Contra la mentida, més política

Diversos fets han posat en evidència la desconfiança que certs comportaments polítics generen en els ciutadans. Algú podria pensar que això es deu al fenome de la corrupció. Sí, però la desafecció no prové només pels comportaments corruptes d’alguns polítics; per altre part minoritaris dins l’ample panorama polític del nostre país. La bronca i la desqualificació permanent també provoca cansament en els ciutadans i augmenta els seus dubtes sobre la utilitat de la política per resoldre els seus problemes. El tremendisme dels populars en el cas de l’Alakrana formaria part d’aquest fets. Com també, el correu electrònic que circula amb tots els “càrrecs” que té Anna Hernández, dona del President de la Generalitat, regidora de l’ajuntament de Sant Just Desvern i diputada provincial. Aquest correu forma part d’una campanya de desprestigi que pretén repetir una mentida a l’enèsima potència per veure si esdevé veritat. És l’efecte Queipo de Llano informatiu. Perquè al final, de tant de repetir la mentida la veritat s’esvaeix i resta substituïda per l’engany. Així, el que són responsabilitats derivades de la responsabilitat institucional principal, en aquest cas regidora i diputada provincial, queden convertides en “càrrecs” i aquest, de la manera com es presenten, es presuposen remunerats. Al final, es provoca allò que es pretenia amb l’engany, desprestigiar a la persona. La confusió organitzada es tal, que sempre hi ha que busca rendes polítiques. En aquest cas, tot va rodat, l’oposició compara i critica que hi hagi persones que s’aprofitin dels “càrrecs” per enriquir-se. A la política li cal aquest joc de pati de col·legi?. No és perillós estimular les corrents apolítiques? La democràcia al nostre país, està institucionalment consolidada, però encara és dèbil des del punt de maduresa democràtica. Jugar alegrament amb sentiments polítics confusos cercant rèdits electoralistes és alimentar la bèstia.

Contra la bèstia només hi ha camí: tornar a la política. La política del dia a dia que molts homes i dones fan als ajuntaments, als parlaments i a les institucions de govern. És la política que escolta, parla i treballa per resoldre els problemes dels ciutadans. És la política que imagina el futur i s’arrisca amb valentia. És la política que tanca els ulls per pensar que el futur serà millor que el present. És la política que no se’n riu de l’adversari. És la política que respecte als altres, fins i tot als que políticament estan més allunyats. És la política que respecta les idees contràries però és impecable amb els immorals. És la política que lluita perquè tothom pugui dir el que pensa. És la política educada i amable. És la política que no adula, ni es falsa. És la política que estima la veritat i la justícia, la bondat i la pau. És la política que cerca i mira de construir consens i acords. És la política de peus sòlids i mirada a l’horitzó. És la política de l'esperança i política esperançada. És la política que ens permet viure i conviure. És la política que humanitza la societat i ens fa sentir-nos tots més propers a les persones. És la política que esdevé pedagogia i transmissió de valors. És la política que vol humanitzar la societat. És la política que forjaren molts homes i dones que ens han precedit. És la política que recorda els que pateixen i sofreixen. És la política que es memòria de llibertat. És, en definitiva, la política que necessitem per caminar tots plegats cap el futur.