Glosses per la vida quotidiana

Hi ha moments que podem pensar que els canvis socials estan aturats, fins i tot poden desanimar-nos i pensar que tot el treball a favor de la justícia no avança en el món. No són temps per canvis sobtats, sinó per accions constants i continuades, per més petites que semblin, a favor de les transformacions socials. La suma d’aquestes humils voluntats, persistents com la pluja fina, farà possible els canvis esperats. “Amb el Regne del cel passa com amb el gra de mostassa que un home va sembrar en el seu camp: la mostassa és la més petita de totes les llavors; però, quan ha crescut, es fa més gran que les hortalisses i arriba a ser un arbre; fins i tot vénen els ocells del cel a fer niu a les seves branques” (Mt 13,31-32) .

Vivim moments difícils. El present i el futur immeditat estan tocats per una pandèmia que fa estralls per tot arreu. Aquesta situació ens hauria de fer adoptar actituds més responsables. Hem de ser solidaris per evitar la propagació de la malaltia i per ajudar a les persones que la crisis econòmica els ha canviat la vida. En aquests moments complexos hem de saber estimar amb més profunditat a totes les persones.

“Que es fonguin en llàgrimes

els meus ulls

sense parar, de nit i de dia:

un gran desastre desfà el meu poble,

un cop dolorosíssim.

Si surto al camp

veig les víctimes de l'espasa;

si entro a la ciutat

veig els qui moren de fam.

Profetes i sacerdots

van errants pel país

sense comprendre què passa”.

(Jr 1,17-18)

Sovint ens sentim atrapats per neguits, obsessions o desitjos. Això ens turba i altera la pau interior. Probablement, enlloc de dominar aquests esdeveniments, ens trobem atrapats per ells. Hem de procurar invertir aquesta situació i ser nosaltres els qui controlem aquest entorn que ens pot torbar. No hem de sentir-nos presoners d’uns esdeveniments que limiten el nostre esperit. “Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n'hi ha una de necessària. Maria ha escollit la millor part, i no li serà pas presa” (Lc 10,41-42)

No hem de tenir por en dir allò que pensem. La nostra missió és ser testimonis de la fe, per més incòmode que aquesta pugui ser en la nostra societat. La nostra paraula ha d’il·luminar la vida quotidiana. En tot moment, per més insignificant que sembla, pot ser il·luminat per una paraula sàvia construïda des de la sinceritat del cor i el discerniment. “Et faig parlar enmig del poble reunit, l’omple de saviesa i d’intel·ligència, el cobreix amb vestits de glòria” (Sir 15,5)