Seguir la causa de Jesús comporta una gran exigència de radicalitat personal. Vol dir renunciar a moltes coses que són valorades positives per altres persones perquè les consideren essencials per fer la vida fàcil. El seguiment de Jesús introdueix un ordre de prioritats diferent al que tenen moltes persones. Són renúncies acceptades amb joia perquè ajuden a estimar millor i asserenen l’esperit. “Mestre, et seguiré arreu on vagis. Jesús li respon: Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l'home no té on reposar el cap” (Mt 8, 19-20)
La vida és finita. Sempre arriba aquell moment de l’hora foscant que ens recorda la proximitat de la partença. Procurem tenir-ho tot endreçat, estar en pau amb nosaltres mateixos, i amb aquells que haguem pogut ofendre, perquè no sabem res d’aquest instant definitiu. “Ha arribat l'hora de la meva partença. He lliurat un bon combat, he acabat la cursa, he conservat la fe”. (2Tm 4,6-7)
Alimentar rancúnies, estar malhumorat, ser malfiat, tenir poca paraula, enredar i viure enganyant són actituds que creen inquietud, malmeten l’esperit i creen un sentiment negatiu corrosiu del caràcter. Hem de ser sincers, planers i dir la veritat. Aquesta ens fa lliures i allibera l’esperit dels neguits interiors. “Ell ha decidit donar-nos la vida per mitjà de la paraula de veritat, perquè fóssim com les primícies de tot el que ha creat” (Jm 1, 18)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada