En el diari El País d’avui, hi ha un interessant article del filòsof iraní Ramin Jahanbegloo i una entrevista a Nadia Yassine dirigent del partit Justícia i Espiritualitat, partit islamista il·legal al Marroc. Ambdues informacions il·lustren sobre el sentit de les transformacions politiques als països àrabs del nord d’Africa. Ramin Jahanbegloo destaca les dificultats que pot trobar-se la democràcia en aquests països per organitzar l’estat amb una total separació del poder polític de la religió. No creu que aquesta democràcia pugui ser laica. La raó cal buscar-la en el caràcter corrupte i el nepotisme dels models laics aplicats anys enrere amb la complicitat dels països occidentals. Aquestes condicions sociopolítiques alimentaren la progressiva politització dels moviments islàmics afavorint l'enfortiment de l’islamisme polític. El fracàs d'un procés de descolonització junt a les tensions geopolítiques dels països àrabs ha afavorit la radicalització d’una part d'aquest islamisme polític fins a les formes actuals.
Nadie Yassine explica prou clar com la corrupció d'alguns països àrabs ha comportat l’afebliment de l'estat. L’islamisme polític ha sabut aprofitat aquesta situació per penetrar en la societat: les seves organitzacions religioses han substituït els serveis d’atenció social que l'estat no facilitava. Poc a poc, la xarxa social organitzada per l'islamisme polític radical s’ha mostrat més eficaç que els propis governs i ha anat consolidant la seva legitimitat. L’altre sector de l’islamisme polític ha buscat espais de participació política, tot i la repressió patida pels seus dirigents. La majoria dels partits propers als plantejaments de l’islamisme polític són il·legals en els països àrabs del nord d’Àfrica. Ara, en el moment de construir l’estructura política on ha esclatat la revolta popular es fa evident l'absència d'una oposició laica capaç de liderar l’esclat popular. La ira política mobilitzadora no ha trobat cap referent de direcció polític. per dirigir.
Les úniques forces organitzades i amb capacitat de vertebració social són els islamistes polítics moderats. Vet aquí el dilema. La política occidental equivocada en els anys post-colonials ha deixat el terreny erm pel lideratge polític consistent i perdurable. ¿És fiable l’islamisme polític moderat per liderar aquest procés?. Sí, si propicia règims polítics democràtics en els països àrabs amb una clara separació entre poder polític i religió. El model a seguir no és Iran i tinc els meus dubtes que ho pugui ser la Turquia actual si continua en la seva suau i progressiva refertilització l'islamista de l’àmbit polític. Els islamistes moderats poden ocupar un important espai polític si la societat els atorga la confiança, però haurien de tenir la madurés i la responsabilitat política de crear una democràcia política laica en la qual totes les confessions i creences puguin conviure en llibertat.
Nadie Yassine explica prou clar com la corrupció d'alguns països àrabs ha comportat l’afebliment de l'estat. L’islamisme polític ha sabut aprofitat aquesta situació per penetrar en la societat: les seves organitzacions religioses han substituït els serveis d’atenció social que l'estat no facilitava. Poc a poc, la xarxa social organitzada per l'islamisme polític radical s’ha mostrat més eficaç que els propis governs i ha anat consolidant la seva legitimitat. L’altre sector de l’islamisme polític ha buscat espais de participació política, tot i la repressió patida pels seus dirigents. La majoria dels partits propers als plantejaments de l’islamisme polític són il·legals en els països àrabs del nord d’Àfrica. Ara, en el moment de construir l’estructura política on ha esclatat la revolta popular es fa evident l'absència d'una oposició laica capaç de liderar l’esclat popular. La ira política mobilitzadora no ha trobat cap referent de direcció polític. per dirigir.
Les úniques forces organitzades i amb capacitat de vertebració social són els islamistes polítics moderats. Vet aquí el dilema. La política occidental equivocada en els anys post-colonials ha deixat el terreny erm pel lideratge polític consistent i perdurable. ¿És fiable l’islamisme polític moderat per liderar aquest procés?. Sí, si propicia règims polítics democràtics en els països àrabs amb una clara separació entre poder polític i religió. El model a seguir no és Iran i tinc els meus dubtes que ho pugui ser la Turquia actual si continua en la seva suau i progressiva refertilització l'islamista de l’àmbit polític. Els islamistes moderats poden ocupar un important espai polític si la societat els atorga la confiança, però haurien de tenir la madurés i la responsabilitat política de crear una democràcia política laica en la qual totes les confessions i creences puguin conviure en llibertat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada