Joan Travé s.j.

Lamentablement he de tornar a parlar d’un amic mort inesperadament. Escric per acomiadar-me del sacerdot jesuïta Joan Travé. Ho faig per amorosir el meu esperit perquè tinc la sensació de no haver pogut fer-ho el darrer dia que ens vàrem veure. Tenia previst veure’l el dilluns vinent, però no serà possible. El seu despatx de Cristianisme i Justícia restarà buit i tancat. Volia comentar-li els resultats de les eleccions nord-americanes perquè m’agradava escoltar la seva capacitat d’anàlisi política. Sempre prudent i radical; analista fi  i equilibrat. La seva mirada a la realitat política tenia un punt de sarcasme que ajudava a relativitzar els absoluts. Ens coneixíem des de feia quaranta anys. Junts havíem viscut el naixement de Cristianisme i Justícia, institució de la Companyia de Jesús; junts també transitarem en el moviment de Cristians pel Socialisme de la ma de Juan N. García Nieto i Alfonso Carlos Comín i junt havíem militat en els mateixos partits. Des de llavors hem mantingut una relació continuada d’amistat, respecte i admiració.

En Joan Travé fou un gran home, en tota l’amplitud del terme. Sempre atent a estudiar i explicar la complexitat de la lluita per la justícia social. La seva experiència d’anys com a professor a ESADE li havia aportat una lectura acurada i rigorosa de la realitat. Sovint explicitava que l’anàlisi social sempre està condicionat per l’opció de classe i acabava la frase amb un somriure. Tot sovint, abans del somriure, feia un gest molt peculiar: aixevava lleugerament l’espatlla esquerra, inclinava el cap en aquesta direcció i amb la ma dreta semblava que espantava una mosca. En Joan mai oblidava com l’opció preferencial pels pobres, pels marginats i els exclosos condicionava l’arquitectura social. Era un lector apassionat i estava al dia de totes les reflexiones socio-econòmiques d’última hora. També era un cinèfil amb gust i criteri. Agraïa les seves recomanacions, sempre encertades. Li agradava compartir el que llegia i les notícies que escoltava. Durant cinc anys, tres cops a la setmana, preníem cafè a les onze del matí i fèiem, juntament amb altres membres de Cristianisme i Justícia, el nostre petit debat sobre l’actualitat. Eren comentaris plens de vida i de to elevat perquè la sordesa d’en Joan cada cop era més notable. Escoltar-lo era font de saviesa.  Tot i que els divendres, tard o d’hora, introduïa en la seva anàlisi algun comentari sobre algun gag del programa Polònia del dia anterior. Cal aclarir que molt cops preníem cafè gràcies a la seva habilitat de fer anar la vella cafetera que teníem en el centre.

Tot i la seva condició d’home de pensament, mai abandonà la dimensió pastoral de la seva vocació sacerdotal. Fou un bon jesuïta, compromès amb l’obra de sant Ignasi i implicat amb l’adaptació de la Companyia de Jesús a les noves realitats del món. Pastoralment estigué present al Baix Llobregat en diverses realitats eclesials. Quan les cames començaren a limitar el seus moviments, limità la seva activitat a ajudar a confessar o dir algunes misses a l’església del Sagrat Cor dels jesuïtes del carrer Casp. Molts cops el trobava en el seu despatx preparant l’homilia que havia de dir a la missa del migdia. Fou un capellà de pedra picada. Vital i entregat a l’acompanyament espiritual de moltes persones a través de la seva participació en petites comunitats cristianes de base. He perdut un bon amic. La companyia de Jesús ha perdut un gran capellà. A Cristianisme i Justícia, amb la mort de Joan Travé, hem perdut un referent que formava part de l’essència fundacional del centre. Tots perdem a un sacerdot jesuïta que ens ha recordat, durant molts anys, que els cristians hem de passar per la vida fent el bé. Doneu-li Senyor, el repòs etern i que la llum perpètua l’il·lumini. 

Glosses per la vida quotidiana

Massa sovint vivim tancats en la nostra zona de confort. Això ens fa insensibles a les necessitats del nostre entorn i no ens adonem del que està passant. No veiem que hi ha persones que esperen la nostra misericòrdia per recuperar el sentiment de dignitat. Hem d’abandonar l’apatia i la inacció i sortir a cercar aquells que esperen un gest per la nostra part. “Si un home d'entre vosaltres té cent ovelles i en perd una, ¿no deixa les noranta-nou al desert i va a buscar la perduda fins que la troba?” (Lc 15,4) 

Les obres humanes han de ser estètiques. La bellesa dels objectes ha de servir per comunicar benestar, pau i harmonia. Les coses han de produir sensacions agradables. Hem d’esforçar-nos per fer les coses bé i boniques, complaents als sentits.

“Ja han arribat els nostres peus
al teu llindar, Jerusalem.
Jerusalem, ciutat ben construïda,
conjunt harmoniós!”
Salm 122 (121), 2-3

Glosses per la vida quotidiana

Algun cop podem haver experimentat un sentiment de desorientació o de desconcert en relació a com actuem en la vida quotidiana. Pot aparèixer la sensació de no tenir un rumb definit o no tenir les idees clares del què hem de fer. En aquests moments es bo aturar-nos, asserenar-nos, deixar aparcades les tribulacions i descobrir aquells principis i valors que donen solidesa a la vida. I a partir d’ells revisar el què fem i com ho fem.“Tomàs li pregunta: Senyor, si ni tan sols sabem on vas, com podem saber quin camí hi porta? Jesús li respon: Jo sóc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi”

(Jn 14,5-6)

Les persones estem convidades a viure en fraternitat. Tots formen part de la gran família de la humanitat. Però sovint no actuem d’acord amb aquesta solidaritat fraternal. Anem atrafegats amb els negocis i les ocupacions ens impedeixen descobrir l’altre que reclama el gest solidari. Obrim els ulls de bat a bat per acollir aquesta germanor universal.  “Un home feia un gran banquet i va convidar-hi molta gent. A l'hora de l'àpat va enviar el seu servent a dir als convidats: Veniu, que ja tot és a punt. Però tots, sense excepció, començaren d'excusar-se” (Lc 14,16-18)

La vida pot deparar-nos situacions difícils, però hem de tenir la fortalesa interior per no defallir. Hem de preparar l’esperit per poder suportar aquests moments d’abatiment, de dubtes irresolubles o d’insatisfaccions profundes. Aquests moments venen i ens han de trobar amb un esperit ferm. “Espera en el Senyor; sigues valent, que el teu cor no defalleixi” Salm 27 (26),14.

Glosses per la vida quotidiana

En el món, el mal hi és present. Alguns cops aquest mal és estructural i és font d’injustícies. En altres ocasions, es troba en el cor de les persones. Són aquells que no estimen, actuen amb malícia, acusen injustament, aixequen falsos testimonis, murmuren i no estimen al proïsme. El mal és ben viu en mig d’una societat que té dificultats per sostenir uns referents morals. “No ens toca de lluitar contra realitats humanes, sinó contra les potències i les autoritats, contra els qui dominen aquest món de tenebres, contra els esperits malignes que són a les regions celestials” (Ef 6,12) 

 No hem de deixar ofegar la nostra llibertat interior per les normes. En tot moment hem de saber valorar la importància de les normes, però per damunt d’elles hi ha la llibertat fonamentada en el discerniment de la nostra consciència i la nostra decisió de ser-ne fidels. “Un dissabte, Jesús va anar a menjar a casa d'un dels principals dels fariseus. Ells l'estaven observant. Davant d'ell hi havia un home que era hidròpic. Llavors Jesús va preguntar als mestres de la Llei i als fariseus: ¿És permès o no de curar en dissabte? Però ells callaven. Jesús agafà aquell home, el va guarir i el va fer marxar” (Lc 14,1-4)

Glosses per la vida quotidiana

Som persones lliures perquè podem escollir entre fer o no fer el bé. La llibertat ens permet seguir els consells justos que ens acosten a la veritat i guien els nostres passos per camins de pau. No tothom ho fa i per això en el món existeix la injustícia que margina i exclou a moltes persones. Siguem ferms en el nostre caminar per la vida i busquem en tot moment ser testimonis de la justícia.

“Feliç l'home que no es guia pels consells dels injustos,
ni va pels camins dels pecadors,
estima de cor la Llei del Senyor,
ni s'asseu en companyia dels descreguts;
la repassa de nit i de dia”
(Lc 1,1-2)

En tot moment i en qualsevol situació hem de saber descobrir la transcendència de cada instant. La contemplació en la quotidianitat ens ajuda a adonar-nos de la bellesa de les petites coses i l’evocació del valor transcendent. Cal saber aturar-se, parar del brogit en que vivim, i des del silenci interior meravellar-nos en la descoberta de les dimensions profundes de les persones, dels fenòmens naturals i tot allò que ens ajudi a projectar-nos més enllà dels nostres cors.

“Glorieu-vos del seu nom, que és sant,
alegreu-vos de cor, els qui cerqueu el Senyor.
Cerqueu el Senyor, penseu en el seu poder,
busqueu sempre la seva presència”.
Salm 105 (104) 3-4

La pregària és reparadora de la intranquil·litat de l’esperit. Sotmesos al brogit de la vida, necessitem aturar-nos per prendre distància del que fem, examinar-nos i situant-nos davant dels valors i principis que ens sostenen. És el moment de contrastar el que som amb el que fem per adonar-nos que necessitem transcendir la nostra mirada íntima gràcies a la comprensió del sentit pregon de l’existència. Serà en aquest moment quan, pot ser per la gràcies que se’ns dóna, descobrirem el sentit de la transcendència. “Jesús se n'anà a la muntanya a pregar, i va passar tota la nit pregant a Déu” (Lc 6,12)

Glosses per la vida quotidiana

 És cert que hem de ser persones de pau; ens hem de perdonar les vegades que faci falta i estimar-nos tant com puguem, però això no ha de comportat aigualir les nostres conviccions. En tot moment hem de testimoniar amb fermesa el que creiem sabent que, en més d’una ocasió, podem ser motiu d’escàndol o de divisió. “¿Us penseu que he vingut a portar la pau a la terra? Us asseguro que no. He vingut a portar-hi divisió. D'ara endavant els cinc membres d'una família estaran dividits entre ells: tres contra dos i dos contra tres”. (Lc 12,51-52)

 

Cada moment històric té uns signes que ajuden a entendre el que està passant i donen informació de cap on anirà el futur proper. Són els signes dels temps. No ens poden passar per alta aquestes senyals. Hem de saber llegir-les, interpretar-les i discernir per saber com hem d’actuar. Aquests signes els hem d’integrar en la nostra experiència de vida interior perquè ells ens ajuden a conèixer i comprendre el món que vivim, les seves esperances i les seves aspiracions. “Vosaltres sabeu entendre l'aspecte de la terra i del cel, ¿i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?” (Lc 12,56)

Glosses per la vida quotidiana

 L’afany per acumular riqueses ens perd l’ànima. La cerca de més beneficis material ens empobreix l’esperit i ens impedeix descobrir la plenitud de la vida. Si estimem les riqueses no podem estimar als altres. La gran fortuna no la dóna la possessió  de bens, sinó la capacitat de compartir  aquests bens. La gran riquesa de la vida és compartir el que som i el que tenim.“Estigueu alerta, guardeu-vos de tota ambició de riquesa, perquè, ni que nedi en l'abundància, la vida d'un home no prové pas dels seus béns (Lc 12, 15)

Hem d’estar preparats per acollir i servir als altres. Cada dia tenim vàries oportunitats per acostar-nos a moltes persones, escoltar-les, comprendre-les i estimar-les tal com són. L’acolliment afable humanitza la societat. Però, cal estar atents, no ens podem adormir o distreure’ns, perquè llavors estarem tancats en nosaltres mateixos i no podrem apropar-nos als altres.“Estigueu a punt, amb el cos cenyit i els llums encesos” (Lc 12,35)

Hem de viure cada instant amb la intensitat com si fos el darrer moment de la nostra vida. Hem d’estar sempre a punt per servir als altres, sense deixar per demà allò que podem fer avui. Cal aprofitat tots els instants de la vida, perquè en cada un d’ells es manifesta la seva plenitud i la nostra capacitat de viure. “Estigueu a punt també vosaltres, perquè el Fill de l'home vindrà a l'hora menys pensada”. (Lc 12,40)