procurar ser coherents i dir allò que pensem, i fer allò que creiem. No podem amagar les creences per vergonya. Hem de procurar testimoniar-les fins i tot en els moments més difícils i en els indrets més hostils. "Aneu per tot el món i anuncieu la Bona Nova de l'evangeli tota la humanitat” (Mc 16,15)