La llei musulmana, la xaria, està estructurada en dues
parts.
Part I. Tot allò que està relacionat amb el culte i amb
les normes de
Purificació ritual (wudhû)
La pregària (salat)
El dejuni (ṣawm et Ramadan)
L’almoina i la caritat (zakat)
El peregrinatge a la Meca (Hajj)
Part II. Centrada en al Mu'amalat tot allò que fa
referència a les interaccions humaes. En aquesta part hi ha les normes
relacionades amb:
Transaccions financeres
A les donacions
A les herències
Al matrimoni, al divorci i a la custodia dels fills
Al menjar i beure (les normes de sacrific ritual dels
animals)
A la guerra i a la pau
A les infraccions penals
A les qüestions judicials
La xària divideix les accions humanes en cinc categories
morals denominades al-akhām al-khamsa :
Allò que està prescrit fard (és un precepte obligatori
wajib, muhattam; necessari lazim)
Allò que és recomanable mandub (preferible mustahabb;
meritori fadila; o dessitjable marghub fih)
Allò que és indiferent mubâh
Allò que es reprobable makrûh
Allò que està prohibit haram
La xària regula la vida dels musulmans a partir de dos
instruments precisos: el coneixement de la llei (al hukm) i de les fatues
(fatwa). El primer està regulat per les normes i regles derivades directament
de la xària; són prou clares i precises per ordenar el comportament de les
persones. La fatua és un decret jurídic emés per una persona especialista en
dret religiós, anomenada mufti, sobre una qüestió particular. Generalment, una
fatua es fa per petició d’un individu particular o d’un jutge quan considera
que la jurisprudència islàmica no és prou clara. La fatua està limitada a un
període i a un espai geogràfic concret i és emesa per una escola jurídica. Això
fa que altres escoles jurídiques puguin, si ho creuen convenient, ignorar la
fatua o fer-ne una altre amb una interpretació diferent.
Com que l’Islam no té una estructura eclesial, com passa
en la majoria de religions cristianes, cada musulmà ha d’interpretar
individualment la norma islàmica. Per tal d’ajudar a interpretar aquesta norma
sorgiren el que s’anomenen les escoles jurídiques interpretatives de l’Islam.
Més endavant s’expliquen amb més detalla aquestes escoles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada