Estimar, fer el bé, pregar i viure el present

El professor Gabriel Magalhaes ha fet una interessant conferència a la setzena edició de l’aula Maragall de la fundació Joan Maragall. En la seva intervenció ha presentat els eixos bàsics del que serà el llibre que està preparant per aquesta fundació sobre Cristianisme i temps en la cultura europea. La mirada lliure i creativa del professor, que ni és teòleg ni filòsof, és especialista en literatura, li permet presentar les seves vivències cristianes de manera força original i diferent del que podem estar acostumats escoltar en molts àmbits eclesials. Al no sentir-se amb la necessitat de ser religiosament correcte, ha intentat mostrar el nucli essencial de la fe cristiana per les persones del nostre temps. Les seves aportacions són força útils per obrir noves perspectives i estimular el pensament cristià contemporani.

Segons Magalhaes els cristians ni podem ser presoners del passat, perquè ens aferrem al tradicionalisme, ni podem estar obsessionats en la construcció del futur presentat com una transformació social i política. El futur pot ser una trampa i un consol. Després d’una lectura pausada del Nou Testament el professor Magalhaes està convençut que Jesús proposà viure profundament el present conreant al màxim la morada interior de l’espiritualitat des de la llibertat personal. El compromís social, la lluita per la justícia i la transformació de la societat són una projecció de la vida interior alimentada per la pregària. La vida interna sosté l’experiència cristians. Els cristians hem d’estar preocupats en estimar i fer simplement el bé, sense buscar les projeccions socials de tot això. Reconec que el punt de vista del professor Magalhaes és singular i, en alguns aspectes, ha provocat més d’alguna objecció. 

Els ideòlegs de la barbàrie – II

Un altre ideòleg important de la barbàrie és l’egipci Sheikh Abu Abdullah al Muhajir pseudònim de Muhammad Ibrahim al Saghir, un altre pseudònim era Abdurrahman al-Ali. Al Muhajir es va graduà a la Universitat Islàmica d'Islamabad i participà en la gihad a l'Afganistan on ensenyà en els camps que els gihadistes tenien Kabul. Fou una de les persones que més influí en el pensament del jordà al Zarqawi quan el març de 1999 s’instal·là a Afganistan. Allí al Muhajr tutelà tot el procés d’aprenentatge d’al Zarqawi en la jurisprudència islàmica. Durant molt de temps Al Muhajr fou l’encarregat d’ensenyar la jurisprudència islàmic a molts combatents àrabs que estaven en els camps militars d’Afganistan.

En les seves intervencions sempre ha reivindicat la necessitat de crear un califat on s’unifiquessin tots els musulmans. El pensament d’al Muhajr qüestionà, en més d’una ocasió, les doctrines d’Osama bin Laden de qui criticava que algunes de les seves decisions es desviaven de l’ortodoxia islàmica i era crític amb les aliances que els àrabs feien amb els taliban. Aquesta actitud li aportà molts problemes amb alguns dels grups que lluitaven a l’Afganistan. La relació conreta d’al Muhajr amb al Zarqawi fou decisiva perquè aquests s’apropes a les idees de la gihad extrema i violenta admetent el martiri com una estratègia per agradar a Al·là.

Quan la fi de la guerra d’Afganistan significà la destrucció de l’Emirat Islàmic de l’Afganistan a finals del 2001, al Muhajir abandonà aquest país i es va traslladar a l'Iran, juntament amb altres dirigents d’Al Qaeda i altres líders àrabs afganesos. A Iran al Muhajir consoldà la seva fluència dins l’elaboració del pensament de l’organització d’Al Qaeda. Especialment, fou rellevant en l’evolució de pensament d’aquest grup i seguí influint sobre al Zarqawi quan aquest abandona Iran per instal·lar-se a Iraq. En aquest país Zarqawi feu servir en l’endoctrinament dels seus gihadistes dos llibres d’al Muhajir “Els pioners de propagació de la Sunna” i “La jurisprudència de la sang” (més coneguda com La jurisprudència dels problemes de la gihad). Per internet circula un registre oral de les conferències d’al Muhajir sobre Introducció a la jurisprudència de la gihad.

Al Muhajir postulava que qualsevol país abandonant l'estat de dret positiu és una terra de la infidelitat i que els musulmans estan obligats a marxar. També va escriure que hi ha un consens absolut en el vessament de sang incondicional d'un infidel a menys que ell o ella està sota la protecció de les circumstàncies estipulades per la Xaria. Defensava que posar-se del costat dels apòstates contra els musulmans és la major infidelitat de tots, i que l'Islam no diferencia entre militars i civils. Ell va escriure que "la brutalitat de la decapitació es fins i tot agradable per Déu i el seu profeta"

Els ideòlegs de la barbàrie - I

La barbàrie moderna és el terror d’Estat Islàmic. Aquests salafistes gihadistes defensen una lectura fonamentalista de l’islam. És la seva i pretenen que sigui assumida com a pròpia per la resta de musulmans. El pensament d’aquest fanàtics islamistes és el resultat de lectures forçades dels textos islàmics i interpretacions rígides de la tradició musulmana. Al darrera de tot aquest procés de progressiva deriva bàrbara d’aquest salafisme gihadista hi ha un grup de pensadors que, a través dels seus escrits, han esdevingut doctrina indiscutible d’aquestes propagandistes del fanatisme i del terror.

Entre ideòlegs d’aquesta barbàrie salafista gihadista destaquen, entre altres. En primer lloc, Abu Bark al Naji autor del llibre La gestió de la barbàrie, escrit, probablement entorn a l’any 2000 i publicat a internet l’any 2004. La veritable identitat Abu Bakr al Naji seria Abu Jihad al-Masri, tot i que aquest probablement amaga una altra identitat, ja que aquest nom vol dir simplement “pare de la lluita” i al Masri significa “l’egipci”. La identitat real  que podria ser la de Muhammad Khalil al-Hakaymah. Abu Bark al Naji probablement era el cap dels mitjans de comunicació i la propaganda d’Al Qaeda, i podria ser també el cap d'operacions externes d’aquest grup.

Abu Bakr al Naji escriví diversos llibres i fulletons sobre el tema de la gihad. Un d’ells Mite de la il·lusió (2006) és una anàlisi de la comunitat d'intel·ligència nord-americana. Al setembre d'aquest mateix any publicà un breu article titulat Cap a una nova estratègia en la resistència contra l'ocupant publicat a internet. En aquest assaig, manté que cal seguir fent operacions a gran escala contra els nord-americans a l'Iraq i els israelians a Palestina, també proposa emprendre la gihad individual o de petits grups especialitzats en violència de baixa intensitat contra les "forces d'ocupació". Abu Bakr al Naji proposà en diverses ocasions, a fi d’impactar en l’opinió pública i causar un gran desànim, efectuar decapitacions o operacions que puguin provocar grans baixes de musulmans innocents.

El llibre bàsic de Abu Bark al Naji és  La gestió de la barbàrie. La proposta central d’aquest llibre és la necessitat de tenir una estratègia per establir un califat islàmic. Aquesta estratègia, proposa Naji, ha de tenir l’objectiu de crear un clima de violència i ressentiment contra els musulmans que permeti crear un clima de reclutament de gihadistes i la produir màrtirs de l’islam. Naji suggereix que una guerra de posicions a llarg termini evidenciarà les debilitats de les superpotències enfrontades als gihadistes. Considera que una campanya de violència extrema aconseguirà el suport popular que permetran, a la llarga, la implantació de la xaria. Segons Naji els països potencialment sensibles a aquesta estratègia serien: Jordània, Aràbia Saudita, Iemen, Àfrica del Nord, Nigèria i el Pakistan. Aquest llibre ha estat qualificat com el Mein Kampf dels gihadistes. Morí en un atac aeri nord-americà al Pakistan el 31 d'octubre de 2008

Enquesta de la joventut àrab

La consultora ASDA'A Burson-Marsteller acaba de publicar l’8ena Enquesta de la joventut àrab (2016). Aquesta consultora, amb 11 oficines pròpies i 10 afiliades a tot l'Orient Mitjà i el Nord d'Àfrica, forma part del grup Burson-Marsteller i ofereix serveis als governs, empreses multinacionals i clients corporatius regionals a través de la seva experiència els sectors de la Tecnologia, Finances, Salut, Energia i Medi Ambient, així com la comercialització de productes de comunicació i Relacions Públiques. Per la seva part el grup Burson-Masteller forma part del gran grup WPP-Young & Rubicam especialitzat en marketing de comunicació. Tot i que els nom inicial del grup fundat l’any 1985 té poc a veure amb el seu negoci actual.

L’enquesta anual de la joventut àrab de 2016 ha estat feta per l’empresa enquestadora internacional "Penn Schoen Berland” (PSB). El seu objectiu era explorar les actituds entre la joventut àrab de 16 països de l'Orient Mitjà i el Nord d'Àfrica. PSB va realitzar 3.500 entrevistes cara a cara, entre l'11 de gener i 22 febrer 2016 a un mostra de la meitat d’homes i la meitat de dones àrabs en un grup d'edat de 18 a 24. Les entrevistes van ser realitzades en àrab i en anglès. L'objectiu d'aquest estudi anual és presentar idees basades en l'evidència en les actituds de la joventut àrab per tal de proporcionant a les organitzacions del sector públic i privat dades útils per la seva presa de decisions i la formulació de polítiques. El joves eren 16 països: Consell de Cooperació del Golf (GCC): Bahrain, Kuwait, Oman, Qatar, Aràbia Saudita i Unió d’Emirats Àrabs (UEA); països del Llevant i Iemen: Jordània, l'Iraq, Líban, Palestina i el Iemen; i països del Nord d'Àfrica: Algèria, Egipte, Líbia, Marroc i Tunísia. L'estudi va ser encarregat al gener de 2016. Les entrevistes es van dur a terme a partir del 11 de gener al 22 de febrer pel dels entrevistats professionals. Les entrevistes es van realitzar en àrab i en anglès. El marge d'error és de +/- 1,65% per a la mostra total i més gran per als subgrups.

Les principals conclusions d’aquesta enquesta són:

1. Una gran majoria dels joves àrabs refusen Estat Islàmic i creuen que fracassarà en el seu intent d’establir un estat islàmic.
2. La manca de treball i oportunitats són vistos com la causa número una de reclutament d’Estat Islàmic.
3. Molts àrabs joves creuen que les relacions entre sunnites i xiïtes s'estan deteriorant i que religió té un paper massa rellevant a l'Orient Mitjà.
4. Aràbia Saudita, Unió Emirats Àrabs i els Estats Units són vistos com el principals aliats a la regió. Consideren que la influència d’Iran va en augment.
5. Els joves àrabs estan dividits sobre l'acord nuclear iranià i el conflicte sirià.
6. Cinc anys després de lluitar per la llibertat política durant la primavera àrab, avui la majoria de joves àrabs donen més prioritat a l'estabilitat que la democràcia.
7. Els joves àrabs volen que els seus líders facin més per millorar la llibertat personal i els drets humans dels ciutadans, especialment els de les dones.
8. La Unió d’Emirats Àrabs és vista com un model de país que és econòmicament segur, i és la nació més afavorida per viure i crear una empresa.
9. Els joves àrabs estan preocupen per la caiguda dels preus del petroli, especialment els joves que viuen en països de l’Opep. La majoria encara creuen que tenen dret a rebre subvencions per l’energia, però si s’han de retallar que comencin pels emigrants.
10. Cada cop més hi ha més joves àrabs que obtenen les seves notícies a través de diari on-line en lloc del televisor o dels mitjans impresos.

No esteu sols

No esteu sols, aquest és el gran missatge que el papa Francesc ha transmès a Lesbos. Les seves paraules han anat acompanyades del gest càlid de l’apropament al dolor dels refugiats. En aquest gent solidari, el papa ha estat acompanyat de Bartomeu I, cap de l’Església ortodoxa de Constantinoble, i Jeroni II, arquebisbe d’Atenes i Grècia. Avui, l’ecumenisme ha enviat un senyal d’unitat que mostra la unitat possible en l’amor. A la perifèria de la tranquil·la Europa, dues esglésies cristianes han mostrat al món el camí ha recórrer davant el sofriment dels refugiats d’Orient Mig i d’altres països escindits per cruentes guerres civils. Ha estat un dia per l’esperança. "No perdeu l'esperança", ha demanat el papa als refugiats, "tant de bo que tots els nostres germans i germanes en aquest continent, com el Bon Samarità, vinguin a ajudar-vos amb aquell esperit de fraternitat, solidaritat i respecte per la dignitat humana, que els ha distingit al llarg de la història".

En la perifèria de les benestants societats europees el dolor hi fa estada. Mentrestant, els seus governants ignoren la compassió i no tenen misericòrdia davant el trencament de les esperances de milers de persones. El fred càlcul de les aritmètiques electorals, la por a l’ascens dels populismes, ha endurit els cors del governants europeus i giren el cap per no trobar-se amb la mirada dels que reclamen justícia. El dret d’asil queda truncat per l’ ignominiós oblit de molts dels plàcids governants de la Unió Europea. A ells, a la perifèria de les seves societats, al marges de les fronteres de la Unió, només hi ha deportats que seran bescanviats per diners a Turquia. Gràcies al gest del papa Francesc, encara que només sigui una petita espurna d’esperança, ha fet que algunes persones seguíssim podent confessar que la dignitat humana està per damunt de qualsevol altre consideració. Com ha dit a Lesbos el papa Francesc: “els emigrants, abans que números, són persones, noms i històries, i han de ser tractades com a tals”.

Glosses per la vida quotidiana

La vida interior necessita tenir guiatge, un acompanyament espiritual que orienti el que experimentem, les lectures que fe i les sensacions que vivim. Ens calen mestres de vida interior. "Sentí que llegia el profeta Isaïes i li preguntà "Entens això que estàs llegint?" El funcionari li va respondre "¿Com ho he d'entendre, si ningú l'orienta" Ac 8,30-31.

Hem de ser confiats i viure esperant que més enllà de les nostres capacitats, l’amor obre nous horitzons i eixample l’esperit. Estem cridats a l’esperança, el camí és l’estimació plena als demés i a nosaltres mateixos. Totes dues conreen el nostre esperit i porten la pau al cor. “El seu amor per nosaltres és immens, la fidelitat del Senyor durarà per sempre” Sl 116

Glosses per la vida quotidiana

Les persones ens preocupem sovint per les coses que ens permeten viure i fer-ho de forma digna, és normal. Però també, hem de saber distingir el que és important pel nostre creixement personal, la vida interior que permet viure en pau amb nosaltres mateixos. No podem quedar presoners pels neguits de la vida i oblidar-nos d’allò que és important. “No us afanyeu tant per aquests aliment que es consumeix, sinó pel que dura sempre i dóna la vida eterna, per l’aliment que el Fill de l’home us proporciona” Jn 6,27    

¿Què és important en la vida?, ¿on es troben els referents per la felicitat? ¿on cal buscar-los?. Segurament estem més entretinguts en coses que no ajuden a trobar la pau interior que en allò que aporta la felicitat. Sovint estem preocupats per aspectes banals de la vida o capficats en qüestions accessòries que, en lloc de donar-nos alegria, són font de neguits i malestar. Preocupem-nos d’allò que dóna sentit el fet de viure. “Jo sóc el pa que dóna vida: els qui vénen a mi no passaran fam, els qui creuen en mi no tindran mai set” Jn 6,35