31%

Aquest percentatge és el nombre de diputats i diputades del Parlament de Catalunya que, a més de parlamentaris i parlamentàries, són regidors d’algun ajuntament i alguns, alcaldes o alcaldesses. A mi no m’agrada aquesta situació. És una vergonya. Alguns d’aquests, m’han comentat que s’identificaven amb els “indignats” de la Plaça de Catalunya. Quina barra. Perquè els “indignats”, permanents o esporàdics, també es manifestaven contra l’acumulació de càrrecs. Hi ha unes persones que la seva vida política és anar sumant càrrecs en lloc de responsabilitats. Perquè acumular càrrecs no vol dir viure’ls amb responsabilitat. "No és pot estar a missa i repicar”, diu la dita. No es pot exercir responsablement aquesta doble, o més, responsabilitat. Les persones som limitades.

Estic en contra d’aquesta acumulació de càrrecs. Quan ensopegues amb d’aquests “catch all” , en molts casos, perceps que no donen l’abast. Que tot és superficial. Que no tenen temps per copsar els matisos de realitat, ni per llegir els papers; molts parlen d’oïdes i, ni molt menys dediquen temps a formar-se humanament per copsar la complexitat de les coses d’avui. Per això, un signe de qualitat democràtica fora eliminar de soca-rel aquesta acumulació de càrrecs. Per sentit comú i per respecte als electors que volen uns representats polítics assabentats, preparats i entregats. Aquesta mesura és simple i no costa diners. Zero euros. Per cert, aquest mateix raonament també val per l’empresa privada. Perquè els mateixos raonaments de l’ètica de la responsabilitat també pot aplicar-se als acumuladors de representació als consells d’administració. Alguns dels quals, les seves múltiples ocupacions els impedeixen veure la feblesa de les seves decisions.