dilluns, 1 d’octubre del 2012

Millor el jutjat que el carrer, però sempre la llibertat


La comunitat pakistanesa de Barcelona representada per l’associació Centre Islàmic Camí de la Pau ha decidit demandar a la revista El Jueves per la seva portada que consideren una mofa del profeta Mahoma. Creuen que aquesta portada representa una injúria, calumnia i ofensa als seus sentiments religiosos. Per evitar manifestacions al carrer, diuen, han preferit anar per la vida judicial per tal de dirimir si hi ha o  no delicte en la portada de la revista.

És evident que la via judicial, en un estat democràtic, és sempre millor que la protesta airada i descontrolada. Els demandants defensen el dret a criticar la religió sempre i quan això es faci sense traspassar els límits d’un sa exercici d’aquesta llibertat. Totalment d’acord, per això els tribunals han de precisar el contingut d’aquest “sa exercici” i quins són els seus topalls. ¿Tot val o s’ha de posar límits a la llibertat d’expressió?. En tot cas, cal evitar els debats o les portades oportunistes que busquen notorietat sense entrar en el fons de la qüestió.

És oportunisme aprofitar les tensions creades entorn a la vexació dels sentiments religiosos d’uns col·lectius per fomentar, en nom de la mateixa llibertat que deixa expressar-se, més tensions atiant el conflicte. Com també és oportunisme fer-se l’ofès en nom dels sentiments religiosos ignorant i no dient res de les agressions reiterades que en alguns països musulmans es fan a altres religions, als cristians. Ben vinguda sigui la demanda perquè ella pot ajudar a que els jutges aporten raonabilitat al debat, però també magnifica un problema davant del qual penso que, en lloc de traca i mocador, cal seny i prudència. Per això, jo no hauria interposat la demanda.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada