No esteu sols

No esteu sols, aquest és el gran missatge que el papa Francesc ha transmès a Lesbos. Les seves paraules han anat acompanyades del gest càlid de l’apropament al dolor dels refugiats. En aquest gent solidari, el papa ha estat acompanyat de Bartomeu I, cap de l’Església ortodoxa de Constantinoble, i Jeroni II, arquebisbe d’Atenes i Grècia. Avui, l’ecumenisme ha enviat un senyal d’unitat que mostra la unitat possible en l’amor. A la perifèria de la tranquil·la Europa, dues esglésies cristianes han mostrat al món el camí ha recórrer davant el sofriment dels refugiats d’Orient Mig i d’altres països escindits per cruentes guerres civils. Ha estat un dia per l’esperança. "No perdeu l'esperança", ha demanat el papa als refugiats, "tant de bo que tots els nostres germans i germanes en aquest continent, com el Bon Samarità, vinguin a ajudar-vos amb aquell esperit de fraternitat, solidaritat i respecte per la dignitat humana, que els ha distingit al llarg de la història".

En la perifèria de les benestants societats europees el dolor hi fa estada. Mentrestant, els seus governants ignoren la compassió i no tenen misericòrdia davant el trencament de les esperances de milers de persones. El fred càlcul de les aritmètiques electorals, la por a l’ascens dels populismes, ha endurit els cors del governants europeus i giren el cap per no trobar-se amb la mirada dels que reclamen justícia. El dret d’asil queda truncat per l’ ignominiós oblit de molts dels plàcids governants de la Unió Europea. A ells, a la perifèria de les seves societats, al marges de les fronteres de la Unió, només hi ha deportats que seran bescanviats per diners a Turquia. Gràcies al gest del papa Francesc, encara que només sigui una petita espurna d’esperança, ha fet que algunes persones seguíssim podent confessar que la dignitat humana està per damunt de qualsevol altre consideració. Com ha dit a Lesbos el papa Francesc: “els emigrants, abans que números, són persones, noms i històries, i han de ser tractades com a tals”.