divendres, 14 de maig del 2021
Glosses per la vida quotidiana.
dissabte, 8 de maig del 2021
Glosses per la vida quotidiana
divendres, 7 de maig del 2021
Glosses per la vida quotidiana
“Jerusalem, ciutat ben construïda,conjunt harmoniós!És allà que pugen les tribus,les tribus del Senyor,a complir l'aliança d'Israel,a lloar el nom del Senyor.Allí hi ha els tribunals de justícia,els tribunals del palau de David”.(Salm 121/122, 3-5)
dissabte, 1 de maig del 2021
Glosses per la vida quotidiana
divendres, 30 d’abril del 2021
Glosses per la vida quotidiana
No hem de tenir por de dir el que sentim i pensem. Cada
persona ha de ser, en la seva mesura, testimoni de tot allò que creu, els
principis que el guien en la vida i els valors que practica. Cal fer-ho en tot
moment, fins i tot allí on la realitat sembla negar-los o ignorar-los. “Vosaltres
sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, amb què la tornaran salada? Ja
no és bona per a res, sinó per a llençar-la fora i que la gent la trepitgi”
(Mt 5,13)
Per ser persones dignes d’admiració no cal fer grans accions. Més aviat, al contrari. Des de la petitesa, com el gra de mostassa que es transforma en un arbre frondós, i des de la senzillesa, com la que tenen els infants, podem viure de forma exemplar. Sent testimonis de coherència de l’amor que ens tenim i tenim vers els altres. És la vivència d’aquest amor el que ens farà admirables en la comunitat humana. “El Senyor ha mirat la petites de la seva serventa. Des d’ara, oh Maria, totes les generacions us diran benaurada, al·leuia” (Lc1,48)
Hi ha moments que l’esperit crític ens domina. Només sabem identificar falles, disfuncions, errors o mals comportaments en les altres persones. La mateixa actitud l’observem en l’anàlisi política o social. Acostumem a fer judicis supercrítics, fins i tot, amb els detalls més insignificants, però som incapaços de proposar alternativrd i construir-les. Ens equivoquem, perquè el cal, no és tan judicar al món sinó proposar, i comprometre’ns, en fer una societat més justa i fraternal. “Als qui escolten les meves paraules i no les guarden, no soc jo qui els condemno, perquè no he vingut a condemnar el món, sinó a salvar-lo” (Jn 12,47)
dimarts, 27 d’abril del 2021
Mare de Déu de Montserrat
La festa de la Mare de Déu de Montserrat ens evoca una vivència religiosa amb una important projecció social a Catalunya. En el monestir de Santa Maria de Montserrat, i en el seu santuari marià, conflueixen la devoció cristiana i una tradició cultural que ha fet de la Mare de Déu venerada des de segles un referent on conflueixen els sentiments de catalanitat, l’estima a una cultura i la defensa d’una identitat col·lectiva. No hi ha res més unificador del ser català que la devoció o el respecte a la Mare de Déu de Montserrat. Aquesta pietat popular, on es sumen conviccions religioses i laiques, està arrelada per l’encert que ha tingut la comunitat benedictina montserratina en viure la seva fe de forma compromesa amb la realitat complexa d’un país. Aquesta comunitat ha sabut ser testimoni d’una fe cristiana compromesa, acollir i ser consol de cors afligits i, si calia, estar al costat dels perseguits per defensar el drets humans de les persones i els pobles.
Haurem de fer-nos nous romeus i recórrer els camins que ens porten, des de molts indrets de Catalunya, al monestir de Santa Maria de Montserrat per aplegar-nos al voltant de les gran causes que ens uneixen com a poble. Els peregrins d’avui serem, cultural i religiosament plurals i diversos, molt diferents d’aquells que amb entusiasme proclamà la Mare de Déu de Montserrat patrona de Catalunya. Tan se val d’on venim i com ens expressem, però en una societat amb un identitat afeblida, amb una llengua en perill, espantada per una pandèmia que fa estralls i una situació econòmica desesperada per a molts persones, necessitem trobar acolliment i consol. Prego perquè el monestir de Santa Maria sàpiga ser, com tants cops ho ha fet en la seva història, aquest referent d’esperança que necessitem avui. Senyora de Montserrat, que acolliu les pregàries dels fidels que diàriament venen a venerar-vos, aconseguiu per les ciutats, viles i pobles de Catalunya una pau cristiana i perpètua, i un futur ple de justícia i cohesió social. Mare de Déu de Montserrat doneu la fortalesa als homes i dones que aquests dies vetllen pel nostre benestar, ajudeu-los a no defallir i que nosaltres sapiguem expressar-los el nostre agraïment.
Mare de Déu de Montserrat, en aquests moments delicats per l’esdevenidor de Catalunya degut a la manca de solucions consensuades per construir el seu futur polític, vetlleu perquè el poble català no renunciï mai a ser sobirà, defensi la seva identitat i preservi la seva llengua. Als peus de la Moreneta li deixem les nostres preocupacions, les incerteses i els patiments. Celebrem esperançats la festa de la Mare de Déu i li demanem que vetlli per la honestedat dels nostres polítics i servidors públics, així com per la bona responsabilitat social dels empresaris i l’ètica dels comunicadors socials. Preguem a la mare de Déu que ens ajudi a buscar la veritat i la concòrdia. Sense cap complex, ni vergonya, els cristians catalans hem de sortir a la plaça públic per cantar amb convenciment les darreres estrofes del Virolai on Mossèn Cinto sabé transmetre el sentit i el sentiment de molts catalans vers Montserrat.
Amb vostre nom comença nostra història
i és Montserrat el nostre Sinaí:
sien per tots l'escala de la glòria
eixos penyals coberts de romaní.
Rosa d'abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel:
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al Cel.