La pressió creixent de la islamofòbia
no ajuda a descobrir els esforços d’alguns musulmans per situar l’islam en consonància
amb el pensament modern. Molts pensadors musulmans estan preocupats pels
excessos d’una part de l’islam en el transcurs de la història. Hi ha vàries
raons explicatives de tot això. Per alguns la influència del wahhabisme, aparegut
en el segle XVIII i revifat en el segle XX, amb la seva proposta de retorn al
comportament dels primitius musulmans ha fet molt de mal a l’islam. Altres,
vinculats al moviment mutazilita del segle IX i admiradors de la gran figura
d'Averroes del segle XII, denuncien la vella traïció de l’islam a la raó. Uns
altres, volen tornar a les fonts de l'Islam, i experimentar la vida espiritual
de Muhammad a La Meca i critiquen l’islam desenvolupat a Medina i en els anys
posteriors.
Algunes corrents de renovació de
l’islam expressen que cal fer un revolució en cultura àrab-musulmà i afirmar la
centralitat del valor de l’individu. Afirmen que no s’ha produït l’aparició de
l’individu perquè l’islam tradicional a primer el col·lectiu, l’umma, (nació musulmana), el clan, la
tribu i la família. Som part d'aquesta idea que inclou a tothom; d'aquí la
impossibilitat de la laïcitat, de la separació de la religió de l’individu de
l'espai públic, de la política. Cap transformació de l'islam no serà possible
ni, fins i tot, concebible sense ser conscient primer que és l'adveniment de
l'individu que és el motor i el propòsit d'aquesta reforma. Hi ha altres
manifestacions de les dificultats de l’islam per entrar en el pensament modern.
La qüestió de la dona és una d’aquests temes. Especialment, quan és evident que
hi ha un fenomen cultural que s’ha incorporat com a relat religiós tradicional quan,
en realitat, és una construcció cultural relativament recent amb la finalitat d’accentuar
la submissió de la dona al homes al marge de qualsevol significació religiosa.
