Les paraules del bisbe Martínez Camino, així com alguns dels comentaris que han provocat, pretenen incidir sobre el comportament d’alguns polítics i, de manera especial, dels diputats. Un important polític comentava que estava preocupat perquè el rector de la seva parròquia era molt conservador i seguia fil per randa les instruccions de qualsevol bisbe. “A veure – deia – si aniré a missa i no em voldrà donar la comunió”. De nou cal insistir en les dures paraules del bisbe Martínez Camino perquè, ara per ara, són les úniques que s’han escoltat recentment sobre el projecte de llei d’avortament i el comportament dels polítics catòlics. La propera reunió de l’episcopat espanyol serà una bona ocasió per desfer alguns dels dubtes que planen sobre aquesta qüestió. Bàsicament, la pregunta que cal respondre és: en nom de qui parlava el bisbe Martínez Camino?. Tot i que es podria afegir alguna consideració en relació a l’actitud que han de prendre els diputats polítics catòlics per tal d’evitar mals entesos o dubtes innecessaris.
Què han de fer els diputats catòlics en el moment de la votació?, han de votar en contra? han de seguir la seva consciència?. Aquestes preguntes són ara pertinents, perquè existeix un dilema moral. La pregunta té també moltes interpretacions. Una d’elles, que la vaig sentir l’altre dia en un debat és: quina és la fidelitat dels diputats catòlics, Roma o el partit?, estaran apartats de l’església si voten a favor de la llei?. Efectivament, hi ha una dilema moral entorn a una llei que afecta a consideracions bàsiques en la consciència dels catòlics. La resposta a aquestes preguntes, curiosament, no es gens difícil. Va donar-me la pista l’ex-diputat de CiU Manel Silva, avui important dirigent de la corrent e-cristians. Tots dos participàvem en una debat a BTV i va donar-me una pista per resoldre el dilema. Es molt senzill, cal votar en consciència tal com s’explica en l’article 570 del Compendi de la Doctrina Social de l’Església.
L’article 570 del compendi elaborat pel Consell Pontifici de la Justícia i de la Pau per encàrrec de Joan Pau II diu literalment en la seva traducció al català autoritzada per la Conferència Episcopal Tarraconense.
570. Quan en determinats àmbits i realitats que remeten a exigències ètiques fonamentals es proposen o es produeixen decisions legislatives i polítiques contràries als principis i als valors cristians, el Magisteri ensenya que « la consciència cristiana ben formada no permet a ningú d’afavorir amb el propi vot l’aplicació d'un programa polític o d’una sola llei en que els continguts fonamentals de la fe i de la moral sigui subvertits per la presentació de propostes alternatives o contràries als esmentats continguts».
En la consideració del cas en què no hagi estat possible evitar la realització d’aquests programes polítics, o impedir o abrogar aquestes lleis, el Magisteri ensenya que un parlamentari que hi manifestés la seva oposició personal absoluta de forma clara i coneguda per tots, podria lícitament oferir lícitament el seu suport a propostes adreçades a limitar els danys d'aquestes programes i aquestes lleis i a minvar els efectes negatius sobre la cultura i de la moralitat pública. En aquest sentit, resulta emblemàtic el cas d'una llei avortista. El fet de votar-la, en cap cas, no es pot interpretar com l’adhesió a una llei iniqua, sinó tan sols com una contribució per reduir les conseqüències d’una disposició legislativa la responsabilitat total de la qual correspon a qui ha fet que existeixi (...).
Guiats per l’article 570 els diputats catòlics han de situar el seu vot en el terreny de la seva consciència sabedors que, segons el que facin, ni estaran excomunicats ni seran condemnats en la vall de Josafat.
Què han de fer els diputats catòlics en el moment de la votació?, han de votar en contra? han de seguir la seva consciència?. Aquestes preguntes són ara pertinents, perquè existeix un dilema moral. La pregunta té també moltes interpretacions. Una d’elles, que la vaig sentir l’altre dia en un debat és: quina és la fidelitat dels diputats catòlics, Roma o el partit?, estaran apartats de l’església si voten a favor de la llei?. Efectivament, hi ha una dilema moral entorn a una llei que afecta a consideracions bàsiques en la consciència dels catòlics. La resposta a aquestes preguntes, curiosament, no es gens difícil. Va donar-me la pista l’ex-diputat de CiU Manel Silva, avui important dirigent de la corrent e-cristians. Tots dos participàvem en una debat a BTV i va donar-me una pista per resoldre el dilema. Es molt senzill, cal votar en consciència tal com s’explica en l’article 570 del Compendi de la Doctrina Social de l’Església.
L’article 570 del compendi elaborat pel Consell Pontifici de la Justícia i de la Pau per encàrrec de Joan Pau II diu literalment en la seva traducció al català autoritzada per la Conferència Episcopal Tarraconense.
570. Quan en determinats àmbits i realitats que remeten a exigències ètiques fonamentals es proposen o es produeixen decisions legislatives i polítiques contràries als principis i als valors cristians, el Magisteri ensenya que « la consciència cristiana ben formada no permet a ningú d’afavorir amb el propi vot l’aplicació d'un programa polític o d’una sola llei en que els continguts fonamentals de la fe i de la moral sigui subvertits per la presentació de propostes alternatives o contràries als esmentats continguts».
En la consideració del cas en què no hagi estat possible evitar la realització d’aquests programes polítics, o impedir o abrogar aquestes lleis, el Magisteri ensenya que un parlamentari que hi manifestés la seva oposició personal absoluta de forma clara i coneguda per tots, podria lícitament oferir lícitament el seu suport a propostes adreçades a limitar els danys d'aquestes programes i aquestes lleis i a minvar els efectes negatius sobre la cultura i de la moralitat pública. En aquest sentit, resulta emblemàtic el cas d'una llei avortista. El fet de votar-la, en cap cas, no es pot interpretar com l’adhesió a una llei iniqua, sinó tan sols com una contribució per reduir les conseqüències d’una disposició legislativa la responsabilitat total de la qual correspon a qui ha fet que existeixi (...).
Guiats per l’article 570 els diputats catòlics han de situar el seu vot en el terreny de la seva consciència sabedors que, segons el que facin, ni estaran excomunicats ni seran condemnats en la vall de Josafat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada