Montserrat, benaurat i estimat

Avui ha sortit publicat en el Diari Oficial de la Generalitat el meu cessament com a president de la comissió executiva del Patronat de la Muntanya de Montserrat. Han estat uns anys meravellosos. Viscuts en profunditat i compromís, amb il·lusió i donació. Volia retornar a Montserrat tot el bé que m’ha fet al llarg de la meva vida. Mai serà suficient el que jo pugui fer per Montserrat, la seva gent i el seu entorn.

Durant aquests anys he aprés a estimar a Montserrat comprenent la seva complexitat. El lema “Montserrat és ...” reflexa la seva realitat diversa. La realitat és com és, però també com les persones som al moment de percebre-la. Això és evident a Montserrat. Cada persona s’aproxima amb unes inquietuds i experiències particulars que dibuixen un color i una densitat a la vivència que es té. Han estat un anys plens de possibilitats de fer coses. De comprendre que Montserrat se l’estima des de moltes maneres. Per a mi, la metàfora d’aquesta relació particular ha estat poder anomenar cada agulla pel seu nom. Són com les estrelles del firmament posades a la terra: cadascuna Déu les crida pel seu nom.

La vida del Santuari, la veneració a la Mare de Déu i la contemplació activa de les comunitats monàstiques hi aporta un valor religiós extraordinari. Gràcies a la comunitat benedictina de Santa Maria, Montserrat és un llegat espiritual i cultural. Les monges de Sant Benet també hi participen aporten la seva vida comunitària de pregària i la seva missió sota l’esguard del Cavall Bernat. Les persones que han optat per la vida monàstica a Montserrat tenen conviccions profundes i sòlides. Els seus principis i valors enriqueixen el caminar de la societat cap la seva humanització.

Montserrat evoca la contemplació i el silenci. Això ho saben molt bé els muntanyencs, siguin caminadors o escaladors. Des de l’interior del massís es respira pau, s’escolta el silenci i la vista s’escapa cap la mirada transcendent. Qualsevol indret de Montserrat ens parla al cor. Aquest és un dels grans valors del Parc Natural. La conservació de la flora i la fauna, el manteniment dels camins i la seva senyalització, la conservació dels bens culturals escampats per la muntanya, siguin en forma de fonts, monuments, ermites, barraques de vinya o camins és un llegat per les futures generacions. Cal que entenguin que vida espiritual i natura es declinen de la mateixa manera. Tot Montserrat és una crida als sentiments i a les emocions. Resseguint els camins de la muntanya ha aprés que no hi ha cap racó igual i que les agulles sempre són diferents perquè són pedres vives que es transformen acompanyades de la llum i del cel.

Els camins de Montserrat són fruit del treball humà. Especialment de les persones dels municipis de El Bruc, Collbató, Marganell i Monistrol de Montserrat que, en part, vivien de la generositat de la muntanya. Han hastat llauradors de les seves terres o llenyataires o carboners dels seus boscos. Avui, els municipis del massís de Montserrat formen part d’un projecte comú construït gràcies a la dinàmica emprenedora dels seus ajuntaments. Montserrat és prou ric en possibilitats que resulta un bé de Déu formar part de la comunitat humana que viu i treballa en aquest entorn. La muntanya té moltes portes que permeten arribar als peus de la Mare de Déu. Els camins dels romeus, els vials, el cremallera i l’aeri transiten per uns pobles que també participen del goig de pujar a Montserrat per fer-hi estada.

Durant el temps que he estat al davant de la comissió executiva del Patronat no he estat sol. Tot el que s’ha fet ha estat possible gràcies a la complicitat generosa de moltes persones. En primer lloc dels treballadors del Patronat i del Parc Natural. La seva atenció i dedicació avui es nota per tota la muntanya. De manera molt especial, en la conservació del patrimoni natural. També he tingut la comprensió dels membres de les diferents institucions públiques integrades en el Patronat. Ells han estat pacients i comprensius, i sobretot m’han donat confiança per endegar projectes que aportaven noves visions per entendre una realitat per tots coneguda. La confiança ha estat mútua, només així es podien fer possibles els somnis. He d’agrair a totes les persones que han col·laborat des de fora del Patronat aportant els seus coneixements i estimacions compartides per tal de fer possible els projectes que s’han impulsat. Finalment, el meu agraïment més sincer a la comunitat benedictina, la de Santa Maria de Montserrat perquè m’han acollit amb l’esperit que recomana la regla de Sant Benet, i a les monges de Sant Benet perquè són tot generositat.

Ara tanco una etapa i en començo una altra. No és cap adéu-siau Perquè no abandono el meu compromís per Montserrat, perquè és viu en el fons del meu cor. Procuraré mantenir-lo actiu des d’altres responsabilitats i dedicacions. És impossible abandonar Montserrat. Com diu el salm, “que se m'encasti la llengua al paladar si deixés d'evocar el teu record” (Sl 137,6) Es poden fer moltes coses per Montserrat, allà m’hi trobareu. Ara, cal fer costat al nou president perquè pugui desenvolupar amb encert les seves iniciatives i projectes. Ben segur que la persona que m’ha substituït aportarà els seus coneixements, la seva comprovada bonhomia i capacitat intel·lectual, la seva capacitat d’influència i la seva disponibilitat per tal que Montserrat, aquesta muntanya que reuneix en harmonia unes comunitats de pregària, la natura i l’espiritualitat, estigui present en el cor de les persones i aglutini el sentiment del poble de Catalunya. Montserrat és de tots.