Fa poc en David Casals comentava, en una excel·lent crònica a Catalunya Religió, que la comunitat musulmana té un greu dèficit de formació religiosa islàmica a les escoles públiques. Aquesta realitat incompleix els acords de cooperació que l’Estat espanyol signà amb la comunitat musulmana, representada per la Comissió Islàmica d’Espanya, l’any 1992. Segons aquests acords les persones que professen la religió musulmana tenen dret a tenir formació religiosa a l’etapa primària i a la part de la secundària obligatòria. En un recent estudi d’UCIDE, que en David Casals esmenta, a Catalunya hi ha 45.000 d’estudiants de religió musulmana i cap d’ells rep la formació religiosa tal com es preceptiva per un acord que té rang de llei. ¿Representa això un incompliment de la llei?, ¿significa això una regressió en que s’havia pactat?.
És evident que no es fa el que es pactà i la llei recollí. Però, resulta que a Catalunya, per més que es vulgui no es donen les condicions per desenvolupar el que la llei preveu. La primera dificultat està en la baixa demanda per part dels pares. Es pot argumentar, per justificar-ho, que al no haver-hi oferta no hi ha demanda. Però també és cert que els pares tampoc pressionen per exigir els seus drets, ja que han confiat, per tradició, la formació religiosa islàmica en l’àmbit dels oratoris on els nens aprenen àrab i religió a la vegada. La segona consideració del perquè no es pot fer aquesta formació està relacionada amb la manca de persones amb les titulacions corresponents, mestres o llicenciats, per impartir religió musulmana en les escoles públiques. Els acords de cooperació garanteixen la formació religiosa, però la normativa estableix que els professors de religió, a més d’estar proposats per les respectives confessions, han de tenir les titulacions pertinents. La mancança de persones capacitades impedeix dur a terme el que preveuen els acords de cooperació.
És urgent resoldre satisfactòriament aquesta deficiència. Cal que les autoritats del sistema educatiu i els responsables de les comunitats musulmanes articulin una estratègia eficaç per resoldre aquest problema. Les dificultats operatives de l’actual Comissió Islàmica d’Espanya, la seva incapacitat per intervenir com interlocutor amb les autoritats del Departament d’Ensenyament, impedeix articular una estratègia orientada a facilitar l’oferta de formació religiosa als estudiants musulmans. Una de les tasques de la futura Comissió Islàmica és la d’organitzar el sistema de capacitació dels professors de religió musulmana de manera similar com es fa amb altres confessions. La paradoxa d’aquesta situació és que, tot i tenir uns bons llibre de text de formació religiosa en l’Islam, patrocinats per la Fundación Pluralismo y Convivencia, inclús preparats per ser traduïts al català, no es poden fer servir per manca de professors amb la titulació corresponent i amb la idoneïtat de la comunitat musulmana.
És evident que no es fa el que es pactà i la llei recollí. Però, resulta que a Catalunya, per més que es vulgui no es donen les condicions per desenvolupar el que la llei preveu. La primera dificultat està en la baixa demanda per part dels pares. Es pot argumentar, per justificar-ho, que al no haver-hi oferta no hi ha demanda. Però també és cert que els pares tampoc pressionen per exigir els seus drets, ja que han confiat, per tradició, la formació religiosa islàmica en l’àmbit dels oratoris on els nens aprenen àrab i religió a la vegada. La segona consideració del perquè no es pot fer aquesta formació està relacionada amb la manca de persones amb les titulacions corresponents, mestres o llicenciats, per impartir religió musulmana en les escoles públiques. Els acords de cooperació garanteixen la formació religiosa, però la normativa estableix que els professors de religió, a més d’estar proposats per les respectives confessions, han de tenir les titulacions pertinents. La mancança de persones capacitades impedeix dur a terme el que preveuen els acords de cooperació.
És urgent resoldre satisfactòriament aquesta deficiència. Cal que les autoritats del sistema educatiu i els responsables de les comunitats musulmanes articulin una estratègia eficaç per resoldre aquest problema. Les dificultats operatives de l’actual Comissió Islàmica d’Espanya, la seva incapacitat per intervenir com interlocutor amb les autoritats del Departament d’Ensenyament, impedeix articular una estratègia orientada a facilitar l’oferta de formació religiosa als estudiants musulmans. Una de les tasques de la futura Comissió Islàmica és la d’organitzar el sistema de capacitació dels professors de religió musulmana de manera similar com es fa amb altres confessions. La paradoxa d’aquesta situació és que, tot i tenir uns bons llibre de text de formació religiosa en l’Islam, patrocinats per la Fundación Pluralismo y Convivencia, inclús preparats per ser traduïts al català, no es poden fer servir per manca de professors amb la titulació corresponent i amb la idoneïtat de la comunitat musulmana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada