dissabte, 2 de juny de 2018

Glosses per la vida quotidiana


Els cristians s’haurien de poder identificar socialment, a més per les seves creences, per la pràctica d’unes virtuts. La fe sense obres, és una fe morta. L’espiritualitat desencarnada és espiritualisme que distreu i anul·la pràctica de l’amor. “Que l'amor no sigui fingit. Fugiu del mal, abraceu-vos al bé. Estimeu-vos afectuosament com a germans, avanceu-vos a honorar-vos els uns als altres. Esforceu-vos a ser sol·lícits. Sigueu fervents d'esperit, serviu el Senyor. Que l'esperança us ompli d'alegria. Sigueu pacients en la tribulació, constants en l'oració. Feu-vos solidaris de les necessitats del poble sant. Practiqueu amb deler l'hospitalitat. Beneïu els qui us persegueixen. Beneïu, no maleïu. Alegreu-vos amb els qui estan alegres, ploreu amb els qui ploren. Viviu d'acord els uns amb els altres. No aspireu a grandeses, sinó poseu-vos al nivell dels humils. No us tingueu per savis. No torneu a ningú mal per mal; mireu de fer el bé a tothom. Si és possible, i fins on depengui de vosaltres, estigueu en pau amb tothom” (Rm 12, 9-18)

¿Quants cops hem de perdonar?. Els que faci falta. Costa, però el perdó és el que diferencia als cristians d’altres religions o maneres d’entendre la vida. Hem de tenir el cor obert sempre al perdó, sense restriccions ni rancúnies. Això exigeix esforçar-nos a comprendre els altres i, si és el cas, saber perdonar la seva ofensa. “Quan pregueu, si teniu res contra algú, perdoneu-ho, i així també el vostre Pare del cel us perdonarà les vostres faltes.” (Mc 11,25)

Cap comentari:

Publica un comentari