Un dels problemes que comporta el notable i incomprensible endarreriment de la renovació de la Comissió Islàmica d’Espanya, és la persistència d’alguns problemes endèmics de la comunitat musulmana. Un d’ells és la formació dels seus imams. A Catalunya aquesta qüestió estava resolta parcialment per la iniciativa del Consell Islàmic Cultural de realitzar una activitat formativa anual per preparar els imams dels oratoris catalans. Des de fa poc temps, la Fundación Pluralismo y Convivencia depenen del Ministerio de Justícia de Madrid ha promogut un programa formatiu formal a través de la UNED. Això permetrà, al final de procés atorgar als assistents un títol de reconeixement de la seva capacitació com a imams. Aquesta circumstància validarà a aquests imams per exercir, entre altres, funcions que tinguin validesa administrativa emparades pels acords entre l’Estat i la confessió, com per exemple, els matrimonis. La inactivitat de la Comissió Islàmica d’Espanya alenteix tots aquests processos amb les dificultats pràctiques que això comporta.
La formació d’imams és molt necessària, no només pels aspectes formals, sinó també per l’enquadrament que fa aquesta formació en relació a la realitat cultural del nostre país. És un esforç lloable, perquè permet avançar cap el tan desitjat arrelament cultural de l’Islam a uns patrons de referència diferents al dels països àrabs. No obstant, en aquest procés persisteixen algunes llacunes que caldrà resoldre. Els imams són persones contractades per les diferents comunitats musulmanes. Per la qual cosa, caldria actuar també sobre els dirigents d’aquestes comunitats a fi de que participessin també en el canvi de mentalitat que es pretén suscitar en els imams. Això facilitaria que quan la comunitat musulmana, alhora de buscar una persona que dirigeixi la seva pregària, pogués contractar imams formats al nostre país. L’actuació per la via administrativa és necessària, però cal acompanyar-la amb iniciatives orientades a canviar la mentalitat de les persones que estan al front de les comunitats musulmanes.
La formació d’imams és molt necessària, no només pels aspectes formals, sinó també per l’enquadrament que fa aquesta formació en relació a la realitat cultural del nostre país. És un esforç lloable, perquè permet avançar cap el tan desitjat arrelament cultural de l’Islam a uns patrons de referència diferents al dels països àrabs. No obstant, en aquest procés persisteixen algunes llacunes que caldrà resoldre. Els imams són persones contractades per les diferents comunitats musulmanes. Per la qual cosa, caldria actuar també sobre els dirigents d’aquestes comunitats a fi de que participessin també en el canvi de mentalitat que es pretén suscitar en els imams. Això facilitaria que quan la comunitat musulmana, alhora de buscar una persona que dirigeixi la seva pregària, pogués contractar imams formats al nostre país. L’actuació per la via administrativa és necessària, però cal acompanyar-la amb iniciatives orientades a canviar la mentalitat de les persones que estan al front de les comunitats musulmanes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada