No judiquem i no serem judicats. Molta gent és ràpida en emetre judicis sobre el que fan les altres persones. Acostumem ser severs en veure els mínims detalls i pontificar moralment sobre ells. En més d’una ocasió esdevenim guardes de les comportaments morals sense adonar-nos que els primers que hauríem de passar pel sedàs som a nosaltres mateixos. “No judiqueu, i no sereu judicats. Perquè tal com judiqueu sereu judicats, i tal com mesureu sereu mesurats. Com és que veus la brossa a l'ull del teu germà i no t'adones de la biga que hi ha en el teu?” (Mt 7,1-3)
Si tenim algun dubte com actuar per ser fidels a l’amor que hem de tenir a les altres persones hi ha una regla que no falla mai: fer allò que voldries que et fessin a tu. Aquesta petita norma ajuda a modular els comportaments i actuar sempre orientats a fer el bé. “Feu als altres tot allò que voleu que ells us facin; aquest és el resum de la Llei i els Profetes” (Mt 6,12)
Vivim envoltats de predicadors de felicitats, de camins fàcils per assolir benestar o de receptes miraculoses per tenir harmonia i pau interior. Se’ns proposen alternatives senzilles per assolir objectius que semblen complicats. Res és com se’ns diu. Són falsos profetes que no hem de fer-ne ni el mínim cas. “Guardeu-vos dels falsos profetes, que vénen a vosaltres disfressats d'ovella, però per dintre són llops rapaços. Pels seus fruits els coneixereu. ¿Es cullen potser raïms dels cards, o figues dels arços?” (Mt 7,15-16)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada