Una de les polítiques d’afers religiosos està relacionada amb la necessitat d'enllaçar la gestió política de la diversitat religiosa amb les iniciatives desenvolupades per definir una ètica cívica capaç d'ordenar la convivència en la societat. L'increment de la pluralitat cultural i religiosa de la societat com a resultat de la transformació de bona part dels valors cívics juntament amb els canvis aportats pel recent flux migratori ha comportat, entre altres aspectes, la necessitat de definir un nou sistema de valors i virtuts que puguin ordenar la convivència cívica.
Per progressar en aquest sentit és necessari, en primer lloc, establir un marc comú acceptat per una àmplia base social. Cal establir un marc laic en el qual creients i no creients puguin compartir valors i desenvolupar la seva convivència basada en l'enteniment, la pau i la col·laboració. Aquest marc comú de convivència ha de defensar diverses coses. En primer lloc, la llibertat d'expressió. Qualsevol figura religiosa pot ser objecte de crítica i opinió. Aquesta crítica és lliure, però ha d'estar limitada; ha d'establir-se de comú acord quins són els límits que la crítica no pot passar. Un altre principi irrenunciable és la igualtat davant la llei de totes les persones. De manera particular, aquesta igualtat ha de garantir la igualtat de drets d'homes i dones. El següent principi bàsic és el respecte a la llibertat religiosa. Llibertat per creure o no creure, i criticar la religió i abandonar-la si es vol.
Una vegada definides quins han de ser les regles que han de regular la trobada entre les diferents tradicions de pensament i religioses cal iniciar el diàleg entre elles a fi d'identificar quins han de ser els valors i virtuts compartits. Cal establir una aliança de valors compartits. Es tracta de construir uns valors morals comuns, assumits lliurement. Aquests valors s’han de crear pas a pas a través del diàleg obert basat en la interacció, el respecte a les diferents identitats i l'acceptació sincera d'una identitat compartida..
El consens entorn dels valors comuns ha de permetre articular una ètica civil a partir de la pluralitat de morals particulars presents en la societat espanyola. Existeixen nous reptes que interpel·len la moralitat personal i davant els quals les respostes donades fins al moment són molt parcials. Aquestes noves qüestions reclamen unes noves respostes ètiques organitzades des de nous relats morals. Davant aquesta situació s'ha d'actuar amb gran responsabilitat. Doncs ningú pot ser exclòs per endavant per motius de pensament o de creences. Com tampoc es pot demanar a cap participant en aquest diàleg franc i sincer que deixi d'aportar aquella sensibilitat que ho defineix com a individu. La política d’afers religiosos ha de crear les condicions perquè les religions participin en aquest procés de definició d’una moral cívica o ètica de mínims. Cal assegurar que les religions participen amb les mateixes condicions i gaudeixen del mateix respecte que altres tradicions del pensament.
Per progressar en aquest sentit és necessari, en primer lloc, establir un marc comú acceptat per una àmplia base social. Cal establir un marc laic en el qual creients i no creients puguin compartir valors i desenvolupar la seva convivència basada en l'enteniment, la pau i la col·laboració. Aquest marc comú de convivència ha de defensar diverses coses. En primer lloc, la llibertat d'expressió. Qualsevol figura religiosa pot ser objecte de crítica i opinió. Aquesta crítica és lliure, però ha d'estar limitada; ha d'establir-se de comú acord quins són els límits que la crítica no pot passar. Un altre principi irrenunciable és la igualtat davant la llei de totes les persones. De manera particular, aquesta igualtat ha de garantir la igualtat de drets d'homes i dones. El següent principi bàsic és el respecte a la llibertat religiosa. Llibertat per creure o no creure, i criticar la religió i abandonar-la si es vol.
Una vegada definides quins han de ser les regles que han de regular la trobada entre les diferents tradicions de pensament i religioses cal iniciar el diàleg entre elles a fi d'identificar quins han de ser els valors i virtuts compartits. Cal establir una aliança de valors compartits. Es tracta de construir uns valors morals comuns, assumits lliurement. Aquests valors s’han de crear pas a pas a través del diàleg obert basat en la interacció, el respecte a les diferents identitats i l'acceptació sincera d'una identitat compartida..
El consens entorn dels valors comuns ha de permetre articular una ètica civil a partir de la pluralitat de morals particulars presents en la societat espanyola. Existeixen nous reptes que interpel·len la moralitat personal i davant els quals les respostes donades fins al moment són molt parcials. Aquestes noves qüestions reclamen unes noves respostes ètiques organitzades des de nous relats morals. Davant aquesta situació s'ha d'actuar amb gran responsabilitat. Doncs ningú pot ser exclòs per endavant per motius de pensament o de creences. Com tampoc es pot demanar a cap participant en aquest diàleg franc i sincer que deixi d'aportar aquella sensibilitat que ho defineix com a individu. La política d’afers religiosos ha de crear les condicions perquè les religions participin en aquest procés de definició d’una moral cívica o ètica de mínims. Cal assegurar que les religions participen amb les mateixes condicions i gaudeixen del mateix respecte que altres tradicions del pensament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada