La vida és una cursa llarga on passa de tot. Hi ha moments bons i d’altres francament dolents. Més d’un cop ens sentim aclaparats per les circumstàncies i tenim el cor encongit per les penes. Podem tenir sentir-nos abatuts, entristits i cansats. Cansats de patir i de veure el sofriment dels altres. En aquests moments agraïm sentir-nos compresos, acollits, rebre el consol just per seguir endavant i percebre la calidesa de l’acompanyament. “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar. Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que sóc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera” (Mt 11,28-30)
La crisi de la pandèmia ens ha intranquil·litzat profundament. Els nostres cors no estan asserenats degut a les enormes dificultats socials que comporta aquesta situació. Necessitem retrobar espais i moments de confiança que ens ajudin a recuperar la pau interior. Hem d’esforçar-nos a ajudar a altres persones a recuperar l’esperança per viure sense angoixes i neguits. “Jo soc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi” (Jn 14,6)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada