L’Església catòlica i el nou govern socialista

La caiguda del Govern de Mariano Rajoy i l’ascens al poder de Pedro Sánchezha preocupat als sectors més conservadors de l’església espanyola. Hi ha expectativa sobre quina pot ser la seva agenda política. En un recent article al diari ABC “Llega Pedro Sánchez: preocupacions y oportunidades” s’identifiquen quins són els temes que haurien d’integrar la futura agenda de relacions entre el govern socialista i l’Església catòlica. Segons aquest article, l’Església catòlica espanyola, a més d’estar amoïnada per l’estabilitat política, el creixement econòmic i la resolució dels problemes amb Catalunya, considera que el nou Govern aporta noves preocupacions i algunes oportunitats. Segons aquest article el nou govern socialista inquieta per vàries raons: la classe de Religió, els Acords amb la Santa Seu, l'autofinançament de l'Església o l'escola concertada. En més d’una ocasió Pedro Sánchez, en el seu paper de dirigent socialista, ha manifestat la seva voluntat d'eliminar l'assignatura de Religió, doncs sosté que «cap religió confessional ha de formar part del currículum i de l'horari escolar». Prometia, així mateix, denunciar els acords internacionals entre la Santa Seu i l'Estat Espanyol; caminar cap a l'autofinançament de l'Església, deia, acabant amb la possibilitat que els ciutadans destinin part dels seus impostos a l'Església a través de la casella de l'IRPF; exigir als centres concertats que segueixin els criteris de servei públic escolar i no finançar a l'educació diferenciada; una llei de consciència i de llibertat religiosa, etc...

La preocupació d’aquests sectors és relativa perquè consideren que la representació política que tenen els socialistes en Congrés no fa viable cap modificació legislativa en aquest sentit. A més, recorden que en l’etapa Zapatero, més enllà d’algunes topades verbals, els socialistes acordaren amb l'Església una modificació de l'acord econòmic, gens perjudicial per a l'Església. A més, qualsevol iniciativa en el camp educatiu, com pugui ser actuar contra l'educació diferenciada o la classe de Religió diverses sentències han donat la raó a l'Església catòlica i als centres que segreguen nens i nenes. També preocupen algunes iniciatives legislatives en tramitació en el Congrés dels Diputats i que trobaran en el nou Govern una major receptivitat per ser posades en marxa. És el cas, per exemple, de la llei que pretén legalitzar l'eutanàsia o la Llei LGTBI.

No tot són amenaces, aquests sectors també identifiquen oportunitats. L'acció social és un d'aquests camps en els quals hi ha marge per a l'acord entre l’Església catòlica i el govern socialista. Els acords són possibles, diuen, en camps com la proposta de renda mínima de Sánchez es situa en la mateixa línia de la proposta de Càritas o la creació d'un Comissionat contra la Pobresa Infantil. El tema ecològic  i l’atenció a l’asil, la migració i els refugiats són uns àmbits on també pot donar-se una coincidència d’objectius entre l’Església catòlica i el govern socialista. L’article d’ABC conclou que hi ha llums i ombres en les relacions amb el Govern i que no es pot oblidar el poc marge de maniobra que tindrà a causa als escassos suports amb què compten al Parlament. El temps dirà.

Hinduisme XVII - Centres vèdics Maharishi

Els centres vèdics Maharishi foren fundats per Maharishi Mahesh Yogi, nascut com Mahesh Prasad Varma a l'any 1917. Aquest guru creà una tècnica de meditació transcendental que es presenta com una tècnica de relaxació i repòs profund que serveix per millorar la qualitat de vida de les persones i de la societat. Aquesta tècnica consisteix en recitar un mantra durant vint minuts al matí i a la tarda. Maharishi afirma que la seva filosofia hinduista es basa en l'ensenyament d'Adi Shankara (788-820 després de Crist) i del seu propi mestre Swami Brahmananda Saraswati. Els medis de comunicació se'l considera introductor de les meditació transcendental a Occident i les seves tècniques les han fet servir milions de persones.

A l'any 1960 Maharishi Mahesh Yogi s'instal·la als Estats Units on comença a ensenyar la seva tècnica de meditació presentant-la com a "Ciència de la Intel·ligència Creativa" i com pensament és considera un moviment de regeneració espiritual. Aquest yogi adquirí fama mundial per la seva relació amb la contracultura dels anys 60 i la seva influència sobre The Beatles. Aquests músics, durant l'assistència a un curs de meditació transcendental a Rishikesh, India, escriviren la major part de les cançons del White Album (1968). La relació de Maharishi Mahesh Yogi amb els Beatles li donà molta projecció entre la joventut d'aquell temps.

A inicis dels anys 2000, Maharishi Mahesh Yogi difon la idea de l'arquitectura vèdica en armonia amb la salut i consonància amb la natura.

Hinduisme XVI - Sathya Sai Baba,

Sathya Sai Baba, de nom real Sathyanarayana Raju (1926) es un guru que viu al su de l’India on es considerat un lider religiós, una persona que és bona i fa miracles. La seva doctrina religiosa es basa en l’anunci de la regeneració espiritual de la humanitat a través de la pràctica de la veritat, la rectitud, la pau, al no violència i l’amor diví. L’any 1950 inaugurà el ashram anomenat Prashanti Nilayam (la morada de la pau suprema) que els seus seguidors construïren a prop del seu poble natal. Aquest centre s’ha convertit en un lloc de culte i peregrinació dels seguidors de Sai Baba. Els diveros ashram que aquesta escola té repartits per tot el món són llocs de meditació per tal d’aprofundir la fe de les persones independentment de quina tradició religiosa sigui.

Els seguidors de Sai Baba consideren que ell es un vertader Avatar, expressió india que significa manifestació directa de la Gràcia Divina o encarnació terrestre de Visnú. Els seguidors de Sathya Sai Baba donen una gran importància a l'educació dels joves.

¿Qui són els vertaders supremacistes?

La reacció unionista al nomenament de Quim Torra com a president de la Generalitat ha estat furibunda. Ha estat acusat des de nazi fins a supremacista. La primera acusació resulta sorprenent.  L’ocurrència de l’insult d’Alfonso Guerra, convertit avui en una caricatura del bon polític que fou, a més de ser un signe evident de mala educació, ofèn la memòria d’aquelles persones que foren reprimides fins a l’extrem de la mort per part dels nazis alemanys. El segon insult, el de supremacista, torna a ser una paraula repetida a manera de mentre que té ampli ressò mediàtic però que, en l’era de la post-veritat, és un enunciat buit de contingut. El supremacisme, i pel context, el supremacisme blanc tal com l’entén la sociologia moderna és un corrent de pensament racista que creu que la raça blanca, definida mitjançant criteris acientífics, hauria de tenir el control sobre les altres races per raó de la seva "superioritat".

Els unionistes oposats al president Torra poden criticar-li les seves piulades i alguns dels seus escrits però, al fer-ho han de tenir rigor i no  cercar l’efectivitat mediàtica. Els pensament de Quim Torra és el que és, però, en cap cas, es situa en l’orbita intel·lectual dels criteris del white supremacy que li atribueixen els unionistes. Els fets ajuden a aclarir el que pensen les persones. ¿Creuen, sincerament, els exaltats unionistes que es poden acusar al president de la Generalitat de tenir criteris supremacistes quan ha anomenat a Chakir El Homrani Lesfar conseller de Treball, Afers Socials i Famílies? Chakir El Homrani Lesfar, català de neixament, prové d’una família marroquina immigrant, i és l’exemple clar de la bondat del sistema d’integració practicat a Catalunya fonamentat en la immersió lingüística i la interacció social, ambdós criteris fortament combatuts políticament pels unionistes. Per més d’una declaració d’alguns representants d’aquests sectors penso que ells són els vertaders supremacistes.

El remei és la concòrdia

Tot seguit publico la meva intervenció en el recent acte El remei és la concòrdia organitzat per e-cristians a la parròquia de santa Maria del Remei al barri de les Corts de Barcelona. Agraeixo la seva invitació  perquè em permeté explicar, a través de lectures d’escrits altres persones, alguns suggeriments per avançar en el camí de la concòrdia. Perquè crec fermament, com escriví en el seu moment Stefan Zweig, “El nostre món té espai per a moltes veritats i no només per a una, i simplement si les persones volguessin, podrien conviure unes amb les altres ". Animat per aquest desig vaig acceptar l’amable invitació per participar en aquest acte, juntament amb altres persones, que representàvem la pluralitat de mirades cristianes sobre la concòrdia a Catalunya avui. La meva intervenció consistí en la lectura d’una nota del bisbes de la Tarroconense, un resum de la homilia del monjo de santa Maria de Montserrat, Josep Miquel Bausset i, per acabar, unes paraules del papa Francesc.

“Els Bisbes de Catalunya, en el moment que està vivint el nostre país i en els plantejaments de futur que s’estan debatent, amb respecte per les diverses sensibilitats que es van expressant, demanem que es fomenti i promogui la cultura del diàleg. «Hi ha una paraula -diu el papa Francesc- que mai no ens hem de cansar de repetir i sobretot de donar-ne testimoni: diàleg». Pensem que és un moment important perquè els governants i els agents socials facin gestos valents i generosos en favor del diàleg i la concòrdia.

Com a bisbes sempre estarem compromesos a cercar la comunió i el respecte mutu, i creiem que és el que podem demanar a tothom. Ens sentim hereus de la llarga tradició dels nostres predecessors, que els portà a afirmar la realitat nacional de Catalunya i alhora ens sentim urgits a reclamar de tots els ciutadans l’esperit de pacte i d’entesa que conforma el nostre tarannà més característic.

Volem recordar un cop més que «defensem la legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles, i que recerquin amb paciència la pau i la justícia. I encoratgem el camí del diàleg i l’entesa entre totes les parts interessades a fi d’assolir solucions justes i estables, que fomentin la solidaritat i la fraternitat. El futur de la societat catalana està íntimament vinculat a la seva capacitat per a integrar la diversitat que la configura» («Al servei del nostre poble», 2011, n. 5). Per això creiem humilment que convé que siguin escoltades les legítimes aspiracions del poble català, per tal que sigui estimada i valorada la seva singularitat nacional, especialment la seva llengua pròpia i la seva cultura, i que es promogui realment tot allò que porta un creixement i un progrés al conjunt de la societat, sobretot en el camp de la sanitat, l’ensenyament, els serveis socials i les infraestructures.

El veritable progrés dels pobles exigeix també l’eradicació de la corrupció. És absolutament prioritari i just que en tots els àmbits públics del conjunt de l’Estat es combati la corrupció, que tant de mal fa a la societat. Ens dol i ens avergonyeix que la corrupció s’hagi pogut convertir en quelcom natural –com afirma el papa Francesc- fins al punt d’arribar a constituir una pràctica habitual en les transaccions comercials i financeres, en els contractes públics o en moltes negociacions que impliquen agents de les administracions públiques. Cal un esforç decidit per canviar aquesta manera d’actuar.

Tal com es diu en el document «Església, servidora dels pobres» (2015, n. 11), «és necessari que es produeixi una veritable regeneració moral a nivell personal i social i, com a conseqüència, una major estima pel bé comú, que sigui veritable recolzament per a la solidaritat amb els més pobres i afavoreixi l’autèntica cohesió social. Aquesta regeneració neix de les virtuts morals i socials, s’enforteix amb la fe en Déu i la visió transcendent de l’existència, i condueix a un irrenunciable compromís social per amor al proïsme».

Finalment, demanem als catòlics de totes les opcions polítiques que siguin instruments de pau i concòrdia enmig de la societat catalana, i no deixin de pregar el bon Déu per «una pau cristiana i perpètua» del nostre poble”. (Nota del bisbes de la Tarrgonense, Tarragona 11 de maig de 2017)

Faig meves les paraules pronunciades pel monjo de santa Maria de Montserrat, Josep Mique Bausset, pronunciades en la homilia de la missa conventual del 4 de març de 2018.

“Com Jesús, també avui l’Església ha de denunciar els qui profanen el Temple de Déu, que és cada home i cada dona. L’Església, com Jesús, no pot mirar cap a un altre costat, com si no passés res i ha de denunciar la mentida, la injustícia i la corrupció” (...) “És normal que hi hagi líders socials i polítics en presó preventiva acusats de rebel·lió i de sedició, quan Amnistia Internacional ha demanat la seva llibertat? Va ser normal la violència que es va produir l’1 d’octubre, quan Amnistia Internacional també ha denunciat com a excessiva la força policial? No és injust que una part del govern legítim de Catalunya, com va dir el bisbe de Solsona, estigui empresonat” (...) " Jesús no va mirar cap a un altre costat i per això expulsà els mercaders del Temple. L’Església tampoc no pot mirar cap a un altre costat”.

Voldria acabar amb unes paraules pronunciades del papa Francesc en el seu viatge apostòlic a Egipte a finals d’abril de 2017: “Enmig de tants motius per desanimar-se, de nombrosos profetes de destrucció i de condemna, de tantes veus negatives i desesperades, sigueu una força positiva, sigueu la llum i la sal d'aquesta societat, la locomotora que empeny el tren cap endavant, portant-ho cap a la meta, set sembradors d'esperança, constructors de ponts i artífexs de diàleg i de concòrdia”

Glosses per la vida quotidiana

Els cristians s’haurien de poder identificar socialment, a més per les seves creences, per la pràctica d’unes virtuts. La fe sense obres, és una fe morta. L’espiritualitat desencarnada és espiritualisme que distreu i anul·la pràctica de l’amor. “Que l'amor no sigui fingit. Fugiu del mal, abraceu-vos al bé. Estimeu-vos afectuosament com a germans, avanceu-vos a honorar-vos els uns als altres. Esforceu-vos a ser sol·lícits. Sigueu fervents d'esperit, serviu el Senyor. Que l'esperança us ompli d'alegria. Sigueu pacients en la tribulació, constants en l'oració. Feu-vos solidaris de les necessitats del poble sant. Practiqueu amb deler l'hospitalitat. Beneïu els qui us persegueixen. Beneïu, no maleïu. Alegreu-vos amb els qui estan alegres, ploreu amb els qui ploren. Viviu d'acord els uns amb els altres. No aspireu a grandeses, sinó poseu-vos al nivell dels humils. No us tingueu per savis. No torneu a ningú mal per mal; mireu de fer el bé a tothom. Si és possible, i fins on depengui de vosaltres, estigueu en pau amb tothom” (Rm 12, 9-18)

¿Quants cops hem de perdonar?. Els que faci falta. Costa, però el perdó és el que diferencia als cristians d’altres religions o maneres d’entendre la vida. Hem de tenir el cor obert sempre al perdó, sense restriccions ni rancúnies. Això exigeix esforçar-nos a comprendre els altres i, si és el cas, saber perdonar la seva ofensa. “Quan pregueu, si teniu res contra algú, perdoneu-ho, i així també el vostre Pare del cel us perdonarà les vostres faltes.” (Mc 11,25)

Glosses per la vida quotidiana

Les riqueses no són bones conselleres. L’afany per posseir pot ser font de laxitud ètica per acumular bens. A més, les persones tenim por a perdre els bens aconseguits i això afavoreix l’egoisme i el tancament a les necessitats dels altres. Aquesta por a perdre el que es té és motiu d’insolidaritat i potencia les ganes de tenir en lloc de ser. “Que n'és, de difícil, per als qui tenen riqueses entrar al Regne de Déu! Els deixebles, en sentir aquestes paraules, quedaren molt sorpresos. Però Jesús els tornà a dir: Fills meus, que n'és, de difícil, entrar al Regne de Déu! És més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu” (Mc 10,23-24)

Les actituds sovint identifiquen els valors i principis que donen sentit a la nostra vida. No hem de comportar-nos per agradar als altres, sinó per ser coherents amb les nostres conviccions. Sabent que no sempre serem compresos i aconseguirem l’aquiescència de moltes persones. Fins i tot, en més d’una ocasió podrem percebre que se’ns té per diferents o estranys perquè no coincidim amb el que sembla ser el pensament majoritari. “Mols que ara són darrers seran primers, i molts primers, darrers” (Mc 10,31)

La política és una servei a la comunitat per resoldre els seus problemes i construir el bé comú. L’actitud de servei ha de presidir, en tot moment, el compromís polític. Aquesta és la perspectiva bàsica ha emprar per avaluar l’actuació moral dels polítics. “En totes les nacions, els qui figuren com a governants disposen dels seus súbdits com si fossis els amos, i els grans personatges mantenen els altres sota el seu poder. Entre vosaltres no ha de ser així: qui vulgui ser important ha de ser el vostre servidor i qui vulgui ser el primer ha de ser l’esclau de tots” (Mc 10,42-44)