dimarts, 15 de febrer del 2011

Els partits de Déu

És evident que les societats occidentals es decanten cap un conservadorisme civilitzat i educat. Els resultats electorals mostren que, en temps d’incertesa s’accentuen les visions conservadores en detriment de les mirades més obertes. Aquesta suau deriva cap al conservadorisme ha comportat també l’emergència de punts de vista tradicionalistes i reaccionaris. No obstant, és necessari diferenciar la revindicació de la tradició dels pensaments tradicionalistes. Aquests darrers, enyoren èpoques restauracionistes on les estructures polítiques eren una simple prolongació del poder catòlic. Allò que era pecat ben segur que, tard o d’hora, esdevenia delicte.

El recent procés de renovació de la directiva de l’Associació Nacional de Propagandistes ha reactivitat el debat entre conservadors i tradicionalistes. Mentre que els primers representen una mirada conservadora de la realitat, però no reaccionària, els segons pretenen tancar totes les portes i finestres que la societat i l’Església catòlica havien obert en els darrers anys. Molt especialment a partir del Concili Vaticà II quan a Itàlia, poc a poc, bona part de la jerarquia eclesiàstica s’allunya de la democràcia cristiana per poc cristiana i poc democràtica.

La pedra de toc d’aquestes visions tancades és el papers dels catòlics en la vida pública. Mentre la nova directiva de l’Associació Nacional de Propagandistes creu que els catòlics han de d’estar presents, amb la seva identitat i perfil propi, allí on es fa política a través de les corresponents estructures de mediació política. Les corrents tradicionalistes voldrien reunir a tots els catòlics en un únic partit polític catòlic connectat a l’obediència diferida de la jerarquia eclesial. Es mouen còmodes en les visions fonamentalistes partidàries de la unió entre política i religió. Aquests sectors tradicionalistes són activistes polítics al servei de Déu. En aquest punt, és evident que els seus punts de vista no es diferencien massa del modern islamisme polític. En definitiva, tots aquests sectors aspiren a promoure visions teocràtiques de la política. Són animadors dels partits de Déu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada