Ahir, la seu del PSC, a la mateixa sala on es reuneix el seu Consell Nacional, nombrosos militants socialistes i amics rendiren un homenatge al caputxí i militant socialista Jordi Llimona en el desè aniversari de la seva mort. Els socialistes Anna Ylla-Català, Jordi Font, Carles Martí conjuntament amb Enric Castells (superior del convent dels caputxins de Sarrià) recordaren els trets més característics de Jordi Llimona.
En Jordi Llimona era, per aquest ordre, un frare caputxí, un socialista i un catalanista. La mort, ara fa deu any un 11 de setembre, data simbòlica en les seves conviccions, se l’en portà massa jova. “Tinc encara moltes coses per fer”, deia. En les seves inquietuds hi havien encara moltes il•lusions i projectes. Hi ha tres adjectius que defineixen la personalitat múrria i cordial de Jordi Llimona: la coherència, el compromís i la fidelitat. Era un home d’iniciativa, caràcter i empenta, profundament respectuós amb els altres. Vivia i practicava l’esperança. Sovint deia “construeix el futur i, sinó arriba com esperes, continua”.
Jordi Llimona estimava la llibertat, la seva i la dels demés. Era geniüt i tendre. Va viure situacions difícils, però mai es trancà interiorment. La seva vida interior el feia escoltar molt i parlar poc. Estimava als demés i era servicial. No li pesaven les feines comunitàries feixugues. Li agradava seguir aprenent i aprofundir tots els temes. Es tancava a la seva habitació per estudiar i pregar. Afrontà, encara que considerava que era massa d’hora, la seva mort. Les seves reflexions sobre la mort aporten horitzons per qualsevol persona al marge de les creences. Reconforta llegir el seu darrer llibre “Les propostes de l’ençà”
Era un socialista d’àmplies fronteres. Fresc i directe. Compromès en el treball diari de la política. No li molestava fer les feines més senzilles i desagraïdes. Sempre a punt. Sempre sol•lícit a les peticions del seus companys. La seva militància era de pedra picada. Rebutjava els fonamentalismes, politics i eclesiàstics. Vivia amb gran radicalitat les seves conviccions sense allunyar-se de la realitat. Justificava el seu compromís polític perquè volia canviar radicalment la vida. La política era un instrument per anar al fons de les persones. Estimava la política perquè en ella eixamplava la família humana.
Jordi Llimona, el pare Llimona, era una home de parla breu, clara i sintètica. Deia el mot escaient, directe i punyent. Tenia les idees clares i les conviccions fortes.
En Jordi Llimona era, per aquest ordre, un frare caputxí, un socialista i un catalanista. La mort, ara fa deu any un 11 de setembre, data simbòlica en les seves conviccions, se l’en portà massa jova. “Tinc encara moltes coses per fer”, deia. En les seves inquietuds hi havien encara moltes il•lusions i projectes. Hi ha tres adjectius que defineixen la personalitat múrria i cordial de Jordi Llimona: la coherència, el compromís i la fidelitat. Era un home d’iniciativa, caràcter i empenta, profundament respectuós amb els altres. Vivia i practicava l’esperança. Sovint deia “construeix el futur i, sinó arriba com esperes, continua”.
Jordi Llimona estimava la llibertat, la seva i la dels demés. Era geniüt i tendre. Va viure situacions difícils, però mai es trancà interiorment. La seva vida interior el feia escoltar molt i parlar poc. Estimava als demés i era servicial. No li pesaven les feines comunitàries feixugues. Li agradava seguir aprenent i aprofundir tots els temes. Es tancava a la seva habitació per estudiar i pregar. Afrontà, encara que considerava que era massa d’hora, la seva mort. Les seves reflexions sobre la mort aporten horitzons per qualsevol persona al marge de les creences. Reconforta llegir el seu darrer llibre “Les propostes de l’ençà”
Era un socialista d’àmplies fronteres. Fresc i directe. Compromès en el treball diari de la política. No li molestava fer les feines més senzilles i desagraïdes. Sempre a punt. Sempre sol•lícit a les peticions del seus companys. La seva militància era de pedra picada. Rebutjava els fonamentalismes, politics i eclesiàstics. Vivia amb gran radicalitat les seves conviccions sense allunyar-se de la realitat. Justificava el seu compromís polític perquè volia canviar radicalment la vida. La política era un instrument per anar al fons de les persones. Estimava la política perquè en ella eixamplava la família humana.
Jordi Llimona, el pare Llimona, era una home de parla breu, clara i sintètica. Deia el mot escaient, directe i punyent. Tenia les idees clares i les conviccions fortes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada