He tingut l’honor de participar en el III Congrés Protestant de Catalunya. He pogut expressar davant l’assemblea de congressistes la meva consideració i respecte sobre la tradició protestant. És important conèixer la història de les tradicions religioses a Catalunya, entre elles la protestant, per entendre la nostres pròpies arrels. Sense elles no podem entendre la nostra història, el nostre art i fins i tot el nostre sistema de valors. La societat catalana, des de fa molts anys ha acollit com a pròpia, malgrat molts dificultats, les diferents denominacions protestants. Cal recordar que l’any 1832, un any abans de les primeres obres relacionades de la Renaixença, la comunitat evangèlica catalana publicava a Londres Lo Nou Testament.
Cal recordar amb emoció i reconèixer amb gratitud la feina feta, en unes condicions extraordinàriament adverses, per molts pastors i feligresos evangèlics. Encara que llunyans, els protestants encara recorden els anys difícils en els quals foren perseguits o marginats per considerar-los minoria religiosa. La història del protestantisme és una història de resistència i d’esperança. Voldria destacar, com a memòria de la tasca feta a favor de la difusió de les idees evangèliques a Pere Galés i Reyner, que el segle XVI moria a la presó de la inquisició de Saragossa, i a Francesc de Paula Ruet, Ramon Montsalvatge, Manuel Cossidó, Antoni Vallespinosa i al pastor anglés James Graydon entre altres tots ja en el segle XIX. Aquestes persones han estat precursores d’unes esglésies protestants vives, envigorides i arrelades al nostre país. El protestantisme i els catalans hem de sentir-nos orgullosos d’aquestes persones. Perquè els protestantisme ha estat comunitat de fe i compromís social al servei de la societat. L’acció social dels protestants ha estat una constant, testimoniatge de l’amor de Jesús al proïsme. Això és un bé per la nostre societat.
El III Congrés Protestant de Catalunya demostra la força de la comunitat protestant catalana i transmet la normalitat, el respecte i la visibilitat que volen tenir en la societat catalana. Els protestants catalans volen millorar la seva rellevància social, tal com s’ha tractat en una de les ponències del congrés, i per això s’han reunit durant tres dies practicant allò que és bàsic en tota comunitat humana i que figurava com a lema del congrès “escoltant-nos els uns als altres”. Moltes felicitats per la feina feta.
Cal recordar amb emoció i reconèixer amb gratitud la feina feta, en unes condicions extraordinàriament adverses, per molts pastors i feligresos evangèlics. Encara que llunyans, els protestants encara recorden els anys difícils en els quals foren perseguits o marginats per considerar-los minoria religiosa. La història del protestantisme és una història de resistència i d’esperança. Voldria destacar, com a memòria de la tasca feta a favor de la difusió de les idees evangèliques a Pere Galés i Reyner, que el segle XVI moria a la presó de la inquisició de Saragossa, i a Francesc de Paula Ruet, Ramon Montsalvatge, Manuel Cossidó, Antoni Vallespinosa i al pastor anglés James Graydon entre altres tots ja en el segle XIX. Aquestes persones han estat precursores d’unes esglésies protestants vives, envigorides i arrelades al nostre país. El protestantisme i els catalans hem de sentir-nos orgullosos d’aquestes persones. Perquè els protestantisme ha estat comunitat de fe i compromís social al servei de la societat. L’acció social dels protestants ha estat una constant, testimoniatge de l’amor de Jesús al proïsme. Això és un bé per la nostre societat.
El III Congrés Protestant de Catalunya demostra la força de la comunitat protestant catalana i transmet la normalitat, el respecte i la visibilitat que volen tenir en la societat catalana. Els protestants catalans volen millorar la seva rellevància social, tal com s’ha tractat en una de les ponències del congrés, i per això s’han reunit durant tres dies practicant allò que és bàsic en tota comunitat humana i que figurava com a lema del congrès “escoltant-nos els uns als altres”. Moltes felicitats per la feina feta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada