Els diversos casos de corrupció que estan afectant a alguns ajuntaments ha tornat a obrir el debat sobre la conveniència de que els ens locals tinguin competències sobre urbanisme. La lluita contra la corrupció no ha de comportar cap disminució dels nivells de competències de les corporacions locals; com tampoc l’enduriment dels mecanismes de control de la seva gestió. Cal recordar que els ajuntaments tenen tres llocs de treball, l’interventor, el secretari i el tresorer, que són habilitats nacionals. És a dir, personal que pertany a una escala de funcionaris diferent a la de l’administració local, amb la única funció de controlar i fiscalitzar la gestió de l’ajuntament. En aquest sentit, les corporacions locals ja són unes administracions tutelades per altres administracions. Junt, amb els controls exercits a través de la Sindicatura de Comptes i els que farà l’Oficina Antifrau de recent creació. La corrupció només es podrà vèncer, encara que per algunes persones sembli una paradoxa, amb més política, més transparència i més proximitat de les decisions als ciutadans.
El poder polític a l’Estat espanyol està repartit en tres nivells de govern amb les seves corresponents competències i administracions: el govern que s’ocupa de l’Estat, els governs de les autonomies i els governs dels ajuntaments. Cadascun d’aquests nivells té competències que és complementen. Aquest disseny però té la següent singularitat: els dos primers nivells de govern legislen i les administracions locals no. Aquestes últimes tenen un sistema d’ordenances per organitzar la gestió del seu territori. Aquesta diferència en la capacitat legislativa és el que ha portat a algunes persones a proposar que el govern local sigui més administració que govern. Admetre aquesta idea comportaria anar endarrere en el desenvolupament de la democràcia local, ja que significaria considerar que el poder local ha d’estar tutelat pels altres nivells de govern. De tal manera que els ajuntaments perdrien, o cedirien, poder polític a altres nivells de govern de l’Estat convertint-se els alcaldes i regidors en una mena de gestors administratius qualificats. A tall de recordatori, la competència d’urbanisme municipal durant molts la tenia l’Estat. Els resultats són ben evidents: les ciutats i els pobles perdien la seva capacitat d’intervenir en l’organització del seu territori i les decisions estratègiques no sempre obeïen als interessos generals del municipi.
La lluita contra la corrupció necessita anar en direcció contrària a treure competències als ajuntaments. No cal fer marxa enrere en els processos de desconcentració política. Per convicció i per prevenció, perquè primer es comencen pels ajuntaments i després, com algunes veus ja proclamen, es continua per les autonomies. Cal augmentar el poder polític dels governs local, acostant més les decisions a la ciutadania a través de millors processos participatius, d’escrutini públic a través d’una major transparència i del rendiment de comptes. Cal aprofundir políticament el concepte de subsidiarietat. Aquest concepte, extret de la Doctrina Social de l’Església catòlica, diu que tot allò que pot fer l’administració més propera al ciutadà no ho faci la superior. Per això, en aquests temps de turbulències pel govern local, cal augmentar el seu poder polític i autoritat, i reforçar-la amb més transparència. I, al mateix temps, cal donar els recursos econòmics suficients per tal que aquest poder es pugui exercir adequadament. Com ja he dit en un altre comentari, la política no és el problema és la solució.
El poder polític a l’Estat espanyol està repartit en tres nivells de govern amb les seves corresponents competències i administracions: el govern que s’ocupa de l’Estat, els governs de les autonomies i els governs dels ajuntaments. Cadascun d’aquests nivells té competències que és complementen. Aquest disseny però té la següent singularitat: els dos primers nivells de govern legislen i les administracions locals no. Aquestes últimes tenen un sistema d’ordenances per organitzar la gestió del seu territori. Aquesta diferència en la capacitat legislativa és el que ha portat a algunes persones a proposar que el govern local sigui més administració que govern. Admetre aquesta idea comportaria anar endarrere en el desenvolupament de la democràcia local, ja que significaria considerar que el poder local ha d’estar tutelat pels altres nivells de govern. De tal manera que els ajuntaments perdrien, o cedirien, poder polític a altres nivells de govern de l’Estat convertint-se els alcaldes i regidors en una mena de gestors administratius qualificats. A tall de recordatori, la competència d’urbanisme municipal durant molts la tenia l’Estat. Els resultats són ben evidents: les ciutats i els pobles perdien la seva capacitat d’intervenir en l’organització del seu territori i les decisions estratègiques no sempre obeïen als interessos generals del municipi.
La lluita contra la corrupció necessita anar en direcció contrària a treure competències als ajuntaments. No cal fer marxa enrere en els processos de desconcentració política. Per convicció i per prevenció, perquè primer es comencen pels ajuntaments i després, com algunes veus ja proclamen, es continua per les autonomies. Cal augmentar el poder polític dels governs local, acostant més les decisions a la ciutadania a través de millors processos participatius, d’escrutini públic a través d’una major transparència i del rendiment de comptes. Cal aprofundir políticament el concepte de subsidiarietat. Aquest concepte, extret de la Doctrina Social de l’Església catòlica, diu que tot allò que pot fer l’administració més propera al ciutadà no ho faci la superior. Per això, en aquests temps de turbulències pel govern local, cal augmentar el seu poder polític i autoritat, i reforçar-la amb més transparència. I, al mateix temps, cal donar els recursos econòmics suficients per tal que aquest poder es pugui exercir adequadament. Com ja he dit en un altre comentari, la política no és el problema és la solució.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada