dimecres, 11 de gener del 2017

Cursos de natació per nenes musulmanes

El Tribunal Europeu de Drets Humans ha dictat una sentència important per resoldre les tensions existents entre l’exercici de la llibertat religiosa i la defensa de l’interès general o del bé comú. En aquest cas, el tribunal ha dirimit la demanda presentada per un matrimoni turc musulmà resident a Suïssa que no volia que dues de les seves filles, encara no adolescents, anessin a les classes mixtes obligatòries de natació. En el sistema educatiu suís les classes de natació són obligatòries i nens i nenes van junts a la piscina, mentre quan s’arriba a l’adolescència les classes ja no són mixtes, els vestidors són separats i s’adopten altres mides per evitar conflictes. Però els pares d’aquestes nenes, fervents practicants de l'Islam, es negaren a enviar a les seves filles a classes de natació perquè consideraven que l’islam prohibeix les classes mixtes de natació.

Davant l’actitud dels pares les autoritats educatives suïsses requeriren als pares a portar les nenes a les classes de natació i, al negar-se a fer-ho, foren multats. El matrimoni presentà una demanda al Tribunal Europeu de Drets Humans al considerar que s’havia vulnerat l’article 9 del Conveni per a la Salvaguarda dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals on defensa la Llibertat de pensament, de consciència i de religió. En la seva demanda, els pares indicaren que tot i que l'Alcorà no prescriu cobrir el cos de la dona fins a la pubertat, les seves creença els obliga a preparar, des de ben petites, les seves filles a practicar els preceptes que se’ls aplicarà a partir de la pubertat. Per això, al justificar que el seu comportament estava motivat per raons religioses, consideraven que les autoritats escolar, quan obligaven a les seves filles anar a natació estaven violant els seus drets religiosos.

Després de diverses consideracions, el tribunal europeu sentencià que el dret de tots els nens a tenir una escolarització completa que faciliti la integració social és prioritari a la defensa de les pràctiques religioses. Amb aquest argument el tribunal refusà l’eix argumental dels pares que consistia en considerar la classe de natació no necessària per l’educació de les seves filles. Alguns musulmans adscrits a interpretacions literalistes de l’islam són proclius a produir conflictes d’aquests tipus emparant-se en la defensa de la seva llibertat religiosa. Aquesta sentencia del Tribunal Europeu de Drets Humans, és especialment interessant perquè situa el conflicte en el terreny que alguns musulmans plantegen la seva confrontació en algunes societats europees: el refús a la integració i la crítica al sistema de valors occidental. Quan els pares afirmen que les nenes ja aprenien a nadar en uns cursos organitzats per la comunitat musulmana de Basilea, la resposta del tribunal es contundent: “l’interès d’aquest ensenyament no es limita a aprendre a nadar, sinó al fet de practicar aquesta activitat en comú amb tota la resta d’alumnes”. Perquè el debat de fons, no és aprendre a nedar sinó acceptar que aprenent a nadar les nenes es relacionaven i ampliaven el seu procés d’integració.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada