Glosses per la vida quotidiana

Som persones lliures perquè podem escollir entre fer o no fer el bé. La llibertat ens permet seguir els consells justos que ens acosten a la veritat i guien els nostres passos per camins de pau. No tothom ho fa i per això en el món existeix la injustícia que margina i exclou a moltes persones. Siguem ferms en el nostre caminar per la vida i busquem en tot moment ser testimonis de la justícia.

“Feliç l'home que no es guia pels consells dels injustos,
ni va pels camins dels pecadors,
estima de cor la Llei del Senyor,
ni s'asseu en companyia dels descreguts;
la repassa de nit i de dia”
(Lc 1,1-2)

En tot moment i en qualsevol situació hem de saber descobrir la transcendència de cada instant. La contemplació en la quotidianitat ens ajuda a adonar-nos de la bellesa de les petites coses i l’evocació del valor transcendent. Cal saber aturar-se, parar del brogit en que vivim, i des del silenci interior meravellar-nos en la descoberta de les dimensions profundes de les persones, dels fenòmens naturals i tot allò que ens ajudi a projectar-nos més enllà dels nostres cors.

“Glorieu-vos del seu nom, que és sant,
alegreu-vos de cor, els qui cerqueu el Senyor.
Cerqueu el Senyor, penseu en el seu poder,
busqueu sempre la seva presència”.
Salm 105 (104) 3-4

La pregària és reparadora de la intranquil·litat de l’esperit. Sotmesos al brogit de la vida, necessitem aturar-nos per prendre distància del que fem, examinar-nos i situant-nos davant dels valors i principis que ens sostenen. És el moment de contrastar el que som amb el que fem per adonar-nos que necessitem transcendir la nostra mirada íntima gràcies a la comprensió del sentit pregon de l’existència. Serà en aquest moment quan, pot ser per la gràcies que se’ns dóna, descobrirem el sentit de la transcendència. “Jesús se n'anà a la muntanya a pregar, i va passar tota la nit pregant a Déu” (Lc 6,12)