Glosses per la vida quotidiana

És difícil ser coherents. Qualsevol persona ha d’assumir que som contradictoris i que sovint ens manifestem així davant dels demés. Cal prendre consciència d’aquesta important limitació i no voler aparentar el que no som davant dels demés. “Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi” (Mt 16,24)

Hem de ser testimonis de vida, no hem d’estar entristits o amargats per la duresa dels infortunis. No hauríem d’estar atrapats per les dificultats que la vida ens presenta. Reconèixer-les no significa quedar-nos posseïts per elles. En nosaltres mateixos hi ha els recursos que ens permeten ser lliures i dominar els problemes que ens neguitegen. “Jo he vingut perquè tingueu vida u en tingueu a desdir” (Jo 10,10)

Sovint anem atrafegats. El ritme de la vida ens sobrepassa, els esdeveniments es mengen el temps i tenim la sensació de no arribar a tot. La percepció és d’anar accelerats. Cal capgirar aquest ritme i introduir pauses, moments en els quals el que és important és ser i no fer. Cal cercar moments per estar simplement amb nosaltres mateixos. Són  moments per conrear l’interior personal i edificar l’esperit. “Quan encara era fosc, es llevà, se n’anà en un lloc solitari i s’hi quedà pregant” (Mc 1,35)