Una de les qüestions que encara mostra algunes confusions i ambigüitats és l’ús de símbols religiosos en l’entorn públic. Per això la política pública sobre afers religiosos ha de saber articular un proposta concreta que doni garanties sobre la pràctica de la llibertat religiosa.
La presència de símbols religiosos en l'espai públic no hauria de representar cap problema. No obstant, la seva presència segueix sent objecte d'amplis debats entre els partidaris d'una dràstica eliminació de símbols religiosos i els qui consideren natural la seva presència. El cert és que no hi ha cap normativa reguladora de l'ús de símbols religiosos a l’interior dels edificis públics i actes oficials. Hi hagut algun intent regulador que s’ha quedat a mig camí. De tal manera que, davant d’aquest buit fora bo establir unes pautes, encara que mínimes, que permetessin ordenar el comportaments més enllà del sentit comú que tan bon resultat està donant. Això donaria seguretat a la ciutadania i s’evitaria acudir als tribunals per resoldre els conflictes que s’han donat sobre l’ús d’aquests símbols. En tot cas cal tenir present que, segons els tribunals, la presència d'un símbol religiós en un edifici públic no és un acte de proselitisme encobert a favor d'una determinada confessió religiosa. No obstant, diuen els tribunals, si la presència del símbol pot confondre o induir a interpretar la presència del símbol com un gest de la institució pública a favor d'una determinada confessió, llavors cal evitar-lo.
Sobre el tema dels símbols religiosos dinàmics o personals, la discussió és una altra, perquè afecta a l'ús que els individus puguin fer d'elements religiosos en les seves vestimentes. Est és el cas de l'ús de diferents tipus de vel (cristians o musulmans), kipà, turbants, etc. Aquesta qüestió no pot abordar-se de forma abstracta sense tenir en compte el subjecte i el seu context. L’ús d’aquests símbols està emparada per la llibertat religiosa. La qual no empara l’ús de símbols religiosos, burca o niqap, que vulneren el que s’entén com ordre públic. En aquest cas, la discussió no s’articula en relació a la llibertat religiosa, sinó a la salvaguarda de la convivència cívica. Aclarida aquesta qüestió, fora bo que l’administració autonòmica donés unes orientacions clares que permetessin a les administracions locals defensar l’ús dels símbols religiosos i diferenciar aquelles qüestions que vulneren la laïcitat de les institucions públiques o representen un risc per l’ordre públic.
La presència de símbols religiosos en l'espai públic no hauria de representar cap problema. No obstant, la seva presència segueix sent objecte d'amplis debats entre els partidaris d'una dràstica eliminació de símbols religiosos i els qui consideren natural la seva presència. El cert és que no hi ha cap normativa reguladora de l'ús de símbols religiosos a l’interior dels edificis públics i actes oficials. Hi hagut algun intent regulador que s’ha quedat a mig camí. De tal manera que, davant d’aquest buit fora bo establir unes pautes, encara que mínimes, que permetessin ordenar el comportaments més enllà del sentit comú que tan bon resultat està donant. Això donaria seguretat a la ciutadania i s’evitaria acudir als tribunals per resoldre els conflictes que s’han donat sobre l’ús d’aquests símbols. En tot cas cal tenir present que, segons els tribunals, la presència d'un símbol religiós en un edifici públic no és un acte de proselitisme encobert a favor d'una determinada confessió religiosa. No obstant, diuen els tribunals, si la presència del símbol pot confondre o induir a interpretar la presència del símbol com un gest de la institució pública a favor d'una determinada confessió, llavors cal evitar-lo.
Sobre el tema dels símbols religiosos dinàmics o personals, la discussió és una altra, perquè afecta a l'ús que els individus puguin fer d'elements religiosos en les seves vestimentes. Est és el cas de l'ús de diferents tipus de vel (cristians o musulmans), kipà, turbants, etc. Aquesta qüestió no pot abordar-se de forma abstracta sense tenir en compte el subjecte i el seu context. L’ús d’aquests símbols està emparada per la llibertat religiosa. La qual no empara l’ús de símbols religiosos, burca o niqap, que vulneren el que s’entén com ordre públic. En aquest cas, la discussió no s’articula en relació a la llibertat religiosa, sinó a la salvaguarda de la convivència cívica. Aclarida aquesta qüestió, fora bo que l’administració autonòmica donés unes orientacions clares que permetessin a les administracions locals defensar l’ús dels símbols religiosos i diferenciar aquelles qüestions que vulneren la laïcitat de les institucions públiques o representen un risc per l’ordre públic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada