Estimar, fer el bé, pregar i viure el present

El professor Gabriel Magalhaes ha fet una interessant conferència a la setzena edició de l’aula Maragall de la fundació Joan Maragall. En la seva intervenció ha presentat els eixos bàsics del que serà el llibre que està preparant per aquesta fundació sobre Cristianisme i temps en la cultura europea. La mirada lliure i creativa del professor, que ni és teòleg ni filòsof, és especialista en literatura, li permet presentar les seves vivències cristianes de manera força original i diferent del que podem estar acostumats escoltar en molts àmbits eclesials. Al no sentir-se amb la necessitat de ser religiosament correcte, ha intentat mostrar el nucli essencial de la fe cristiana per les persones del nostre temps. Les seves aportacions són força útils per obrir noves perspectives i estimular el pensament cristià contemporani.

Segons Magalhaes els cristians ni podem ser presoners del passat, perquè ens aferrem al tradicionalisme, ni podem estar obsessionats en la construcció del futur presentat com una transformació social i política. El futur pot ser una trampa i un consol. Després d’una lectura pausada del Nou Testament el professor Magalhaes està convençut que Jesús proposà viure profundament el present conreant al màxim la morada interior de l’espiritualitat des de la llibertat personal. El compromís social, la lluita per la justícia i la transformació de la societat són una projecció de la vida interior alimentada per la pregària. La vida interna sosté l’experiència cristians. Els cristians hem d’estar preocupats en estimar i fer simplement el bé, sense buscar les projeccions socials de tot això. Reconec que el punt de vista del professor Magalhaes és singular i, en alguns aspectes, ha provocat més d’alguna objecció.