divendres, 1 de juny de 2018

Glosses per la vida quotidiana


Les riqueses no són bones conselleres. L’afany per posseir pot ser font de laxitud ètica per acumular bens. A més, les persones tenim por a perdre els bens aconseguits i això afavoreix l’egoisme i el tancament a les necessitats dels altres. Aquesta por a perdre el que es té és motiu d’insolidaritat i potencia les ganes de tenir en lloc de ser. “Que n'és, de difícil, per als qui tenen riqueses entrar al Regne de Déu! Els deixebles, en sentir aquestes paraules, quedaren molt sorpresos. Però Jesús els tornà a dir: Fills meus, que n'és, de difícil, entrar al Regne de Déu! És més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu” (Mc 10,23-24)

Les actituds sovint identifiquen els valors i principis que donen sentit a la nostra vida. No hem de comportar-nos per agradar als altres, sinó per ser coherents amb les nostres conviccions. Sabent que no sempre serem compresos i aconseguirem l’aquiescència de moltes persones. Fins i tot, en més d’una ocasió podrem percebre que se’ns té per diferents o estranys perquè no coincidim amb el que sembla ser el pensament majoritari. “Mols que ara són darrers seran primers, i molts primers, darrers” (Mc 10,31)

La política és una servei a la comunitat per resoldre els seus problemes i construir el bé comú. L’actitud de servei ha de presidir, en tot moment, el compromís polític. Aquesta és la perspectiva bàsica ha emprar per avaluar l’actuació moral dels polítics. “En totes les nacions, els qui figuren com a governants disposen dels seus súbdits com si fossis els amos, i els grans personatges mantenen els altres sota el seu poder. Entre vosaltres no ha de ser així: qui vulgui ser important ha de ser el vostre servidor i qui vulgui ser el primer ha de ser l’esclau de tots” (Mc 10,42-44)

Cap comentari:

Publica un comentari