Diàlegs para un amic neoliberal III. Tenim respostes però han canviat les preguntes

(Extracte d'un article que vaig publicar amb el títol "Diàlegs per a un amic neoliberal" en el llibre “El neoliberalismo en cuestión” obra col·lectiva de Cristianisme i Justícia publicat per Sal Terrae en 1993. Els comentaris anotats entre parèntesis són notes addicionals per situar el text en el context actual).

Ens trobem en una cruïlla històrica plena de grans sorpreses. Des de 1989 els esdeveniments s'han accelerat i malgrat haver canviat les banderes a l'Est d'Europa els seus problemes i els nostres, no només segueixen sent els mateixos, sinó que s'afegeixen de nous. (La globalització i la modificació geopolítica, com demostren els darrers esdeveniments del nord d’Àfrica) han creat un nou escenari totalment inèdit). Els vertiginosos últims anys ens han omplert d'incerteses i de preguntes sense respostes. Fins i tot podem sospitar que no sabérem formular, en el seu moment, les preguntes adequades i per això la nostra insatisfacció sorgeix de la nostra incapacitat de trobar respostes. Sabem unes respostes, però sorprenentment ens han canviat les preguntes.

Les noves societat emergents i les societats existents busquen trobar nous sentits, tampoc semblen estar en bona forma les ideologies o les teories que antigament els proporcionaven. Fins i tot la fe cristiana, aquella des de la qual aliment meves esperances, abans hegemònica per donar sentit a "tot", avui competeix amb altres propostes, religioses o laiques, per explicar, una altra vegada el tot o una part.

Tot aquest panorama ens ha d'omplir d'humilitat. No podem admetre com precís cap judici que pretengui treure profit de la crisi del comunisme a favor del neoliberalisme i del sistema capitalista occidental. Amb el fracàs del socialisme real afloren les contradiccions i les limitacions tant del socialisme com del capitalisme en qualsevol de les seves mutacions. L'enfonsament del sistema polític dels països de l'Est no pot amagar el permanent fracàs del capitalisme per "la seva incapacitat per establir un ordre econòmic internacional just, harmònic i eficaç i un adequat equilibri social i ambiental ... la seva incapacitat per eradicar la fam, la incultura i la misèria del món ... els desequilibris mediambientals, els riscos nuclears i la carrera armamentística a la qual es dediquen importants recursos que ben utilitzats podrien contribuir a pal·liar de manera important la fam, la ignorància i la malaltia. Com un sistema econòmica que fa possible aquestes situacions pot considerar com el millor possible i com la fi feliç de la història” (Tezanos, JF "La crítica de la raó econòmica i la raó de la crítica social", a El socialisme del futur. N º 3 1991, pàgines 65-66).

Davant aquests fets el diàleg possible entre les diferents alternatives que pretenen incidir en les nostres societats ha d'estar presidit per la humilitat i una actitud receptiva d'altres opinions, així com orientat cap a la recerca d'idees que facin possible la transformació dels actuals sistemes sociopolítics, per tal que siguin, com a mínim, més justos i habitables. En aquests moments no falten veus reclamant la fi de la història o proposant una nova història forjada de falses seguretats. Qualsevol d'elles apareix com a nou fonamentalisme que reparteix seguretats aparents per treure'ns del mal pas al qual sembla haver-nos portat l'actual situació d'anomia i de fracassos socials. Per això el diàleg és l'única possibilitat que li resta a la raó i als sentiments per poder seguir fent agradable nostres itineraris mundans sense oblidar que la nostra sort va lligada amb la d'altres persones i amb la resta de la Creació.