Glosses per la vida quotidiana

Dissabte Sant, un dia de silenci. Un silenci profund, carregat de dolor. El silenci de la mare, que medita el sofriment en veure al seu fill penjat de l’arbre de la creu. Silenci davant de la mort injusta de Jesús, condemnat per les estructures de poder, tant religiós com polític. El poble, en el fons, no ha estat aliè a la seva mort. Entre Jesús i el bandoler, el poble va triar a aquest darrer. Els seguidors de Jesús, desconcertats i trencats, veuen el Messies derrotat.

Després de ser baixat de la creu, ha estat enterrat en secret. Tot seguit, com diu el Credo apostòlic, Jesús va davallar als inferns. Ho va fer portant les nostres inseguretats. Tot sembla haver-se acabat perquè hi ha una gran absència. Tenim por, experimentem la solitud i la desesperació davant la incertesa del sentit d’aquesta buidor. Ningú entén què ha passat. Com pot ser que Déu hagi abandonat aquell que es proclamava el seu Fill? Tot dissabte és un gran silenci. Un silenci que parla, que ens envolta i ens omple. Les paraules del profeta Osees ens diuen que l'absurditat és només aparent. Aquesta nit la llum il·luminarà el nostre enteniment i comprendrem el que ara sembla incomprensible.

"Veniu, tornem al Senyor.
Ell, que ens ha trossejat, ens guarirà;
ell, que ens ha ferit, ens embenarà.
Ens tornarà la vida en dos dies,
el dia tercer ens farà aixecar
i viurem a la seva presència"
Os 6,1-2

Que passeu un bon Dissabte Sant.

Glosses per la vida quotidiana

Massa sovint tenim el cor dur a les injustícies que ens envolten o fe oïdes sordes a les persones que ens parlen de la necessitat de construir un món més just i fraternal. Sembla que tinguem el cor de pedra i un esperit incommovible al sofriment de les altres persones. La vida ens exigeix no endurir el cor i ser compassius i benignes, estimar i perdonar tants cops que faci falta. “No enduriu els vostres cors, escolteu la veu de Déu” (Salm 95(94),8).

De la mateixa manera que alimentem el cos necessitem mantenir l’esperit. Hem de trobar moments per conrear l’esperit. Segur que cada dia hi ha estones que podem estar en silenci, escoltar el cor o contemplar una petita lectura que proporcioni aquest aliment espiritual. “Les vostres paraules, Senyor, són esperit i són vida, vós teniu paraules de vida eterna” (Jn 6,63.68)

Glosses per la vida quotidiana

Cada dia, petits instants esdevenen clau per descobrir el sentit més profund de la vida. Aquests moments s'amaguen en els racons subtils de l'existència. Quan tot sembla incomprensible o pesat, l'esperit busca trobar-los. En aquest procés, la mirada interior, en descobrir aquest significat íntim, s'il·lumina i revela les profundes raons que fonamenten la joia de viure. "Jo soc la llum del món, diu el Senyor, el qui em segueix no caminarà a les fosques, sinó que tindrà la llum de la vida" (Jn 8,12)

 

La pregària obre el cor a la transcendència i ens ajuda a reconèixer les limitacions de la condició humana. Hi ha moments en què prenem consciència que necessitem trobar acolliment per alleujar els nostres neguits. Són aquests moments difícils els que ens porten a l’abandonament confiat, on podem experimentar que, malgrat tot, no anem sols pel camí de la vida.

Escolta, Senyor, la meva pregària,
que el meu clam arribi fins a tu.
No m'amaguis la mirada
en hores de perill;
sempre que t'invoco,
escolta atentament,
no triguis a respondre'm.
(Salm 102(101), 2-3)

Som més esclaus de la mundanitat o de les inèrcies del que ens pensem. Al llarg del dia ens trobem davant situacions que exigeixen discernir com actuar. Són moments que demanen petits instants de judici moral a fi de saber a quin costat es troba la veritat i on estem nosaltres. Aquests moments posen a judici interior les nostres virtuts i principis. Segons quina sigui la nostra resposta serem lliures o ens mantindrem esclaus. "Si us manteniu ferms en el que jo us dic, sereu de debò deixebles meus, coneixereu la veritat i la veritat us farà lliures" (Jn 8,31-32)

Glosses per la vida quotidiana

La llei, el codi a seguir, els manaments, els referents ètics, poden estar escrits; però hi ha unes lleis universals que es troben en el cor de les persones i que ens comprometen a tots. Els individus no hauríem de necessitar codis i normes per distingir el que està bé i el que està malament. Hauríem de trobar en el nostre cor els criteris per fer el discerniment moral que ens ajuda a comportar-nos com persones de bé i que actuem a favor de fer justícia al proïsme. Aquesta és el gran criteri per facilitar la convivència cívica. “L'aliança que jo pactaré amb el casal d'Israel després d'aquells dies serà aquesta: Posaré la meva llei en el seu interior, l'escriuré en el seu cor. Llavors jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble” (Jr 31,33) 

El mal, la injustícia, l'odi i altres formes d'opressió contra els germans formen part de la nostra realitat quotidiana. Hi ha individus que es comporten com a malfactors, i fins i tot alguns d'ells s’atreveixen a presumir de tenir Déu al seu costat mentre actuen en el seu nom. En nom de Déu es desfermen guerres i es persegueixen els justos. No obstant això, Déu rebutja els malfactors i sempre està al costat dels oprimits i perseguits. Per a ells, Déu és l'esperança. "El Senyor es gira contra els malfactors per esborrar de la terra el seu record. Així que criden els justos, el Senyor els escolta i els treu de tots els perills". (Salm 34(33) 17-18)

Glosses per la vida quotidiana

L’ofici de viure és molt simple: estimar als altres, estimar-nos a nosaltres mateixos. Viure és procurar pels altres, estar atents a la bondat que dona la felicitat. Aquesta es construeix a partir de l’amor i és l’amor el que ens aporta el sentit transcendent de la vida. “Cerqueu el bé i no el mal, si voleu viure; així el Senyor, Déu de l'univers, serà amb vosaltres, tal com ara preteneu. Avorriu el mal i estimeu el bé, defenseu la justícia als tribunals” (Am 5, 14-15)

 

La vida aporta, en moltes ocasions, la vivència de trobar-se a la intempèrie i desprotegits d'acolliments càlids que ajudin a assumir el present i viure esperançats. L'experiència de sentir-se estimat, per Déu i per altres persones, aporta la confiança necessària per descobrir que la intempèrie no és una fatalitat sinó un espai on experimentar la joia de l'amor. "El Senyor és el meu pastor, no em manca res, em fa descansar en prats deliciosos, em mena al repòs vora l'aigua, i allí em retorna". (Sl 21(22), 1-2)

 

Cada persona té una missió a complir en la vida. Per als cristians, és Déu qui determina aquesta missió. No es tracta d'una càrrega pesada, sinó d'una crida a aportar esperança als qui pateixen i a consolar-los en moments de desesperació. A través de la fe, les contradiccions i les dificultats es veuen amb una nova perspectiva. Els profetes ens animen a mantenir l'esperança per sentir la proximitat de Déu. Ens presenten un Déu que consola i compadeix. La nostra missió és fer que Déu sigui present en la història. "Et destino a ser aliança del poble, a restaurar el país, a donar possessió d'heretats devastades, a dir als empresonats "Veniu a fora", i als que viuen a la fosca: "sortiu a la llum" (Is 49,8-9)

Glosses per la vida quotidiana

La diversitat social i la pluralitat d’idees, de formes de pensar i viure, són uns béns a preservar. De la mateixa manera que cal defensar la diversitat cal saber dialogar per trobar els punts de trobada entre els diferents punts de vista. Gràcies a aquest esforç de diàleg es pot forjar la unitat en benefici d’un bé superior, més enllà de les justes particularitats. En determinats moments i en determinades circumstàncies la unitat respectant la diversitat enforteix la societat. “Tot reialme que es divideix i lluita contra si mateix, va a la ruïna, i les famílies s'ataquen les unes a les altres” (Lc 11,17)

 

No hi ha res més important que estimar als altres. És el manament més gran. Si no hi ha amor, tota la resta no té sentit. L’amor és el gran manament que ordena la vida cristiana. No es pot estimar a Déu que no es veu si no s’estima als germans com ens estimem a nosaltres mateixos. La clau de volta del sentit de les creences cristianes és l’amor compassiu i misericordiós al proïsme. A partir de l’amor les persones trobem la pau interior i la felicitat. L’amor a Déu i el proïsme són indestriables de la identitat cristiana. “¿Quin és el primer de tots els manaments de la Llei? Jesús li respongué “El primer és aquest: Escolta Israel, el Senyor és el nostre Déu el Senyor és l’únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tot l’ànima, amb tot el pensament, amb totes les forces”. El segon és: Estima els altres com a tu mateix” (Mt 12, 28-31)

Glosses per la vida quotidiana

Cal ser justos i estimar la justícia. No hi ha cap excusa. Les persones estem unides per una fraternitat universal que hauria de trencar les desigualtats i discriminacions que fan perdre la dignitat humana. La justícia brolla del cor i ens mou a fer el bé. La fe dels cristians anuncia una Bona Nova que dona esperança a qui pateix qualsevol forma d’opressió. L’amor que està a la base d’aquesta fe esdevé caritat política perquè vol erradicar les injustícies que oprimeixen. Els cristians som misericordiosos i compassius, però també hem de ser activistes de la justícia i lluitar activament contra qualsevol opressió.  “El Senyor fa justícia als oprimits, sentencia a favor d’ells” (Salm 103(102), 6) 

La vida cristiana no pot ser una experiència de prohibicions i privacions sense sentit. El camí de la fe és una donació a l’estimació des d’on brolla la vivència de la transcendència. En el fons del cor Déu pren sentit a partir de l’encontre quotidià amb els altres. L’amor, expressat en forma de misericòrdia, compassió i solidaritat, dona sentit a la nostra vida.

“Vós no voleu oblacions ni sacrificis
i m’heu parlat a cau d’orella;
no exigiu l’holocaust ni l’expiació.
Per això us dic: Aquí em teniu”
(Salm 40(39), 7-8)

Alguns cops els esdeveniments de la vida ens trasbalsen i neguitegen. En aquests moments, agraïm trobar consol a les nostres preocupacions. Són davant d’aquestes circumstàncies quan esperem sentir-nos acompanyats, compresos i acollits càlidament per asserenar l’esperit. El mateix que sentim nosaltres ho senten altres persones que poden passar tràngols similars. No endurim els nostres cors a acollir els altres.“Senyor, vos m’ensenyareu el camí que duu a la vida: joia i festa a desdir a la vostra presència”. (Sal 15,11)