dilluns, 23 de novembre de 2009

L'ètica del governant

Aquest dies, moltes persones evoquen el pensament de Max Weber per explicar el que hauria De dominar en l’àmbit polític. De manera especial s’esmenta la seva visió de l’ètica pública. Max Weber afirmava que tot governant es mou en la tensió permanent entre una ètica de les conviccions i una ètica de la responsabilitat. La governabilitat expressa aquesta tensió, ja que uns cops dominen les conviccions i altres la responsabilitat. Felipe González li agradava esmentar tot sovint aquest conflicte; així explicava, per exemple, el seu canvi d’actitud en relació al tema de l’OTAN. Tot governant es mou dins d’aquest dilema.

Dissabte passat a les pàgines de El País hi havia un bon article de José Manuel Urquiza Morales sobre La imprescindible ética del gobernante. Aquest article fa reflexionar. Una de les coses que m’ha suggerit és com harmonitzar la gestió política de la quotidianitat amb els valors i les virtuts pròpies del servei públic. Un cop assumit que existeix un codi ètic que no es pot traspassar, els conflictes ètics es donen quan s’han de compatibilitzar virtuts tan poc dialogants entre sí com són l’eficàcia i la eficiència amb la discrecionalitat en la presa de decisions o les altres expectatives constitucionals del servei públic. No és fàcil.

Governar vol dir decidir i fer-ho prenen riscos i assumint que, en moltes ocasions, la definició del bé comú queda matisada pels diferents interessos en joc. El combat contra la corrupció no passa per un increment de controls, els que hi ha són suficients, sinó per tenir bons gestors públics. Persones amb fornides en una clara vocació de servei públic, professionalment preparades i que es senten dipositaris de la confiança dels ciutadans. Dirigir el sector públic sota la sospita porta augmentar la seva burocràcia, fer-la més ineficient i renunciar a prendre decisions arriscades, aquelles que cal prendre per avançar en una societat complexa plena d’incerteses.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada