La
comunitat pakistanesa de Barcelona representada per l’associació Centre Islàmic
Camí de la Pau ha decidit demandar a la revista El Jueves per la seva portada que consideren una mofa del profeta
Mahoma. Creuen que aquesta portada representa una injúria, calumnia i ofensa
als seus sentiments religiosos. Per evitar manifestacions al carrer, diuen, han
preferit anar per la vida judicial per tal de dirimir si hi ha o no delicte en la portada de la revista.
És
evident que la via judicial, en un estat democràtic, és sempre millor que la
protesta airada i descontrolada. Els demandants defensen el dret a criticar la
religió sempre i quan això es faci sense traspassar els límits d’un sa exercici
d’aquesta llibertat. Totalment d’acord, per això els tribunals han de precisar
el contingut d’aquest “sa exercici” i
quins són els seus topalls. ¿Tot val o s’ha de posar límits a la llibertat d’expressió?.
En tot cas, cal evitar els debats o les portades oportunistes que busquen
notorietat sense entrar en el fons de la qüestió.
És
oportunisme aprofitar les tensions creades entorn a la vexació dels sentiments
religiosos d’uns col·lectius per fomentar, en nom de la mateixa llibertat que
deixa expressar-se, més tensions atiant el conflicte. Com també és oportunisme
fer-se l’ofès en nom dels sentiments religiosos ignorant i no dient res de les
agressions reiterades que en alguns països musulmans es fan a altres religions,
als cristians. Ben vinguda sigui la demanda perquè ella pot ajudar a que els
jutges aporten raonabilitat al debat, però també magnifica un problema davant
del qual penso que, en lloc de traca i mocador, cal seny i prudència. Per això,
jo no hauria interposat la demanda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada