Glosses per la vida quotidiana

El perdó transforma a les persones. Canvia a qui perdona i a qui és perdonat. Qui perdona manifesta un acte de misericòrdia vers el perdonat i aquest, al sentir-se estimat per perdó, mostra el seu agraïment i amor perdonant a altres persones. Perquè tots tenim motius per ser perdonats i raons per perdonar. “Així, doncs, t'asseguro que els seus molts pecats li han estat perdonats: per això ella estima molt. Aquell a qui poc és perdonat, estima poc” (Lc 7, 47)

Hi ha moments que experimentem la necessitat de justícia. Percebem l’ofensa i ens considerem damnificats per comportaments injustos. Llavors implorem, invoquem la reparació de la iniquitat. El nostre cor s’obre al misteri del transcendent per trobar consol i confort davant la basarda del moment.

“Escolteu-me, Senyor, demano justícia,
escolteu el meu clam;
oïu atentament la meva defensa,
surt de llavis que no enganyen”
Salm 16

Glosses per la vida quotidiana

Les relacions entre les persones ens poden semblar complexes perquè sempre hi ha aspectes que són capaços de ser motiu de tensió. Però, en cap cas, han ser destructives de la dignitat de cada persona. L’amor ha de presidir aquestes relacions i l’estimació mútua ens ha d’ajudar a preservar aquesta dignitat. “Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d'ell” (Jn 3,17)

Els pares i mares acompanyem els nostres fills i filles en el seu caminar per la vida. Hi ha moments plens de felicitat, però també hi ha estones difícils, plenes de patiment. Són situacions plenes d’amargor i sofriment, però cap d’elles anul·la la nostra capacitat d’amor, compassió i tendresa que els hi tenim. “A tu mateixa una espasa et traspassarà l'ànima. Així es revelaran els sentiments amagats al cor de molts.” (Lc 2,35)

Estimar ens fa ser bones persones i ajuda a preservar la dignitat dels altres. L’amor és un do que transforma les relacions humanes. Cada dia tenim moltes oportunitats de practicar l’estimació que tenim. Fem d’aquestes oportunitats petits signes de la força d’estimar. “El qui estima és pacient, és bondadós; el qui estima no té enveja, no és altiu ni orgullós, no és groller ni egoista, no s'irrita ni es venja; no s'alegra de la mentida, sinó que troba el goig en la veritat; tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta. L'amor no passarà mai. Vindrà un dia que el do de profecia serà inútil, que el do de parlar en llengües s'acabarà, que el do de conèixer serà també inútil”.  (1Co 13,4-8)

Glosses per la vida quotidiana

Les relacions humanes han de basar-se en el respecte. Tots som iguals des de la diversitat. La millor regla per ordenar la convivència és fer als altres allò que voldríem que se’ns fes a nosaltres. “Dóna a tothom qui et demana, i no reclamis res al qui et pren allò que és teu. Tracteu els altres tal com voleu que ells us tractin. Si estimeu els qui us estimen, qui us ho ha d'agrair?” (Lc 6,30-32) 

Sovint actuem com els hipòcrites. Critiquem escrupolosament el que fan les altres persones i no ens adonem que nosaltres ens comportem igual o pitjor. Sovint ens dediquem a escampar xafardeigs, murmurem i traiem els defectes dels altres i som indulgents amb nosaltres mateixos. Tota l’energia que gastem en malmetre contra els altres la podríem emprar per millor els nostres comportaments. “Per què, doncs, veus l'estella dintre l'ull del teu germà, i no t'adones de la biga que tens dintre el teu ull? Com li pots dir: "Germà, deixa'm, que et trauré aquesta estella de l'ull" si tu no veus la biga en el teu? Hipòcrita, treu-te primer la biga del teu ull, i llavors t'hi veuràs per poder treure l'estella de l'ull del teu germà” (Lc 6,41-42)

Glosses per la vida quotidiana

L’activitat quotidiana ens fa anar atrafegats i atabalats. Sembla que no tinguem temps per res. Aquesta situació ens fa perdre la profunditat de la vida. Gaudim de moments efímers i no ens adonem d’altres que són més duradors. En aquest brogit no veiem les persones que es reclamen auxili de tot tipus. Sembla que el nostre caminar no desviar-se o aturar per fer el bé, per atendre a quin ens demana. “Us vull fer una pregunta. Què és permès en dissabte: fer el bé o fer el mal, salvar una vida o deixar-la perdre? Jesús se'ls anà mirant tots i digué a l'home: Estén la mà. L'home ho va fer, i la mà recobrà el moviment. Però ells, ofuscats, discutien els uns amb els altres què podien fer contra Jesús”. (Lc 6,9-11)

Que bo és sentir-se estimat. Dóna pau i benestar interior. L’amor proporciona seguretat davant les adversitats i aporta tranquil·litat al saber que no estem sols. Per això, hem d’estimar als altres en tot moment i amb totes les nostres forces.

“Però jo confio en el teu amor, / el meu cor s'alegra perquè em salves. / Canto al Senyor pels seus favors.” Sal 13, 6

Les benaurances són l’anunci d’un temps futur que volem que sigui present. Són tot un programa d’ideals que ens apropen a un món millor. Cada una de les benaurances són un contrapunt a la realitat i un anunci que les injustícies i opressions s’acabaran. Nosaltres hem de lluitar per l’acompliment d’aquests ideals.“Ai de vosaltres, els rics: ja heu rebut el vostre consol! Ai de vosaltres, els qui ara aneu tips: vindrà dia que passareu fam! Ai de vosaltres, els qui ara rieu: vindrà dia que us doldreu i plorareu! Ai quan tota la gent parlarà bé de vosaltres: igualment feien els seus pares amb els falsos profetes!” (Lc 6,24-26)

Glosses per la vida quotidiana

La vida mundana no aporta els tots els principis que donen el ple sentit de la vida. Més aviat, en més d’una ocasió, percebem que els valors del món ens fan insensibles a l’amor que hem de tenir per les altres persones. La renúncia a la mundanitat ens ha d’ajudar a estimar amb més intensitat al altres. “Que ningú no s'enganyi a si mateix! Si entre vosaltres algú es té per savi en les coses d'aquest món, que es faci ignorant, per tal d'arribar a ser realment savi” (1Co 3,18). 

Un signe del nostre temps és el culte al cos. Ens preocupem per tenir un cos cuidat i vigilem el bon estat de la nostra salut. ¿Fem el mateix amb el nostre esperit? ¿amb la nostra vida interior? “Ningú no talla un pedaç d'un vestit nou i el posa en un vestit vell: si ho fes així, hauria esquinçat el vestit nou, i el pedaç tret del nou no s'avindria amb el vell. I ningú no posa vi nou en bots vells: si ho fes així, el vi nou rebentaria els bots i es vessaria, i els bots es farien malbé. El vi nou s'ha de posar en bots nous” (Lc 5,36-38)

Glosses per la vida quotidiana

 Cada dia moltes persones, en diferents llocs de la societat, denuncien les situacions injustes, ens proposen camins per transformar les estructures socials que creen desigualtat i són font d’opressió, i treballen a favor de la justícia. Aquestes persones, moltes d’elles sense rellevància social, són treballadores constants per canviar el món. Obrim el cor per acollir el seu testimoniatge. “Arribà al seu poble i instruïa la gent a la sinagoga. Ells se n'estranyaven i deien: D'on li vénen, aquesta saviesa i aquests miracles que fa?¿No és el fill del fuster?” (Mt 13,54-55)

 Necessitem escoltar veus que ens facin parar l’atenció quan parlin perquè ens diguin coses intel·ligents. Paradoxalment, en l’època de les comunicacions hi ha molt soroll de missatges, però pocs d’ells diuen paraules sensates. “Després va baixar a Cafarnaüm, població de Galilea, i els dissabtes hi ensenyava. La gent estava admirada de la seva doctrina, perquè parlava amb autoritat” (Lc 4,31-32)

 Vivim per ser feliços i fer feliços als altres. Estimar a les altres persones significa comprometre’ns a favor de la justícia que repara les desigualtats que marginen i segreguen. “El Senyor m’ha enviat a portar la Bona Nova als desvalguts, a proclamar als captius la llibertat” (Lc 4,18)

Glosses per la vida quotidiana

Hi ha moments que podem pensar que els canvis socials estan aturats, fins i tot poden desanimar-nos i pensar que tot el treball a favor de la justícia no avança en el món. No són temps per canvis sobtats, sinó per accions constants i continuades, per més petites que semblin, a favor de les transformacions socials. La suma d’aquestes humils voluntats, persistents com la pluja fina, farà possible els canvis esperats. “Amb el Regne del cel passa com amb el gra de mostassa que un home va sembrar en el seu camp: la mostassa és la més petita de totes les llavors; però, quan ha crescut, es fa més gran que les hortalisses i arriba a ser un arbre; fins i tot vénen els ocells del cel a fer niu a les seves branques” (Mt 13,31-32) .

Vivim moments difícils. El present i el futur immeditat estan tocats per una pandèmia que fa estralls per tot arreu. Aquesta situació ens hauria de fer adoptar actituds més responsables. Hem de ser solidaris per evitar la propagació de la malaltia i per ajudar a les persones que la crisis econòmica els ha canviat la vida. En aquests moments complexos hem de saber estimar amb més profunditat a totes les persones.

“Que es fonguin en llàgrimes

els meus ulls

sense parar, de nit i de dia:

un gran desastre desfà el meu poble,

un cop dolorosíssim.

Si surto al camp

veig les víctimes de l'espasa;

si entro a la ciutat

veig els qui moren de fam.

Profetes i sacerdots

van errants pel país

sense comprendre què passa”.

(Jr 1,17-18)

Sovint ens sentim atrapats per neguits, obsessions o desitjos. Això ens turba i altera la pau interior. Probablement, enlloc de dominar aquests esdeveniments, ens trobem atrapats per ells. Hem de procurar invertir aquesta situació i ser nosaltres els qui controlem aquest entorn que ens pot torbar. No hem de sentir-nos presoners d’uns esdeveniments que limiten el nostre esperit. “Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n'hi ha una de necessària. Maria ha escollit la millor part, i no li serà pas presa” (Lc 10,41-42)

No hem de tenir por en dir allò que pensem. La nostra missió és ser testimonis de la fe, per més incòmode que aquesta pugui ser en la nostra societat. La nostra paraula ha d’il·luminar la vida quotidiana. En tot moment, per més insignificant que sembla, pot ser il·luminat per una paraula sàvia construïda des de la sinceritat del cor i el discerniment. “Et faig parlar enmig del poble reunit, l’omple de saviesa i d’intel·ligència, el cobreix amb vestits de glòria” (Sir 15,5)