(Extracte d’un article publicat amb el títol “Diálogos para un amigo neoliberal” en el libre “El neoliberalismo en cuestión” obra col·lectiva de Cristianisme i Justícia publicat per Sal Terrae en 1993. Els comentaris entre parèntesis son notes addicionals a fi de situar el text en el context actual).
L'elogi apassionat de la llibertat que fan els liberals no exclou, per la seva banda, la necessitat d'introduir algunes restriccions, les quals es justifiquen com a mitjà per frenar qualsevol abús o ús sense límits de la pròpia llibertat. El propi F.A. Hayek adverteix que es fa mal al liberalisme, fins i tot parla de perversió, quan es propaga la idea que llibertat és fer el que a un li vingui en gana. Tal noció, insisteix F.A. Hayek, és pròpia del poder, però no de la llibertat. Aquest pensador es mostra contrariat amb aquesta associació, doncs ella acaba per unificar la llibertat amb la riquesa i el poder, confonent-la amb nocius mecanismes de domini i amb això es buida de sentit.
Aquell liberalisme que vol conservar les seves primigènies intuïcions preserva un petit nucli de valors, construïts a partir de la llibertat, que constitueixen la seva identitat irrenunciable. Aquests valors avui es poden resseguir al llarg de les diferents famílies que han anat sorgint del tronc comú del liberalisme primitiu. Alguns d'aquests valors ja no són propis del liberalisme. Molts d'ells formen part del nostre patrimoni cultural i com a tals han de ser defensats. Entre ells es destaquen aquells que han servit per sostenir actituds o opcions que, per la seva significació, poden servir avui com a punts comuns de referència en aquest desig d'establir punts de trobada. Es tracta de les següents qüestions:
Acceptació crítica de la modernitat. Això significa "assumir la racionalitat que vehiculen les institucions i pràctiques predominants en la societat moderna, especialment la producció tecno-científica, la burocràcia de l'administració pública i el pluralisme cultural" (MARDONES,J.M. o.c., pàg.46)
Rebuig de tot dogmatisme. Encara que aquest pressupost sigui vàlid no ha de servir per instal·lar-se a justificar el "tot val com a justificació". Doncs no es tracta d'abandonar l'ortodòxia acrítica per refugiar-se en l'absència de referents vàlids o estimular la confusió produïda pel pluralisme asèptic de referents que crea confusió.
Rebuig al confessionalisme de l'Estat. Cap Estat pot identificar-se amb una confessió religiosa, ja que això va en contra de la lliure elecció de creences. És evident que l'horitzó de la trobada s'àmplia al voltant de la defensa de la laïcitat.
Defensa de la individualitat. L'individu singular i la seva sobirania es manifesta en l'existència d'una llibertat d'elecció. Tal afirmació, sense matisacions, resulta desconcertant. Però, com es veurà més endavant, si s'àmplia amb la perspectiva de la solidaritat pot resultar convergent amb altres tradicions culturals.
Aquell liberalisme que vol conservar les seves primigènies intuïcions preserva un petit nucli de valors, construïts a partir de la llibertat, que constitueixen la seva identitat irrenunciable. Aquests valors avui es poden resseguir al llarg de les diferents famílies que han anat sorgint del tronc comú del liberalisme primitiu. Alguns d'aquests valors ja no són propis del liberalisme. Molts d'ells formen part del nostre patrimoni cultural i com a tals han de ser defensats. Entre ells es destaquen aquells que han servit per sostenir actituds o opcions que, per la seva significació, poden servir avui com a punts comuns de referència en aquest desig d'establir punts de trobada. Es tracta de les següents qüestions:
Acceptació crítica de la modernitat. Això significa "assumir la racionalitat que vehiculen les institucions i pràctiques predominants en la societat moderna, especialment la producció tecno-científica, la burocràcia de l'administració pública i el pluralisme cultural" (MARDONES,J.M. o.c., pàg.46)
Rebuig de tot dogmatisme. Encara que aquest pressupost sigui vàlid no ha de servir per instal·lar-se a justificar el "tot val com a justificació". Doncs no es tracta d'abandonar l'ortodòxia acrítica per refugiar-se en l'absència de referents vàlids o estimular la confusió produïda pel pluralisme asèptic de referents que crea confusió.
Rebuig al confessionalisme de l'Estat. Cap Estat pot identificar-se amb una confessió religiosa, ja que això va en contra de la lliure elecció de creences. És evident que l'horitzó de la trobada s'àmplia al voltant de la defensa de la laïcitat.
Defensa de la individualitat. L'individu singular i la seva sobirania es manifesta en l'existència d'una llibertat d'elecció. Tal afirmació, sense matisacions, resulta desconcertant. Però, com es veurà més endavant, si s'àmplia amb la perspectiva de la solidaritat pot resultar convergent amb altres tradicions culturals.
La intervenció de l'Estat no és desitjable. El liberalisme sosté que la intervenció de l'Estat anul·la les potencialitats dels individus, especialment quan interfereix en l'àmbit econòmic. Potser sigui el punt on el nostre diàleg pot trobar, a priori, més desacords. Encara que penso que poden existir alguns enfocaments a aquesta qüestió que ens aproximin més del que inicialment creiem. Es tracta d'endinsar-nos en aquesta reflexió sense massa prejudicis, però amb la claredat necessària per defugir la superficialitat i la simplicitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada