Glosses per la vida quotidiana

Ni els diners, ni les riqueses o el poder són necessaris per donar testimoni de l’amor. El millor testimoniatge són les nostres actituds, comportaments i accions. Hem de procurar ser fidels als principis que creiem i confiar en la força de la paraula i les bones obres. “Cureu malalts, ressusciteu morts, purifiqueu leprosos, traieu dimonis; de franc ho heu rebut, doneu-ho també de franc. No us emporteu cap moneda: ni d'or, ni de plata, ni de coure; no prengueu sarró per al camí, ni dos vestits, ni sandàlies, ni bastó” (Mt 10,8-10) 

Hem de viure procurant fer el bé. Fer-ho ens donarà satisfacció personal i pau interior. Hem de fer als altres allò que volem que se’ns faci a nosaltres i hem d’actuar amb justícia. Aquesta són bones mesures per saber que fem el bé. Ens han de recordar com a persones de bé.

“Decanta't del mal i fes el bé,
i tindràs una casa per sempre;
perquè el Senyor estima la justícia
i mai no desempara els seus fidels.
No quedarà ni rastre dels perversos,
s'extingirà el llinatge dels malvats;
però els justos posseiran la terra,
hi habitaran per sempre més”.
(Salm 37/36, 27-29)

Glosses per la vida quotidiana

Els neguits acostumen a empresonar l’ànima i intranquil·litzen l’esperit. Hem de procurar de centrar-nos en allò que ens alimenta espiritualment i permet servir millor al proïsme. Les temptacions mundanes són moltes i molestes, per això hem de saber discernir en tot moment on centrem la nostra atenció. “Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n'hi ha una de necessària. Maria ha escollit la millor part, i no li serà pas presa” (Lc 10,41-42) 

Hi ha moments que demanem l’ajut de Déu. En aquestes ocasions, quan en sentim sobrepassat pels esdeveniments, ens abandonem a les mans de Déu confiats que el seu amor ens serà consol. Hi ha moments, quan ens sentim impotents davant de moltes situacions diem: que Déu faci més que nosaltres !. Aquestes paraules expressen la nostra esperança en la bondat divina.

“T'invoco, Déu meu, i sé que em respons;
estigues atent, escolta el que et demano.
Que m'ajudi el teu amor admirable,
tu que salves dels enemics
els qui s'arreceren als teus braços.
Guarda'm com la nineta dels ulls,
empara'm a l'ombra de les teves ales,
on no m'abasti l'injust que m'assalta,
els enemics mortals que m'envolten”.
(Salm 17/16, 6-9)

 Hi ha moments que necessitem trobar consol per suportar les moltes dificultats de la vida. En aquestes situacions ens agrada gaudir de l’acolliment d’altres persones que ens obren el seu cor. De la mateixa manera que volem que ens ho facin, nosaltres també hem de saber fer-ho als altres. “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, jo us faré reposar, diu el Senyor” (Mt 11,28)

Glosses per la vida quotidiana

L’experiència del perdó alleugera la tristor d’ànima. Podem tenir consciència de no haver fet bé les coses, d’haver-nos comportat injustament o amb poc amor. Cada una d’aquestes situacions empetiteix el cor i amarga l’esperit. Necessitem sentir-nos perdonats d’aquestes culpes per la falta d’estimació. Només això així l’ànima recupera la serenor. “Què és més fàcil, dir: «Et són perdonats els pecats», o bé dir: «Aixeca't i camina»? Doncs ara sabreu que el Fill de l'home té el poder de perdonar els pecats aquí a la terra. Llavors diu al paralític: «Aixeca't, pren la llitera i vés-te'n a casa»”. (Mt 9,5-6) 

L’amor tot ho pot, tot ho transforma. Si estimem, a més de fer el bé a altres persones també ens el fem a nosaltres mateixos. Gràcies a estimar, superem els nostres egoismes que ens tanquen a percebre la profunditat de la vida, i descobrim que els altres ens canvien i ens ajuden a vèncer les nostres pors. “Aneu a aprendre què vol dir allò de: El que jo vull és amor, i no sacrificis. No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors” (Mt 9,13)

Glosses per la vida quotidiana

Seguir la causa de Jesús comporta una gran exigència de radicalitat personal. Vol dir renunciar a moltes coses que són valorades positives per altres persones perquè les consideren essencials per fer la vida fàcil. El seguiment de Jesús introdueix un ordre de prioritats diferent al que tenen moltes persones. Són renúncies acceptades amb joia perquè ajuden a estimar millor i asserenen l’esperit. “Mestre, et seguiré arreu on vagis. Jesús li respon: Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l'home no té on reposar el cap” (Mt 8, 19-20) 

La vida és finita. Sempre arriba aquell moment de l’hora foscant que ens recorda la proximitat de la partença. Procurem tenir-ho tot endreçat, estar en pau amb nosaltres mateixos, i amb aquells que haguem pogut ofendre, perquè no sabem res d’aquest instant definitiu. “Ha arribat l'hora de la meva partença. He lliurat un bon combat, he acabat la cursa, he conservat la fe”. (2Tm 4,6-7) 

Alimentar rancúnies, estar malhumorat, ser malfiat, tenir poca paraula, enredar i viure enganyant són actituds que creen inquietud, malmeten l’esperit i creen un sentiment negatiu corrosiu del caràcter. Hem de ser sincers, planers i dir la veritat. Aquesta ens fa lliures i allibera l’esperit dels neguits interiors. “Ell ha decidit donar-nos la vida per mitjà de la paraula de veritat, perquè fóssim com les primícies de tot el que ha creat” (Jm 1, 18)

Glosses per la vida quotidiana

Si actuem fent el bé, si estimem al proïsme i treballem per la justícia estem preparant el camí per crear una societat diferent. Cada un de nosaltres podem ser testimonis d’un societat futura que esperem de tot cor. És el nostre alè utòpic, allò que ens mou a ser testimonis d’aquesta esperança. “A tu infant, et diran profeta de l’Altíssim, perquè aniràs al davant del Senyor a preparar els seus camins” (Lc 1,76) 

Comportar-se en consciència, i d’acord amb els principis que fonamenten la nostra vida, dona pau interior i benestar espiritual. Hem de procurar ser coherents amb les nostres creences. L’examen de consciència del que fem cada dia ens ajuda a adonar-nos quan i en què som infidels als valors que diem defensar.

“Feliç tu, fidel del Senyor,
que vius seguint els seus camins!
Menjaràs del fruit del teu treball,
seràs feliç i tindràs sort.
La teva esposa fruitarà com una parra,
dins la intimitat de casa teva;
els teus fills seran com plançons d'olivera
al voltant de la taula.
És així com els fidels del Senyor
seran beneïts”.

(Salm 128/127, 1-4)

Glosses per la vida quotidiana

No judiquem i no serem judicats. Molta gent és ràpida en emetre judicis sobre el que fan les altres persones. Acostumem ser severs en veure els mínims detalls i pontificar moralment sobre ells. En més d’una ocasió esdevenim guardes de les comportaments morals sense adonar-nos que els primers que hauríem de passar pel sedàs som a nosaltres mateixos. “No judiqueu, i no sereu judicats. Perquè tal com judiqueu sereu judicats, i tal com mesureu sereu mesurats. Com és que veus la brossa a l'ull del teu germà i no t'adones de la biga que hi ha en el teu?” (Mt 7,1-3)

Si tenim algun dubte com actuar per ser fidels a l’amor que hem de tenir a les altres persones hi ha una regla que no falla mai: fer  allò que voldries que et fessin a tu. Aquesta petita norma ajuda a modular els comportaments i actuar sempre orientats a fer el bé. “Feu als altres tot allò que voleu que ells us facin; aquest és el resum de la Llei i els Profetes” (Mt 6,12)

Vivim envoltats de predicadors de felicitats, de camins fàcils per assolir benestar o de receptes miraculoses per tenir harmonia i pau interior. Se’ns proposen alternatives senzilles per assolir objectius que semblen complicats. Res és com se’ns diu. Són falsos profetes que no hem de fer-ne ni el mínim cas. “Guardeu-vos dels falsos profetes, que vénen a vosaltres disfressats d'ovella, però per dintre són llops rapaços. Pels seus fruits els coneixereu. ¿Es cullen potser raïms dels cards, o figues dels arços?” (Mt 7,15-16)

Glosses per la vida quotidiana

La pregària és un camí per acostar-nos al misteri que dona sentit a la vida. La pregària contemplativa obre el cor a la transcendència i ajuda a apropar-nos a estimar als altres. Pregant ens sincerament amb nosaltres mateixos i reconeixem les nostres limitacions per abastar la profunditat de la vida. “Quan pregueu, no parleu per parlar, com fan els pagans: es pensen que amb la seva xerrameca es faran escoltar” (Mt 6,7)

Les riqueses atrapen el cor i empresonen la voluntat. Els bens materials generen preocupacions que impedeixen descobrir la plenitud de la vida. En el dilema entre tenir o ser, cal escollir el segon. “No amuntegueu tresors aquí a la terra, on les arnes i els corcs els fan malbé i els lladres entren i els roben” (Mt 6,19)