Les paraules de bisbe Martínez Camino sobre l’actitud dels cristians davant del projecte de llei de l’avortament no han estat afortunades. Ha esgrimit uns arguments difícilment entenedors per una bona part de la nostre societat. Les seves amenaces i condemnes als parlamentaris catòlics estan fora de context. Aquest bisbe sembla haver oblidat que la fe cristiana i la seva moral és una proposta, mai una imposició. O que les qüestions morals no es poden resoldre per la via penal. La voluntat de condicionar el debat parlamentari al crit d’anatema va en contra del que el propi Benet XVI entén per sana laïcitat. El papa considera que l’autoritat política ha de tenir autonomia a l’hora de legislar, com l’església ha de tenir-la en el moment del seu treball pastoral. L’Església ha de fer sentir, fins on calgui, la seva veu aportant els seus principis i valors en l’àmbit polític; però hi ha un punt a partir del qual el legislador és autònom. Fins i tot aquells diputats que són membres de l’Església catòlica. Perquè aquests, legislen segons la seva consciència i no seguin els dictats de les instruccions eclesials. Malament, si el bisbe Martínez Camino considera que els diputats catòlics són corretges de transmissió de les seves instruccions. Els partits confessionals, són del segle passat.
Les paraules de Martínez Camino dificulten encara més el treball discret que alguns cristians, entre els quals hi ha els cristians socialistes, estan fent per tal d’introduir al projecte de llei de l’avortament aquelles correccions que permetin assolir un ampli consens en la societat espanyola. El caixa o faixa d’aquest bisbe pot dinamitar els ponts de diàleg perquè, en situacions com a questes, les postures es radicalitzen i les pressions augmenten. A més, si alguns diputats catòlics dubtosos es trobaven en un procés de discerniment personal per tal d’orientar el seu vot, molt probablement les paraules del bisbe Camino hauran servit per allunyar-los encara més d’un possible alineament episcopal. Davant de la gravetat de les paraules d’aquest bisbe, seria bo que els cristians poguéssim saber en nom de quina església parlava el bisbe Martínez Camino. D’aquí poc els bisbes espanyols es reuniran, llavors serà el moment de conèixer si les invectives d’aquest bisbe només obeïen als seus estats d’ànims personals o eren una consigna més col·lectiva.
Les paraules de Martínez Camino dificulten encara més el treball discret que alguns cristians, entre els quals hi ha els cristians socialistes, estan fent per tal d’introduir al projecte de llei de l’avortament aquelles correccions que permetin assolir un ampli consens en la societat espanyola. El caixa o faixa d’aquest bisbe pot dinamitar els ponts de diàleg perquè, en situacions com a questes, les postures es radicalitzen i les pressions augmenten. A més, si alguns diputats catòlics dubtosos es trobaven en un procés de discerniment personal per tal d’orientar el seu vot, molt probablement les paraules del bisbe Camino hauran servit per allunyar-los encara més d’un possible alineament episcopal. Davant de la gravetat de les paraules d’aquest bisbe, seria bo que els cristians poguéssim saber en nom de quina església parlava el bisbe Martínez Camino. D’aquí poc els bisbes espanyols es reuniran, llavors serà el moment de conèixer si les invectives d’aquest bisbe només obeïen als seus estats d’ànims personals o eren una consigna més col·lectiva.
Què lluny està el crist del que diuen! Repeteixen les mateixes acusacions de Jesús als fariseus!
ResponEliminajaume