Glosses per la vida quotidiana

¿Què hem de fer per ser bons? ¿Com hem de comportar-nos per donar testimoni del que creiem? Perquè, a més de dir que creiem, hem de donar raons de la nostra fe a través d’obres. Hem de saber explicar les nostres creences, fer-les comprensibles pels demés, i les nostres obres han de ser la pedra de toc de la solidesa de la fe. “En vós, Senyor, hi ha la font de la vida, i veiem la llum en la vostra llum” (Sl 35,10)

Les persones estem en continuïtat amb els nostres predecessors. Hi ha un fil que ens uneix amb el passat i al mateix temps ens transporta al futur. Som com baules d’una cadena històrica que dóna continuïtat i sentit, així com responsabilitat davant les futures generacions. “El que vam sentir i aprendre, el que els pare en van contar, no podem amagar-ho als nostres fills, i que ells ho contin als qui vindran”. (Sl 77)

Glosses per la vida quotidiana

És difícil ser coherents. Qualsevol persona ha d’assumir que som contradictoris i que sovint ens manifestem així davant dels demés. Cal prendre consciència d’aquesta important limitació i no voler aparentar el que no som davant dels demés. “Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi” (Mt 16,24)

Hem de ser testimonis de vida, no hem d’estar entristits o amargats per la duresa dels infortunis. No hauríem d’estar atrapats per les dificultats que la vida ens presenta. Reconèixer-les no significa quedar-nos posseïts per elles. En nosaltres mateixos hi ha els recursos que ens permeten ser lliures i dominar els problemes que ens neguitegen. “Jo he vingut perquè tingueu vida u en tingueu a desdir” (Jo 10,10)

Sovint anem atrafegats. El ritme de la vida ens sobrepassa, els esdeveniments es mengen el temps i tenim la sensació de no arribar a tot. La percepció és d’anar accelerats. Cal capgirar aquest ritme i introduir pauses, moments en els quals el que és important és ser i no fer. Cal cercar moments per estar simplement amb nosaltres mateixos. Són  moments per conrear l’interior personal i edificar l’esperit. “Quan encara era fosc, es llevà, se n’anà en un lloc solitari i s’hi quedà pregant” (Mc 1,35)

Itàlia formarà als imams

Alguns països europeus estan preocupats pel nivell de formació dels ministres de culte de les confessions minoritàries. Tot i ser una responsabilitat de les mateixes religions, i no ser apropiat que un estat laic intervingui en aquests temes, diversos governs han decidit contribuir a formar els ministres de culte. A Itàlia el Ministeri de l’Interior està finançant la formació dels dirigents religiosos de les confessions no catòliques. Els principals destinataris d’aquesta iniciativa són els imams de totes les comunitats musulmanes presents a Itàlia. Es començarà al febrer a Ravena i la formació anirà a càrrec de la Universitat de Bolonya. Els cursos seran impartits en sis universitats com Pisa i Florència. 

Segons els promotors d’aquesta iniciativa l'objectiu és fomentar el diàleg entre religions i cultures, el que contribueix a la construcció d'una societat pacífica i no violenta. Els continguts formatius, en una primera etapa, es centraran sobre la constitució italiana, inclosa la llibertat de religió i d'expressió, així com els drets i obligacions inherents a les societats democràtiques. Aquesta formació es complementarà amb l’aprenentatge del procediment de creació de nous centres de culte i la seva gestió. Aquesta iniciativa forma part d’un programa més ampli per combatre la radicalització a partir dels motius religiosos. Complementant aquesta iniciativa s’ha impulsat la creació d’un nou Consell de l’islam italià i del Consell de Relacions amb l'Islam italià com òrgan consultiu per fomentar la integració.

Cursos de natació per nenes musulmanes

El Tribunal Europeu de Drets Humans ha dictat una sentència important per resoldre les tensions existents entre l’exercici de la llibertat religiosa i la defensa de l’interès general o del bé comú. En aquest cas, el tribunal ha dirimit la demanda presentada per un matrimoni turc musulmà resident a Suïssa que no volia que dues de les seves filles, encara no adolescents, anessin a les classes mixtes obligatòries de natació. En el sistema educatiu suís les classes de natació són obligatòries i nens i nenes van junts a la piscina, mentre quan s’arriba a l’adolescència les classes ja no són mixtes, els vestidors són separats i s’adopten altres mides per evitar conflictes. Però els pares d’aquestes nenes, fervents practicants de l'Islam, es negaren a enviar a les seves filles a classes de natació perquè consideraven que l’islam prohibeix les classes mixtes de natació.

Davant l’actitud dels pares les autoritats educatives suïsses requeriren als pares a portar les nenes a les classes de natació i, al negar-se a fer-ho, foren multats. El matrimoni presentà una demanda al Tribunal Europeu de Drets Humans al considerar que s’havia vulnerat l’article 9 del Conveni per a la Salvaguarda dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals on defensa la Llibertat de pensament, de consciència i de religió. En la seva demanda, els pares indicaren que tot i que l'Alcorà no prescriu cobrir el cos de la dona fins a la pubertat, les seves creença els obliga a preparar, des de ben petites, les seves filles a practicar els preceptes que se’ls aplicarà a partir de la pubertat. Per això, al justificar que el seu comportament estava motivat per raons religioses, consideraven que les autoritats escolar, quan obligaven a les seves filles anar a natació estaven violant els seus drets religiosos.

Després de diverses consideracions, el tribunal europeu sentencià que el dret de tots els nens a tenir una escolarització completa que faciliti la integració social és prioritari a la defensa de les pràctiques religioses. Amb aquest argument el tribunal refusà l’eix argumental dels pares que consistia en considerar la classe de natació no necessària per l’educació de les seves filles. Alguns musulmans adscrits a interpretacions literalistes de l’islam són proclius a produir conflictes d’aquests tipus emparant-se en la defensa de la seva llibertat religiosa. Aquesta sentencia del Tribunal Europeu de Drets Humans, és especialment interessant perquè situa el conflicte en el terreny que alguns musulmans plantegen la seva confrontació en algunes societats europees: el refús a la integració i la crítica al sistema de valors occidental. Quan els pares afirmen que les nenes ja aprenien a nadar en uns cursos organitzats per la comunitat musulmana de Basilea, la resposta del tribunal es contundent: “l’interès d’aquest ensenyament no es limita a aprendre a nadar, sinó al fet de practicar aquesta activitat en comú amb tota la resta d’alumnes”. Perquè el debat de fons, no és aprendre a nedar sinó acceptar que aprenent a nadar les nenes es relacionaven i ampliaven el seu procés d’integració.

Zygmunt Bauman

La mort del pensador i sociòleg  polonès Zygmunt Bauman ens deixa més orfes d’un dels pensadors més lúcids dels darrers temps. Les seves reflexions han ajudat a entendre el món en que vivim. Les seves anàlisis sempre han estat lúcides. L’aturo del concepte de “modernitat líquida" estenia davant del pensament els principals problemes de la societat i ajuda a entendre’ls i comprendre quins camins de superació calia emprendre. Era crític amb les xarxes socials en la mesura que aquestes ajusten la realitat als impulsos de les persones. Així, l’individu esdevé un espectador d’una realitat que tria el que vol, quan vol, interactua amb qui vol i si cal, es desconnecta si el que veu o sent no li agrada. Aquest fet és un signe del temps actual on tot és líquid, atemporal i sense compromís de perdurabilitat.

Bauman deia que és més fàcil coincidir en la protesta i més difícil en la proposta. Exigia el compromís social com a motor de canvi. La seva figura de savi, de persona bona i lúcida, ens ha ajudat a pensar i a entendre’ns millor. Sabia analitzar les complexitats socials i identificar els seus elements estructurals. En un col·loqui al Born Centre Cultural sobre el futur de la UE va agitar les consciències polítiques quan afirmà, amb un cert to pessimista, que la Unió Europea té dificultats per avançar perquè és un experiment ben particular on es barreja la “política sense polítics” dels buròcrates de Brussel·les i els “polítics sense política” dels presidents i primers ministres. En el seu darrer llibre “Desconeguts a les portes de casa” denuncia que el fracàs d’Europa en la crisi de refugiats a Europa es deu a que l’acció política ha perdut els referents morals. Hem d’agrair al desaparegut Zygmunt Bauman la seva capacitat de sacsejar-nos la consciència i ajudar-nos a pensar i a mirar el món amb uns altres ulls. Com també la seva proposta que, a més de poder comprendre el món amb noves claus interpretatives, cal comprometre’s en la seva transformació. Proposta que recorda molt a la darrera tesis, la onzena, de Marx sobre Feuerbach: “Els filòsofs tan sols han interpretat el món de diferents formes; ara la qüestió és canviar-lo”

Sense notícies de la història islàmica

La historiografia de l’islam té un problema greu: no hi ha prou dades històriques fiables o contrastables. Les fonts de recerca arqueològica han estat molt escasses en els segles passats, força insuficients per saber el que passava a la península Aràbiga abans de l’aparició de l’islam. I ara, quan es disposen del medis tècnics i conceptuals per afinar més les recerques arqueològiques i històriques, les diferents autoritats polítiques de la zona són profundament restrictives alhora d’autoritzar nous estudis del passat pre-islàmic. Aquestes autoritats polítiques tenen por que les dades científiques qüestionin la versió de la història que les autoritats religioses han construït a partir de la teologia. 

Si els estudis arqueològics donessin la raó, per exemple, a les hipòtesis que sostenen que La Meca preislàmica no era cap cruïlla estratègica de les rutes de caravanes, una part del relat musulmà sobre Muhammad estructurat sobre aquesta circumstàncies quedaria qüestionat. Si els estudis antropològics acurats demostressin un altre tipus de relació entre les tribus de la península Aràbiga abans de l’islam i situessin el concepte àrab en un altre pla, probablement menys etnològic, ben segur que s’afectarien algunes construccions ideològiques substancials dels musulmans. Si els registres siríacs confirmessis grans moviments migratòries el 622 de Síria cap a Yatrib el mateix concepte d’Hègira podria veure’s modificat segons quina informació aportessin aquests estudis. Hi ha masses llacunes, preguntes o sospites històriques que necessiten explicacions sòlides i consistents, no per qüestionar la fe, però sí per revisar una història massa contaminada per la teologia.

Delícies turques

Les delícies turques són llaminadures turques, també les fa a Xipre i Grècia, semblants a unes gominoles una mica més consistents, tallades a cubs i envoltades de sucre glas perquè no s'enganxin entre elles. Són molt apreciades a Turquia on es coneixem amb el nom de lokum. Són molt variades, no de forma però si de gust. Aquesta diversitat i la facilitat de fer les ha fet molt populars a Turquia i a mig món. La imaginació ha fet que aquestes llaminadures tinguin molta acceptació perquè, a més d’endolcir, proporcionen moltes i variades sensacions gustatives. Els lokum són d’alguna manera una metàfora de la situació del que viu avui Turquia i molts països islàmics. L’islam està sotmès a un procés de transformació causant de múltiples variants amb diferents graus d’acceptació entre els musulmans i amb diferents graus d’afectació a la societat. Una persona que viu a Estambul des de fa més de deu anys m’explicava com és perceptible la progressiva islamització de la societat des de que Erdogan governa el país. 

L’islam a Turquia, com en altres països que pretenen guiar-se o inspirar-se en la llei islàmica, es troben en una tessitura decisiva per determinar la seva governabilitat. En molts d’aquest casos es tracta d’un procés que comporta un pols amb corrents de l’islam partidàries d’un comprensió laica de la religió. Una de les assignatures pendents que tenen els musulmans és assumir que hi ha altres tipus de la relació entre religió i poder polític més enllà del confessionalisme tradicional dels islamistes. Els fets demostren que el pensament musulmà té moltes dificultats en trobar una expressió política en països com a Turquia. Els musulmans crítics i de pensament obert tenen forces problemes per revisar els principis doctrinals tradicionalistes que lliguen religió i política, teologia i poder. Més enllà d’aquests sectors, l’islam moderat hauria de ser més actiu alhora de denunciar determinades lectures rigoristes i literalistes de l’Alcorà i de la Sunna, i començar a fer l’exegesi i l’hermenèutica de la seva fe per tal de descobrir el valor del Transcendent més enllà de la literalitat de les paraules.