El
Tribunal Europeu de Drets Humans ha dictat una sentència important per resoldre
les tensions existents entre l’exercici de la llibertat religiosa i la defensa
de l’interès general o del bé comú. En aquest cas, el tribunal ha dirimit la
demanda presentada per un matrimoni turc musulmà resident a Suïssa que no volia
que dues de les seves filles, encara no adolescents, anessin a les classes
mixtes obligatòries de natació. En el sistema educatiu suís les classes de
natació són obligatòries i nens i nenes van junts a la piscina, mentre quan s’arriba
a l’adolescència les classes ja no són mixtes, els vestidors són separats i s’adopten
altres mides per evitar conflictes. Però els pares d’aquestes nenes, fervents
practicants de l'Islam, es negaren a enviar a les seves filles a classes de
natació perquè consideraven que l’islam prohibeix les classes mixtes de
natació.
Davant
l’actitud dels pares les autoritats educatives suïsses requeriren als pares a
portar les nenes a les classes de natació i, al negar-se a fer-ho, foren
multats. El matrimoni presentà una demanda al Tribunal Europeu de Drets Humans al
considerar que s’havia vulnerat l’article 9 del Conveni per a la Salvaguarda dels
Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals on defensa la Llibertat de
pensament, de consciència i de religió. En la seva demanda, els pares indicaren
que tot i que l'Alcorà no prescriu cobrir el cos de la dona fins a la pubertat,
les seves creença els obliga a preparar, des de ben petites, les seves filles a
practicar els preceptes que se’ls aplicarà a partir de la pubertat. Per això, al
justificar que el seu comportament estava motivat per raons religioses,
consideraven que les autoritats escolar, quan obligaven a les seves filles anar
a natació estaven violant els seus drets religiosos.
Després
de diverses consideracions, el tribunal europeu sentencià que el dret de tots
els nens a tenir una escolarització completa que faciliti la integració social
és prioritari a la defensa de les pràctiques religioses. Amb aquest argument el
tribunal refusà l’eix argumental dels pares que consistia en considerar la classe
de natació no necessària per l’educació de les seves filles. Alguns musulmans adscrits
a interpretacions literalistes de l’islam són proclius a produir conflictes
d’aquests tipus emparant-se en la defensa de la seva llibertat religiosa.
Aquesta sentencia del Tribunal Europeu de Drets Humans, és especialment interessant
perquè situa el conflicte en el terreny que alguns musulmans plantegen la seva
confrontació en algunes societats europees: el refús a la integració i la
crítica al sistema de valors occidental. Quan els pares afirmen que les nenes ja
aprenien a nadar en uns cursos organitzats per la comunitat musulmana de
Basilea, la resposta del tribunal es contundent: “l’interès d’aquest ensenyament no es limita a aprendre a nadar, sinó al
fet de practicar aquesta activitat en comú amb tota la resta d’alumnes”. Perquè
el debat de fons, no és aprendre a nedar sinó acceptar que aprenent a nadar les
nenes es relacionaven i ampliaven el seu procés d’integració.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada