diumenge, 15 de novembre de 2009

Creure refiat

En el recordatori del traspàs de M. Mercè Badia i Margarit, els seus fills reproduïren el poema “Fe” de Joaquim Ruyra. És una magnífica descripció de com una persona experimenta la proximitat de la mort a partir d’una vivència de fe senzilla i pregona. M’agradaria tenir aquesta experiència de fe. Per això vull compartir amb els meus amics aquest poema.

Crec que Jesús és Déu, el cor m’ho diu,
i enamorat segueixo sa doctrina;
no vull saber la causa ni el motiu
de res que hagi dictat sa veu divina;

vull creure refiat, cluca la nina,
el cor rendit, l’enteniment passiu.
Senyor, sóc un infant, aquí em teniu;
Sols vostra mà de pare m’encamina.

Ja sé on em portareu; més ... vull anar-hi,
Vull seguir sempre la remor del vostre peu
amunt, amunt, fins al mateix Calvari.

Em plau morir en el llit pairal, la creu,
i mentre l’agonia m’aclapari,
pensaré amb goig que em ressuscitareu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada