Massa sovint tenim el cor dur a les injustícies que ens envolten o fe oïdes sordes a les persones que ens parlen de la necessitat de construir un món més just i fraternal. Sembla que tinguem el cor de pedra i un esperit incommovible al sofriment de les altres persones. La vida ens exigeix no endurir el cor i ser compassius i benignes, estimar i perdonar tants cops que faci falta. “No enduriu els vostres cors, escolteu la veu de Déu” (Salm 95(94),8).
De la mateixa manera que alimentem el cos necessitem mantenir l’esperit. Hem de trobar moments per conrear l’esperit. Segur que cada dia hi ha estones que podem estar en silenci, escoltar el cor o contemplar una petita lectura que proporcioni aquest aliment espiritual. “Les vostres paraules, Senyor, són esperit i són vida, vós teniu paraules de vida eterna” (Jn 6,63.68)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada